L’economia social i solidària i La Sargantana al primer programa de Badalona Tres60

la sargantana1

La Xarxa d’Economia Solidària del Barcelonès Nord ens estrenem a la televisió local, al magazine en directe Badalona Tres60. Podreu trobar-nos el segon dilluns de cada mes durant tota aquesta temporada. El programa està conduït per Toni Forteza i participa com a col·laborador Joan Andreu Parra, membre de la XES_Barcelonès Nord. Podeu consultar el programa emès el passat 12 de setembre a l’enllaç.

En el primer programa hem introduït què és l’economia social i quins són els accents: la cooperació, l’absència de lucre, la participació, els criteris responsables. També hem presentat una de les cooperatives del territori i membre de la xarxa, La Sargantana. L’Anna Abellán explica la trajectòria d’aquest restaurant cooperatiu membre de la XAREC i el trànsit que han fet de ser societat laboral a cooperativa.

“Aquesta és una feina més agraïda perquè comparteixes”, conclou l’Anna que, alhora, defensa que “les accions de consum produeixen canvis”. En el reportatge, l’Anna explica també què es la Xarxa d’Economia Solidària del Barcelonès Nord i qui en forma part.

L’Anna Abellán explica la trajectòria de La Sargantana i el trànsit que han fet de ser societat laboral a cooperativa.

L’Anna Abellán explica la trajectòria de La Sargantana i el trànsit que han fet de ser societat laboral a cooperativa.

, , , , , , , , ,

Vídeo-crònica de l’Escola d’Estiu de l’ESS

Estrenem el vídeo-crònica de la I Escola d’Estiu de l’Economia Solidària de Catalunya, que vam coorganitzar amb la Fundació Esperanzah al Prat de Llobregat a principis d’estiu.

Durant els dies 1 i 2 de juliol, es van reunir al Prat gairebé 140 persones procedents de tot Catalunya, demostrant que hi ha una necessitat al sector “d’espais de reflexió per compartir moments d’intel?ligència col?lectiva”, com va comentar en Jordi Estivill, membre de la comissió de formació de la XES. Els continguts de l’Escola es van centrar en les Economies Feministes i de les Cures, les Estructures del Comú, el Desenvolupament Local, la Intercooperació o el Mercat Social, i la comissió de xarxes locals va coordinar els debats sobre relacions amb l’administració pública, la realització de diagnòstics i mapatges d’ESS o la introducció de clàusules socials en la contractació pública.

Us deixem el vídeo amb les valoracions de diferents participants i ponents, així com amb diverses imatges de les conferències, els debats i el gran dinar popular que va organitzar la Fundació Esperanzah.

, , , , , , , , ,

Les xarxes locals al Fòrum d’Economia Social de Montréal

Del 7 al 9 de setembre de 2016 se celebra el II Fòrum d’Economia Social de Montréal GSEF2016. Enguany la XES tindrà una participació molt especial, ja que un representant de la comissió de Xarxes Locals, en Pau Nadal de XES Sant Cugat, viatjarà fins al Québec per explicar el procés d’articulació territorial de l’economia solidària que estem impulsant a Catalunya.

El fòrum GSEF2016 serà un espai de trobada de governs locals i organitzacions internacionals, així com d’altres actors d’economia social i solidària. Coorganitzat per la ciutat de Montréal i el Chantier de l’économie sociale, serà un espai molt interessant per intercanviar visions i pràctiques de col·laboració, experiències per crear llocs de treball que assegurin la qualitat de vida, que contribueixin a la cohesió social i que donin suport a un desenvolupament més intel·ligent i sostenible de les ciutats.

Amb la presència de representants de més de 50 països, el programa de tallers del GSEF2016 inclou unes 100 iniciatives procedents de 37 països i reflecteix la importància i la diversitat de les pràctiques que es realitzen a tot el món per respondre als desafiaments de les administracions públiques.

Esperem que al seu retorn en Pau ens expliqui tot allò viscut!

