, , , , , , , ,

Les xarxes locals a l’Informe “L’estat del mercat social català”

Amb la Fira d’Economia Solidària arriba la segona edició de l’informe “L’estat del mercat social català”, corresponent a l’exercici 2015. Amb la creixent presència i capil·laritat de l’Economia Social i Solidària a Catalunya, aquest informe fa una foto fixa per entendre com està aquest moviment avui. Així, gràcies a l’anàlisi de les dades del balanç social i dle Pam a Pam podem saber la mida mitjana d’una organització d’ESS, l’estat i nombre de xarxes locals i territorials i l’acompliment de criteris sociambientals de les 105 organitzacions que han fet balanç social i les 219 que es van incorporar al Pam a Pam durant el 2015. Encapçala l’informe un esmolat pròleg de David Fernández, cooperativista de la Coop57. Teniu l’informe complet i també el resum executiu aquí (edició 2015).

L’informe permet posar al dia l’estat dels diferents processos i eines desplegades per la Xarxa d’Economia Solidària en la construcció de mercat social. A més de projectes consolidats com la FESC o el Balanç Social, els processos d’articulació territorial i d’intercooperació sectorial estan prenent cada vegada més força: ja hi ha 7 xarxes territorials d’ESS actives (Sants i Sant Andreu a Barcelona, i Terrassa, Sabadell, Barcelonès Nord, Sant Cugat i Baix Llobregat), i n’hi ha 5 més en fase de constitució; i hi ha 3 xarxes sectorials d’ESS actives (la XAREC, FETS i la xarxa de monedes socials), i 2 més en fase de constitució.

A la present campanya, i gràcies a la nova plataforma www.ensenyaelcor.org, hi ha hagut un 50% més d’organitzacions que han fet balanç social, arribant a la xifra rècord de 105. Pràcticament el 50% són cooperatives de diferents tipus, i el 75% són sòcies de la Xarxa d’Economia Solidària. Les dades recollides –i gràcies també als registres històrics, des de 2012- ens permeten saber que una organització de l’ESS té, de mitjana, 21 persones treballadores i factura 950.000€. I també que entre totes les organitzacions de la XES tenen una base social de 215.000 persones, generen 3.700 llocs de treball i facturen 164 milions d’euros.

Si ens enfoquem en els criteris de funcionament, podem assegurar, sense cap mena de dubte, que les empreses i entitats l’ESS fonamenten la seva activitat en criteris ètics i tenen un impacte transformador positiu sobre el territori i l’entorn on s’ubiquen. Aquí us deixem algunes mostres:

– La democràcia és un dels elements diferencials de l’ESS: aquest és el segon criteri més ben puntuat per les 219 organitzacions del Pam a Pam (3,91 sobre 5), i veiem que una de cada quatre persones estan implicades en l’aprovació de pressupostos i plans de gestió.
– Quant a paritat, la gràfica 5.5 mostra la tendència a la paritat tant a les estructures laborals com a les rectores.
– La forquilla salarial interna és de l’ordre de 2,8 a 1 per les dones i 2,6 a 1 pels homes, ho desglossem a la gràfica 5.7 (grup 1 inclou cooperatives de treball i societats mercantils, grup 2 cooperatives de consum i serveis i grups cooperatius, i grup 3 associacions i fundacions).
El 75% de les organitzacions que han fet balanç social utilitzen paper reciclat de manera regular i majoritària i tenen pràctiques de prevenció en la generació de residus. Aquestes dades són reforçades pel Pam a Pam, on el criteri de gestió de residus és un dels millors puntuats: 3,22 sobre 5.
– Pel que fa a la implicació amb les finances ètiques, l’11% dels dipòsits de les empreses i entitats estava en finances ètiques, comptant de mitjana un saldo de 40.000 euros per organització.
– Quant a compres dins del circuit de mercat social, el 17% del total s’havien fet a empreses proveïdores de l’ESS. Destaca especialment el paper de les cooperatives de consum i serveis i els grups cooperatius, que arriben fins el 27%.
– Sense dubte, un dels punts forts de l’ESS és el benestar laboral i la possibilitat de desenvolupament personal que ofereixen a les persones treballadores. La gràfica 5.18 revela algunes d’aquestes magnituds (els resultats provenen de qüestionaris de qualitat laboral contestats per 818 persones treballadores, el 65% del total de les 105 organitzacions que han fet balanç).

Les conclusions a les que ens porten els resultats d’aquest informe són molt positives. L’efervescència al territori per impulsar xarxes locals, la receptivitat des dels ajuntaments, la creixent importància del balanç social com a eina de mesura d’impacte, els processos de coordinació sectorial per fer salts d’escala, el paper clau del Pam a Pam per fer diagnòstics d’ESS al territori… i no es tracta només de que hi hagi totes aquestes senyals, sinó que estan connectades, que formen part d’un tot, d’un moviment de fons que ha de permetre que cada vegada més necessitats les puguem cobrir des d’una economia d’escala –i rostre- humà.

