Som Mobilitat al novè programa del Badalona Tres60

«Barcelona és la ciutat d’Europa amb més densitat de vehicles per km2. Cada dia hi circulen més d’un milió de vehicles: 800.000 hi entren i surten pels més de 50 carrils i els altres corresponen a moviment intern a la ciutat», ha plantejat l’Arnau Vilardell, soci i coordinador de Som Mobilitat. L’Arnau ha participat al darrer programa d’economia social de la temporada emès el 20 de juny passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 28’40” al 48’05”).

Som Mobilitat és una cooperativa amb gairebé 600 socis que fa un any i escaig va constituir-se i que té la seu a Mataró. El seu objectiu és promoure la mobilitat sostenible i a tal fi proposen crear grups locals i oferir respostes adients a les particularitats de cada ciutat (tal i com fa Som Energia, cooperativa de la qual es reconeixen deutors i amb la qual col·laboren). Ja han adquirit els cinc primers cotxes elèctrics per al grup local de Mataró, amb la qual cosa s’han convertit en el primer car-sharing del sud europeu.

Vilardell defensa que a les ciutats s’han de prioritzar els veïns i la gent que hi viu, a diferència de l’actualitat on el cotxe, els aparcaments i les vies ràpides han colonitzat tot l’espai. En aquesta transició, des de Som Mobilitat, proposen canvis personals acompanyats dels passos de l’administració —«Hem d’exigir valentia als polítics en mobilitat i medi ambient», va dir.

El Mercat Social, M5 Idees i les cooperatives escolars al vuitè programa del Badalona Tres60

El Mercat Social, la cooperativa M5 Idees i les cooperatives escolars són els temes que han ocupat el darrer programa d’economia social emès el 8 de maig passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 82’20” al 103’22”).

«Reivindico la gestió empresarial responsable», ha dit el coordinador de la comissió de Balanç Social de la XES, Ruben Suriñach. En Rubén ha explicat com funciona el Mercat Social i les eines que posa a disposició: el Balanç Social (la campanya actual #EnsenyaElCor està vigent fins final de juny), el mapa del Pam a Pam i la Fira d’Economia Solidària de Catalunya. «En el mercat social les transaccions econòmiques són fetes per actors que internalitzen un comportament ètic i responsables», ha conclòs.

Manolita Egea, de la cooperativa M5 Idees

Al mateix programa, hem conegut la cooperativa M5 Idees, de la mà de Manolita Egea i Mercè Rufián. Es tracta d’una comercialitzadora d’articles artesans de vidre bufat que és hereva de l’antiga Cristalleria Sant Miquel de Badalona. Les cooperativistes han destacat del seu funcionament la presa de decisions democràtica.

També hem vist com els alumnes de 5è i 6è de primaria de les escoles Alexandre Galí, Llorens Artigas i Miguel Hernández han creat quatre cooperatives i han venut uns productes artesanals als Encants. Es tracta d’una activitat inclosa en el programa de foment de la cultura emprenedora en el que participen 131 centres escolars de 60 municipis. El pla té el suport de la Diputació de Barcelona i de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Fiare Banca Ètica i La page al setè programa del Badalona Tres60

Una banca sense ànim de lucre? Una societat mercantil dins l’economia solidària? En el setè programa d’economia social emès el passat 13 de març al magazine Badalona Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 96’25” al 115’40”) hem pogut conèixer millor els projectes Fiare Banca Ètica i La page.

«A Fiare Banca Ètica tenim uns valors ètics i lluitem contra la injustícia social i econòmica», va explicar el coordinador del Grup d’Iniciativa Territorial de Barcelona, Artur de las Heras. L’economista va explicar que aquesta banca que opera amb codi bancari a Espanya des de finals de 2014 i que ofereix l’operativa habitual bancària a través d’internet s’està consolidant progressivament (en aquests moments, sumant la xifra de negoci a Itàlia i Espanya, són 40.000 persones sòcies i un capital social de 60 M d’euros).