, , , , , , , , ,

Nova formació de l’Escola d’Economia Social i Solidària

Després de l’èxit de l’Escola d’Estiu, el proper mes de setembre inaugurem una nova formació especialitzada, coorganitzada per La Ciutat Invisible i la Xarxa d’Economia Solidària: el curs d’Economia Social i Solidària – Estudis Europeus.

Es tracta d’un formació que es durà a terme entre setembre 2016 i juliol 2017, que enllaça coneixements teòrics i pràctics sobre l’economia social i solidària catalana amb una dimensió específicament europea i mediterrània.

Són uns estudis propis de la XES, amb un reconeixement de 60 ECTS (crèdits europeus) que formen part del programa European Manager in Social Economy+ (EMISE+), finançat per la Unió Europea i desenvolupat en partenariat per la XES i el Centre Ressources Arobase (Grenoble, França) i l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Pécz (Pécz, Hongria), entre d’altres.

Aquesta primera edició, coordinada per La Ciutat Invisible amb el suport de la Comissió de Formació de la XES i altres comissions és oberta a 15 alumnes, consta de 3 Mòduls de 120 hores de formació presencial i inclou una visita formativa a Itàlia.

Us deixem la pàgina web i l’enllaç a les inscripcions.

Us informem que les inscripcions per a aquesta formació ja estan tancades.

, , , , ,

Mesures per a la inclusió de clàusules socials en la contractació municipal

Text elaborat per la Comissió de Clàusules socials de la XES de Terrassa
Presentat a la 1a Escola d’estiu d’economia social i solidària (El Prat de Llobregat, 2016)

L’aplicació de les clàusules socials en la contractació municipal és una mesura per retornar a la ciutadania de manera justa els impostos pagats a les administracions en forma de creació d’ocupació cooperativa, de foment de les organitzacions populars i de respecte a la justícia social i ambiental.
Perquè aquest retorn sigui efectiu és necessari la voluntat de les administracions a destinar la seva compra pública i l’adquisició de serveis a empreses o organitzacions en les quals prevalgui l’interès emprenedor, cooperatiu i afany ànim de lucre per sobre de l’interès especulatiu i del negoci.
L’economia social i solidària permet redistribuir la riquesa i crear una ocupació sostenible, igualitària i redistributiva, generar més ocupació a igual inversió econòmica, contribuir al canvi social, invertir en recursos i energies netes, aplicar els convenis col·lectius, i potenciar iniciatives de proximitat i ecològiques. En definitiva, en participar en una societat més justa i propera.
Per a l’aplicació de les clàusules socials no n’hi ha prou amb la voluntat de fer-ho ni amb el compromís d’acomplir-les, és necessari un seguiment que asseguri la seva aplicació. La ciutadania i els moviments socials hem de pressionar perquè aquests acords siguin una realitat i els grups polítics posin els mecanismes suficients per dur-los a terme.
Els acords de plens, com el compromís de treballar amb la banca ètica o l’impediment de la participació en concursos públics de les empreses que operen en paradisos fiscals, poden contribuir a estendre la imatge d’equitat al de la contractació municipal. Però si no incloem les clàusules socials i ambientals en els plecs administratius de la contractació no podrem evitar que finalment empreses transnacionals i mancades d’ètica s’acabin portant-se els contractes públics. Reivindicar unes bones pràctiques, que ja s’apliquen en altres administracions, pot contribuir a normalitzar la situació.
Les empreses de l’economia social acostumen a ser petites i han estat construïdes amb molt esforç de manera cooperativa. No poden assumir riscos elevats o  l’espera de mesos en cobrar. Aquests fets dificulta el seu accés a contractes que demanen un desemborsament inicial molt elevat. Per això, les administracions han de dividir en lots els grans contractes amb la finalitat que les petites i mitjanes empreses pugin participar en els contractes públics.
Els contractes reservats a organitzacions sense afany de lucre i d’interès social, s’han de fer extensius a les empreses amb estructures cooperatives, conforme a la directiva de contractes públics 2014/24 de la Unió Europea. Tanmateix encara no ha estat incorporada a la legislació estatal tot i vèncer el termini marcat.
Per a la redacció i inclusió de les clàusules socials en els plecs de contractes administratius són necessàries una bona guia i formar als equips tècnics i polítics de l’administració pública. Els grups municipals i la ciutadania han de participar en grups de treball per proposar clàusules socials efectives i viables. Cal tenir present que sense un coneixement previ de l’abast de l’economia social i solidària a l’àrea d’aplicació de cada contracte, és difícil que aquests puguin arribar a les empreses que hi treballen o que no n’hi hagin.

