,

El moviment cooperativista arrelat a Sants

Segons l’estudi presentat pel consistori, L’economia social i solidària a Barcelona, a la ciutat l’any 2015 hi havia 861 cooperatives de tot tipus, el que suposa el 20% a nivell català. Si analitzem les dades segons els districtes, l’Eixample aplega el 24% del total de cooperatives de Barcelona. En aquest punt, però, també cal destacar la situació de Sants-Montjuïc que, amb 96 associacions d’aquest tipus, engloba l’11% de cooperatives de la ciutat.

En l’èxit del moviment cooperatiu del barri de Sants (i la Bordeta) destaca el paper de Can Batlló, un espai veïnal autogestionat que ha donat lloc a altres iniciatives socials. Coòpolis és un exemple de projecte que va sorgir en el si de la Plataforma de Can Batlló, amb el suport de La Ciutat Invisible -cooperativa autogestionària- i LaCol -cooperativa d’arquitectes-, per tal de promoure el cooperativisme i les economies socials (amb espais de treball, assessorament, viver d’iniciatives…).

Fruit del cooperativisme al barri, l’any 2015 es va crear l’Impuls Cooperatiu de Sants, una associació formada per set cooperatives de treball, una de consum i 3 projectes d’economia comunitària, amb l’objectiu de dinamitzar l’economia social i solidària. Lluc Hernàndez, soci de LaCol i membre de l’Impuls Cooperatiu de Sants, destaca, però, que “la intercooperació a Sants ja era molt palpable abans. Entre nosaltres ja ens coneixíem, ens trobàvem i treballàvem de manera conjunta”.

L’Impuls ara treballa en torn diferents eixos. D’una banda, està creant un catàleg que englobi les iniciatives socials del barri, com un itinerari per saber quins serveis s’ofereixen, “perquè quan vinguis al barri puguis reconèixer ràpidament quines són aquestes cooperatives”, segons Hernàndez. De l’altra, l’Impuls vol servir per reforçar i proporcionar acompanyament a l’hora de posar en marxa nous projectes o d’enfortir els que ja existeixen. A més, amb ‘La primavera Cooperativa’ també es farà visible el cooperativisme davant de la ciutadania. Amb tot plegat, “volem enfortir i fer créixer el teixit cooperatiu, també a nivell de districte, per això treballem per reconèixer les experiències d’altres barris”.

Més enllà de formar part d’aquesta associació, les cooperatives de Sants treballen sobre el territori en el dia a dia i ho fan principalment en forma de xarxa, és a dir que davant d’una necessitat cadascú aporta el que està a les seves mans. “Per exemple, en el moment en què el Koitton Club va voler posar en marxa el bar musical, ens va encarregar a LaCol la reforma del local”, explica Lluc Hernàndez.

Ell és un dels socis de LaCol, una cooperativa d’arquitectes que va aterrar a Sants quan els seus socis encara estaven cursant la carrera i com a sortida laboral. “Nosaltres abans ja coneixíem la manera de fer i ens havíem trobat amb gent del barri. Amb el moviment de Can Batlló, a més, vam veure que la figura de l’arquitecte era totalment necessària i en aquest entorn i a peu de carrer ens vam adonar que ens trobàvem molt còmodes”.

Aquesta cooperativa es regeix segons uns valors que la diferencien d’altres estudis d’arquitectura. A LaCol, per exemple, no hi ha una jerarquització, sinó que les decisions es prenen entre tots i tot es decideix, “des de com desenvoluparem un projecte fins a si volem posar més cadires al local”. A més, el centre són les persones i no el capital o els beneficis i sempre “intentem ser pròxims al territori”.

Aquests i altres valors determinen la direcció de la cooperativa: “Quan ens apareix un projecte establim mecanismes per determinar si ens representa o no. Tenim molt present que la nostra feina té un impacte, per tant, depèn de quines accions duguem a terme afavorirem unes dinàmiques o unes altres. Si, per exemple, ens proposen fer un hotel de luxe, segurament direm que no”.

Ell destaca que en cadascun dels projectes que desenvolupen es senten identificats i comparteixen uns valors. LaCol i l’Impuls Cooperatiu de Sants volen anar més enllà i ser generadors de projectes, és a dir, ser actors actius que treballin pel barri, un espai que els permet desenvolupar aquesta manera de fer solidària i en xarxa.

FONT: Revista Acelobert