Dues particularitats d’aquesta cooperativa bancària europea sense ànim de lucre són la governança i el finançament a projectes vinculats a l’economia real i no especulativa. «Els principis de col·lectivitat i no lucrativitat ens porten a que l’excedent de 4,318 M d’euros del 2016 no es reparteixi en forma de dividends als socis, sinó que es reinverteixen en el mateix projecte per enfortir-lo» va explicar De las Heras. D’altra banda, el crèdit es destina als àmbits de benestar social, eficiència energètica, agricultura de proximitat i/o ecològica, ONG’s i Tercer Sector Social. Les propostes de crèdit «passen un doble filtre: l’econòmic i l’ètico-social. Ens trobem amb una molt baixa morositat, de només un 2-3%», va defensar De las Heras.

Per la seva banda, la Sònia Martínez i en Josep Martínez, de l’estudi de disseny gràfic La Page, van explicar el funcionament d’aquesta societat mercantil que també forma part de la XES a l’aplicar criteris de sostenibilitat tant ambiental com social.

Aquest estudi nascut fa 25 anys a Badalona, fa nou anys van entrar en un procés de «plantejar-nos constantment com fem les coses i donar-les un sentit», explica Josep Martínez. La Page té la certificació EMAS «que ens demana també que siguem un agent de canvi. A més a més de dissenyar cercant el mínim impacte ambiental, treballem amb proveïdors que estiguin en línia amb nosaltres», va detallar la Sònia.

La Page han dissenyat la identitat corporativa de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord.

Eticom-Som Connexió i Som Energia al sisè programa del Badalona Tres60

Tenim opcions de sobirania en les telecomunicacions i en l’energia. En el sisè programa d’economia social emès el passat 13 de febrer al magazine Badalona Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 97’56” al 115’15”) hem pogut conèixer millor els projectes Eticom-Som Connexió i Som Energia.

“Podem resignar-nos davant les pràctiques de les grans companyies o ens podem organitzar com a consumidors”, ha dit el president d’Eticom-Som Connexió, Òscar Rando. Una cooperativa que ofereix serveis de telefona i que ja té més de 2.100 socis i més de 3.200 contractes. Rando ha destacat que el principal factor diferencial és el tracte a la gent, la no deslocalització de llocs de treball i la perspectiva ètica, solidària i participativa. Eticom-Som Connexió, amb seu al Prat, és un projecte que aposta per construir alternatives de consum potents i estratègiques i, alhora, per generar una xarxa de cooperatives i altres projectes d’economia social més petits i arrelats al territori.

També hem pogut conèixer el grup local a Badalona de Som Energia, de la mà d’un dels seus membres, l’Edelmir Sancho. Ens explica que són més de 200 persones sòcies al grup local badaloní amb l’objectiu comú de “difondre aquesta eina de lluita per la socialització de l’energia elèctrica i pressionar perquè la producció passi per ser energia verda”. Som Energia va néixer el 2010 i actualment té gairebé 32.000 persones sòcies i més de 45.000 contractes. Podeu posar-vos en contacte a través de l’email badalona@somenergia.coop, del Twitter @SomEnergiaBDN i del blog https://somenergiabdn.wordpress.com.

L’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i la moneda social de Badalona al cinquè programa de Badalona Tres60

Ben aviat tindrem un punt referent al Barcelonès Nord de les cooperatives i les iniciatives de l’economia social, l’Ateneu Cooperatiu. En el cinquè programa d’economia social emès el passat 16 de gener al magazine Badalona Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 97’15” al 112’35”) hem pogut conèixer més detalls d’aquest projecte i també hem explicat la iniciativa per impulsar una moneda social a Badalona.

L’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord ha estat un projecte presentat a la convocatòria de la Xarxa d’Ateneus cooperatius del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i, tal i com ens ha explicat la tècnica d’economia social de l’IMPO, Arantxa Rufián, ha estat el que ha assolit millor puntuació. El projecte combina la iniciativa privada i de l’economia social i els serveis de promoció d’ocupació municipals: amb Surt, Fundació de Dones, com a entitat promotora; La Sargantana, La Page, Àngels, EI, l’IMPO de Badalona i Grameimpuls de Santa Coloma de Gramenet com a entitats agrupades i altres com a entitats col·laboradores.