Les Mesures proposades:

Definir una bona guia o web de referència
Per ajudar a la inclusió de les clàusules socials en cada plec de clàusules administratives. Per exemple la web de contractació pública responsable de REAS http://www.reasnet.com/clausulassociales/
Redactar i publicar plecs administratius que incloguin clàusules socials i ambientals
Per poder establir clàusules específiques en els contractes públics.
El Tribunal Suprem recomana que l’òrgan de contractació redacti i publiqui prèviament plecs de clàusules administratives generals, en base a l’article 114.3 del Real Decreto Legislativo 3/2011, del Texto Refundido de Ley de Contratos del Sector Público (TRLCSP).
Es desaconsellen altres formes com les normes generals, circulars o les instruccions, ja que es podrien recórrer.
Dividir els grans contractes en lots
Per afavorir que petites i mitjanes empreses puguin participar en els concursos públics. La directiva 2014/24 UE (encara no transposada però reflectida a la Resolució del 16 de març de 2016) ho exigeix ja que, sense aquesta mesura, les PIMES no poden accedir als concursos públics perquè no compleixen els requeriments de solvència tècnica, econòmica i financera dels grans contractes.
Reservar contractes a empreses cooperatives, sense afany de lucre i d’interès social
Per crear línies exclusives per a la contractació de l’economia social i solidària.
La nova directiva europea ofereix aquesta possibilitat als estats membres. Abans només es podien reservar contractes a empreses d’inserció i centres especials de treball.
Formar a les treballadores i treballadors de l’administració pública
Per què puguin tenir coneixement de les possibilitats que ofereix la legislació en matèria de clàusules en la contractació pública, i pugin aplicar-la i tramitar els diferents procediments amb seguretat jurídica.
Determinar a quines polítiques socials i ambientals es pot contribuir amb la contractació
Per saber en quins àmbits es pot fer més incidència i en quins hi ha més camí per recórrer.
Crear un grup de treball municipal que proposi clàusules a incloure en cada contracte
Per què des de l’administració i els moviments socials –com ara el Consell d’Economia Social i Solidaria– es vetlli per la seva inclusió i compliment, s’analitzin els contractes amb detall, i es redactin clàusules tenint en compte l’existència d’iniciatives que les poguessin complir.
Fer un seguiment i control de les clàusules
Per assegurar que aquelles que no estan regulades per lleis específiques tinguin un seguiment i eines de control.
Es recomana assegurar-se del compliment de les clàusules durant el procés de licitació i donar seguiment, avaluant i exigint a les empreses contractistes que compleixin amb totes les clàusules dels contractes, especialment les que disposin de llarga durada.
L’òrgan administratiu podrà fer el seguiment d’aspectes com ara afavorir contractacions laborals a persones amb risc d’exclusió social, eliminar les desigualtats per motius de sexe, incorporar productes de proximitat i altres.

, , , , , ,

Èxit de participació a la 1a Escola d’Estiu de l’ESS

Gairebé 140 persones han participat a la 1a Escola d’Estiu d’Economia Social i Solidària organitzada per la XES i la Fundació Esperanzah! els passats 30 de juny i 1 i 2 de juliol a el Prat de Llobregat.

La sessió de dissabte matí, dedicada a “Poder local i economia solidària: les xarxes territorials” va ser organitzada per la comissió de xarxes locals, que aplega representants de totes les xarxes locals XES i activistes de l’economia solidària. Vam plantejar la sessió com un espai per abordar conjuntament temes estratègics que afecten totes les xarxes, per poder debatre posicionaments comuns. Alhora, volíem que fos un espai participatiu amb tot el públic assistent que ens permetés aterrar i aprofundir algunes de les 14 mesures municipals per impulsar l’ESS proposades per la XES. Així la sessió es va programar amb una xerrada introductòria a càrrec d’ Oscar Rando, de XES Baix Llobregat, que va posar el focus en el territori com a lloc d’identificació, acció i de desenvolupament local, ressaltant el seu poder transformador. I tot seguit es van desenvolupar treballs en grup per debatre sobre quin paper ha de tenir el teixit local de l’ESS i les xarxes locals en l’elaboració de diagnòstics d’ESS territorials, els mapatges d’iniciatives i el Pam a Pam, i la creació de Consells municipals d’ESS. Va ser molt enriquidor.

esc_estiu_grup

Després de la pausa, la Marta Bou de XES Terrassa va compartir tota la feina d’investigació i sistematització sobre la introducció de clàusules socials en la contractació pública que ha estat desenvolupant un grup específic de treball de XES Terrassa. Tot seguit, es va proposar treballar en grups el disseny d’una campanya pública per a sol·licitar les clàusules socials a les administracions locals.

La valoració d’aquesta sessió i de tota l’Escola d’estiu és molt satisfactòria.

Per a més informació: notícia al web de la XES

Fotografies de l’Escola d’Estiu

La xarxa Barcelonès nord es reuneix amb alcaldia de Badalona

L’objectiu és coordinar i establir mecanismes conjunts per definir polítiques públiques d’impuls de l’economia social i solidària

El govern es va reunir  dijous 9 de juny amb representants de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) per tal de coordinar i establir mecanismes conjunts que permetin definir polítiques públiques d’impuls de l’economia social i solidària.

En aquesta reunió hi van assistir l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater; el segon tinent d’Alcaldia i regidor de l´Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible, Àlex Mañas; responsables de l´Institut Municipal de Promoció de l´Ocupació (IMPO); i representants de la Xarxa d´Economia Solidària de Catalunya (XES), i entitats de la Xarxa Local del Barcelonès Nord.

En aquesta primera trobada Dolors Sabater va afirmar que “Badalona està plenament compromesa en l’impuls de l’economia social i solidària perquè aquest model transformador és una eina contra la situació econòmica actual i una aposta per unes relacions productives més justes i sostenibles”.

Aquest compromís a nivell local es materialitzarà en diferents acords, com ara la creació d’una comissió mixta de treball que permeti coordinar els recursos adreçats al foment de l’economia social i solidària.

Inicialment, en aquesta comissió participaran els representants de la XES del Barcelonès Nord i l’IMPO per començar a definir les primeres línies de treball, com per exemple, la creació d’una diagnosi que permeti conèixer quina ha estat l’evolució i quina és l’actualitat de les iniciatives sectorials i territorials de l’economia social i solidària a Badalona.

Un altra línia per treballar conjuntament està relacionada amb el disseny d’una de les actuacions contemplades en un dels programes del Pla d’Actuació Municipal, concretament el d’Ocupació i Empresa; així com en la preparació d’una Jornada d’Economia Social i Solidària, que es vol fer a finals d’any a la ciutat.

La XES Barcelonès Nord organitza una xerrada sobre consum responsable

En el col·loqui hi ha participat en Jordi Garcia, cooperativista i membre de la XES, i l’Anna Fernández, membre del Pam a Pam i responsable de xarxes locals de la XES.

Avui dimarts 3 de maig a les 19h la xarxa local de la XES al Barcelonès Nord ha organitzat una xerrada sobre consum responsable a l’Ateneu Popular Julia Romea de Santa Coloma de Gramanet.