La creació d’ocupació i de cooperatives són els indicadors que es tindran en compte a l’hora de valorar l’eficàcia del projecte. En aquest sentit, a més, l’Ateneu vol ser el centre cooperatiu referent al territori per la trobada, coordinació, aprenentatge, innovació i suport de la creació de cooperatives. Les persones interessades poden adreçar-se a l’IMPO.

2017_02 Bea Balaguer

Per la seva banda, Bea Balaguer, ha explicat què estan fent des del Grup promotor de la moneda social de Badalona (a/e monedasocialbdn@gmail.com)per sumar més persones a la iniciativa i poder implantar-la a la ciutat. D’aquesta manera s’incrementaran les possibilitats d’intercanvi i troc de productes i serveis. També estan pensant en la denominació de la moneda.

El proper programa serà el 13 de febrer.

Juan Antonio Pedreño i Cervesa Capfoguer al quart programa de Badalona Tres60

Una visió de conjunt, espanyola i europea, de l’economia social i l’activitat de Cervesa Capfoguer han estat els eixos del quart programa d’economia social emès el passat 12 de desembre en el marc del magazine Badalona Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 92’46” al 108’40”).

Juan Antonio Pedreño, una de les veus del cooperativisme a Espanya i Europa

Juan Antonio Pedreño, una de les veus del cooperativisme a Espanya i Europa

El president de la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat (COCETA), de la patronal espanyola d’economia social Cepes i del Social Economy Europe (SEE), Juan Antonio Pedreño, ha parlat de la necessitat que les cooperatives d’un mateix sector intercooperin i guanyin dimensió. També ha anotat que l’economia social ha de ser competitiva i que no és bo que “ens donin els contractes per misericòrdia”. Podeu consultar una versió més extensa de l’entrevista a l’enllaç.

Per la seva banda, Aleix Madrid, de Capfoguer ha parlat del projecte de restauració i elaboració de cervesa artesana a Santa Coloma de Gramenet, La Fàbrica. “Per a nosaltres és un projecte de vida, de militància política, va més enllà de la feina”, ha dit. La Fàbrica està en un local emblemàtic, una antiga fàbrica tèxtil, de 780 m2 i sota el paraigua de Ca La Sisqueta. Aquesta associació amb finalitats culturals i socials aplega diverses iniciatives: el grup de consum El Cabàs, La Distri (distribució editorial), La Sisqueta pel Territori i el Cafè-Teatre.

El proper programa serà el 9 de gener.

L’economia social a la Xarxa de ràdios locals

L’economia social va ser el fil conductor del programa Interactiu de la Xarxa de ràdios locals que es va emetre el passat 18 d’novembre i que podeu sentir a l’enllaç. Al programa van participar-hi el Miguel Guillén, de la Unió de Cooperadors de Mataró; la Montse Lamata, tècnica de l’Ajuntament de Mataró; en Francesc Picanyol, del grup de Som Energia del Ripollès; i en Joan Andreu Parra, de la XES_Barcelonès Nord.

En el programa –que coincidia amb la Setmana de l’economia social i solidària a Mataró–es va posar de relleu l’activitat transformadora de l’economia social i solidària, les possibilitats de finançament dels projectes, el treball dignificador i realitzat en condicions humanes i els camins nous que s’obren a través del consum conscient i transformador.

i-LabSo i El Garrofer al tercer programa de Badalona Tres60

La tasca d’uns professionals de les ciències socials al servei de l’economia social i l’Associació de consum ecològic i responsable El Garrofer de Badalona han estat els protagonistes del tercer programa d’economia social emès el passat 14 de novembre en el marc del magazine Badalona Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (a partir 100.48 fins 117.00).

“Organitzacions per a les persones”, aquest és el lema de la cooperativa i-LabSo, que es dedica a fer anàlisi social per a les organitzacions. Al programa ha vingut un dels quatre socis-treballadors, Joan Manel Sánchez, politòleg, que ha detallat quins són els serveis que presten: diagnosi social, estudis de clients, de socis, disseny i avaluació de polítiques públiques i programes… Aquí ho podeu veure amb més detall.

En Joan Manel ha explicat que volen posar-se al servei de l’economia social i de les organitzacions, en les quals observa una “necessitat de conèixer-se a si mateixes, per poder prendre decisions, explicar qui són o cap a on volen anar”. Entre altres projectes han participat en l’estudi del perfil de les persones consumidores o usuàries de cooperatives o en el baròmetre del Tercer Sector Social.

El mateix Sánchez ha deixat la porta oberta a un possible estudi sobre quin és l’impacte social en la vida de les persones pel fet d’estar vinculats a projectes o opcions de l’economia social.

Al programa també s’ha valorat la cinquena edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, que està consolidant una oferta diversa en pràcticament tots els àmbits de consum dels particulars i també de les empreses.

A l’espai on presentem alguna de les sòcies de la xarxa local de la XES, hem parlat amb l’Anna Riera, membre d’El Garrofer. L’Anna ha presentat aquesta associació de consum ecològica i responsable que subministra als seus associats productes de l’àmbit domèstic amb criteris d’ecologia i proximitat, minimitzant mediadors i buscant el productor. “El fet de consumir col·lectivament o en grup és un canvi de model. Tenim una força diferent ja que podem donar suport a iniciatives concretes de productors i també coneixem iniciatives d’economia social”.

El proper programa serà el 12 de desembre.

La FESC 2016 i Conreu Sereny al segon programa de Badalona Tres60

conreu sereny badalona

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya d’enguany i la cooperativa Conreu Sereny de Badalona han estat els protagonistes del segon programa d’economia social emès el passat 10 d’octubre en el marc del magazine Badalona Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (a partir 1.35.15 i fins 1.50.50).

Hem explicat a grans trets perquè s’organitza aquesta Fira, que arriba a la seva cinquena edició, i que permetrà conèixer més de 180 empreses, iniciatives i projectes en marxa d’economia social i solidària. També ens hem referit a projectes com els de Som Energia  o El Crític.

A l’espai que dediquem a explicar empreses d’economia social que actuen en el territori, hem presentat la cooperativa Conreu Sereny. Dolors Clotas i Maria Blasi han relatat les característiques d’aquests horts que treballen amb sistema ecològic i que estan al monestir de Sant Jeroni de la Murtra i una parcel·la recentment incorporada a Can Coll.

La Dolors i la Maria han subratllat que “en el món cooperatiu s’està fent un treball molt seriós i conscient a molts nivells que demostra que una altra economia és possible”. La progressiva consciència del consum responsable, l’aprenentatge continu de l’equip de la cooperativa (“la terra sempre ens ensenya”, ens diuen) i el treball en xarxa amb el grup Ecomaresme.cat són alguns dels aspectes que destaquen des de Conreu Sereny.

Recordeu que el programa s’emet el segon dilluns de cada mes.

La Dolors i la Maria han subratllat que “en el món cooperatiu s’està fent un treball molt seriós i conscient a molts nivells que demostra que una altra economia és possible”.

La Dolors i la Maria han subratllat que “en el món cooperatiu s’està fent un treball molt seriós i conscient a molts nivells que demostra que una altra economia és possible”.

, , , , , , , ,

Les xarxes locals a l’Informe “L’estat del mercat social català”

Amb la Fira d’Economia Solidària arriba la segona edició de l’informe “L’estat del mercat social català”, corresponent a l’exercici 2015. Amb la creixent presència i capil·laritat de l’Economia Social i Solidària a Catalunya, aquest informe fa una foto fixa per entendre com està aquest moviment avui. Així, gràcies a l’anàlisi de les dades del balanç social i dle Pam a Pam podem saber la mida mitjana d’una organització d’ESS, l’estat i nombre de xarxes locals i territorials i l’acompliment de criteris sociambientals de les 105 organitzacions que han fet balanç social i les 219 que es van incorporar al Pam a Pam durant el 2015. Encapçala l’informe un esmolat pròleg de David Fernández, cooperativista de la Coop57. Teniu l’informe complet i també el resum executiu aquí (edició 2015).