En Jordi Garcia ha exposat breument el significat i la filosofia del consum responsable a l’actualitat. Posteriorment, l’Anna Fernández ha explicat el Pam a Pam, el mapa virtual i col·laboratiu de l’economia solidària i el consum responsable a Catalunya, una iniciativa de SETEM Catalunya i la XES per visibilitzar el mercat social català i transformar el nostre entorn a partir de la cistella de la compra.

Fruit de la xerrada, s’ha creat un grup de persones voluntàries que tenen la intenció de mapejar Santa Coloma, identificant les entitats d’economia solidària de la ciutat i afavorint el desenvolupament del projecte.

Per a més informació sobre el Pam a Pam, podeu visitar la seva web: http://pamapam.org/ca

La XES del Barcelonès Nord presenta al·legacions al reglament del Circuit de Comerç Social de Santa Coloma de Gramenet

La xarxa local de la XES al Barcelonès Nord ha presentat les seves al·legacions a l’anomenat Circuit de Comerç Social, recentment publicat per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

El Circuit de Comerç Social impulsat per l’Ajuntament consisteix en una plataforma de pagaments virtuals amb l’objectiu de promoure el comerç, l’economia i l’ocupació local, gràcies al factor d’innovació dels pagaments digitals. El circuit estaria impulsat, en una primera fase, per la canalització a través del sistema d’algunes subvencions municipals, que es pagarien en UDIs (Unitats d’Intercanvi).

Si bé el Reglament publicat defensa que el nou sistema s’emmarca en l’economia social i solidària (ESS), des de la XES del Barcelonès Nord es vol fer palès que el document publicat no recull mesures concretes que permetin parlar d’un marc de relacions dins dels paràmetres de l’ESS. Per aquest motiu, la XES ha presentat una sèrie de propostes per tal de dotar el sistema de mecanismes que el configurin com a una autèntica eina de transformació social. Aquests serien, entre d’altres:

  • que el compte de titularitat municipal que s’obrirà per dipositar els euros de garantia estigui en una entitat de banca ètica o cooperativa;
  • que es prevegin mecanismes per accedir al circuit a persones amb dificultats econòmiques (com ara subvencionant totalment o parcial en UDIs els treballs comunitaris gestionats per entitats de la ciutat) i circulin UDIs en forma de bitllet, per evitar discriminació per bretxa digital;
  • que s’incloguin subvencions específiques per a aquells establiments que ofereixin productes o serveis amb criteris ecosocials certificats per eines com el Pam a Pam;
  • que funcioni sota criteris de governança compartida entre administració i ciutadania, per exemple en la decisió sobre els destí dels interessos;
  • que es basi íntegrament en la voluntarietat de participar i se suprimeixin aquelles mesures que puguin ser percebudes com a afany recaptatori.

En la mateixa línia de col·laboració, la XES del Barcelonès Nord vol manifestar el seu interès per aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, emmarcada dins d’un cicle de gran eclosió d’idees i projectes a nivell de molts municipis, així com la seva predisposició a treballar conjuntament amb els ajuntaments per tal de facilitar el desplegament de totes aquelles mesures que vagin en el sentit de fomentar l’economia social i solidària.

Aquí podeu consultar el document complet d’al·legacions.

Camins de tendresa i solidaritat. Xerrada amb Dani Jover el 18 de febrer

“He après tres coses: 1) La importància de treballar la interioritat; 2) La solidaritat, que és la connexió amb l’ètica; i 3) Reivindicar la sobrietat”. Dani Jover, l’autor d’aquestes paraules és una de les persones que ajuda a construir eutopies (bons llocs) en aquest món de l’economia social i solidària.

Us proposem el dijous 18 de febrer a les 19 h al Círcol Catòlic (Badalona) una xerrada-diàleg amb aquest mestre, educador i emprenedor social, on podrem exercir el dret de pensar críticament i lliurement, organitzar les idees i pensar com portar-les a la pràctica. L’entrada és lliure.

Aquí teniu una entrevista que li van fer, recentment publicada a la revista Estris de la Fundació Pere Tarrés.