L’informe permet posar al dia l’estat dels diferents processos i eines desplegades per la Xarxa d’Economia Solidària en la construcció de mercat social. A més de projectes consolidats com la FESC o el Balanç Social, els processos d’articulació territorial i d’intercooperació sectorial estan prenent cada vegada més força: ja hi ha 7 xarxes territorials d’ESS actives (Sants i Sant Andreu a Barcelona, i Terrassa, Sabadell, Barcelonès Nord, Sant Cugat i Baix Llobregat), i n’hi ha 5 més en fase de constitució; i hi ha 3 xarxes sectorials d’ESS actives (la XAREC, FETS i la xarxa de monedes socials), i 2 més en fase de constitució.

A la present campanya, i gràcies a la nova plataforma www.ensenyaelcor.org, hi ha hagut un 50% més d’organitzacions que han fet balanç social, arribant a la xifra rècord de 105. Pràcticament el 50% són cooperatives de diferents tipus, i el 75% són sòcies de la Xarxa d’Economia Solidària. Les dades recollides –i gràcies també als registres històrics, des de 2012- ens permeten saber que una organització de l’ESS té, de mitjana, 21 persones treballadores i factura 950.000€. I també que entre totes les organitzacions de la XES tenen una base social de 215.000 persones, generen 3.700 llocs de treball i facturen 164 milions d’euros.

Si ens enfoquem en els criteris de funcionament, podem assegurar, sense cap mena de dubte, que les empreses i entitats l’ESS fonamenten la seva activitat en criteris ètics i tenen un impacte transformador positiu sobre el territori i l’entorn on s’ubiquen. Aquí us deixem algunes mostres:

– La democràcia és un dels elements diferencials de l’ESS: aquest és el segon criteri més ben puntuat per les 219 organitzacions del Pam a Pam (3,91 sobre 5), i veiem que una de cada quatre persones estan implicades en l’aprovació de pressupostos i plans de gestió.
– Quant a paritat, la gràfica 5.5 mostra la tendència a la paritat tant a les estructures laborals com a les rectores.
– La forquilla salarial interna és de l’ordre de 2,8 a 1 per les dones i 2,6 a 1 pels homes, ho desglossem a la gràfica 5.7 (grup 1 inclou cooperatives de treball i societats mercantils, grup 2 cooperatives de consum i serveis i grups cooperatius, i grup 3 associacions i fundacions).
El 75% de les organitzacions que han fet balanç social utilitzen paper reciclat de manera regular i majoritària i tenen pràctiques de prevenció en la generació de residus. Aquestes dades són reforçades pel Pam a Pam, on el criteri de gestió de residus és un dels millors puntuats: 3,22 sobre 5.
– Pel que fa a la implicació amb les finances ètiques, l’11% dels dipòsits de les empreses i entitats estava en finances ètiques, comptant de mitjana un saldo de 40.000 euros per organització.
– Quant a compres dins del circuit de mercat social, el 17% del total s’havien fet a empreses proveïdores de l’ESS. Destaca especialment el paper de les cooperatives de consum i serveis i els grups cooperatius, que arriben fins el 27%.
– Sense dubte, un dels punts forts de l’ESS és el benestar laboral i la possibilitat de desenvolupament personal que ofereixen a les persones treballadores. La gràfica 5.18 revela algunes d’aquestes magnituds (els resultats provenen de qüestionaris de qualitat laboral contestats per 818 persones treballadores, el 65% del total de les 105 organitzacions que han fet balanç).

Les conclusions a les que ens porten els resultats d’aquest informe són molt positives. L’efervescència al territori per impulsar xarxes locals, la receptivitat des dels ajuntaments, la creixent importància del balanç social com a eina de mesura d’impacte, els processos de coordinació sectorial per fer salts d’escala, el paper clau del Pam a Pam per fer diagnòstics d’ESS al territori… i no es tracta només de que hi hagi totes aquestes senyals, sinó que estan connectades, que formen part d’un tot, d’un moviment de fons que ha de permetre que cada vegada més necessitats les puguem cobrir des d’una economia d’escala –i rostre- humà.