,

Vermuts Coop a la fresca a Sants

Els vermuts coop i musicals, volen oferir un espai de trobada entre veïnes, veïns, projectes cooperatius i/o d’economia social i músics/ques.

Espai Coop
En cada un dels vermuts es comptarà amb un espai de difusió i exposició d’un o dos projectes d’economia social i comunitària del territori.
Espai musical
La programació musical es basa en actuacions de música en viu de bandes en petit format i sessions de djs, afavorint l’escena local i adreçat a un públic familiar i divers.
Espai gastronòmic
Es comptarà amb un espai de servei de bar on se serviran com a productes estrella de proximitat: Cervesa artesana La Bordeta, elaborada a Can Batlló, vermut de la Bodega Salvat, truites i pintxos elaborats pel bar cooperativa Kop de mà i croquetes casolanes elaborades a l’obrador La Croquetona.
,

Ajuts Acompanyament Micaela Chalmeta 2016

Cooperativitza’t! Beca Micaela Chalmeta.

Llançament de la Beca Micaela Chalmeta per la constitució d’una Cooperativa dins de l’Economia Social i Solidària a través d’iniciatives i projectes d’economia comunitària al Districte de Sants ? Montjuïc.

Amb la finalitat d’enfortir la intercooperació i la consolidació del mercat social d’iniciatives d’economia cooperativa, social i solidària al Districte de Sants?Montjuïc es fa aquesta crida a projectes que s’hi vulguin presentar per tal d’ajudar en el procés inicial fins arribar a la constitució de la cooperativa.

Els ajuts de la Beca es destinaran a cobrir tres aspectes bàsics vinculats a la creació de noves cooperatives i a aquells aspectes centrals per vetllar pel seu correcte funcionament:

a) assessorament tècnic i formatiu pel desenvolupament del projecte econòmic
b) constitució de la cooperativa
c) dotació de capital social

Les bases de la convocatòria es faran públiques a la inauguració dels Vermuts Coop el 24 d’abril.

El termini per entregar les sol·licituds és fins el 15 de maig.

Cooperativitza’!

,

Primavera cooperativa a Sants

El dissabte 9 d’abril vine a gaudir de bon ambient i conèixer les cooperatives i altres iniciatives d’economia comunitària del barri.

La PRIMAVERA COOPERATIVA convida al veïnat a sortir al carrer per a trobar-se amb les iniciatives de l’economia cooperativa, social i solidària dels barris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, com una forma de reconèixer-nos entre nosaltres, celebrar-nos i visibilitzar a l’espai públic la feina de formigueta que fem de forma quotidiana.

Durant tot el 9 d’abril, a la plaça Bonet i Muixí (coneguda popularment com Màlaga, o Josep Pons), hi haurà una jornada d’activitats obertes a tot el veïnat.

10h Mercat de Productes Agroecològics, coordinat per l’Economat Social

10h Fira de Cooperatives i iniciatives de l’economia social, solidària i comunitària de Sants

10h Espai de criança i educació lliure, amb Tata Inti

11h Xerrada “Què és l’educació lliure?” a càrrec de Lara Terradas (coordinadora pedagògia de l’Associació Tata Inti)

11h Presentació del Garatge comunitari de Can Batlló

12h PRESENTACIÓ DE L’IMPULS COOPERATIU DE SANTS

  • Llançament de la convocatòria Micaela Chalmeta d’ajut a la creació de cooperatives
  • Presentació del Catàleg de Productes i Serveis Cooperatius de Sants

13.30h Vermut musical, amb la Chumbimba: gaites i tambors del Carib colombià

14.30h Dinar cooperatiu a càrrec de la XAREC (Xarxa de Restauració i Cultura Cooperativa)

17h Install Party GNU/Linux, a càrrec d’Adab1ts

18.30h TAULA RODONA: Com fomentem l’autoorganització econòmica de les classes populars? Amb les iniciatives, entre d’altres, d’Alencoop, Comunitats Autofinançades (CAF), PAH, Mujeres Palante, Cooperativa Amazònia i altres.

I a partir de les 21h, concerts coordinats pel Koitton Club i KopdeMà

L’Impuls Cooperatiu de Sants és una associació formada per cooperatives com La Ciutat Invisible, La Col, Kop de Mà, Koitton Club, La Borda, L’Economat Social, La Clau Cooperativa o L’Arcàdia, grups de consum agroecològics com Panxacontenta, iniciatives d’economia social com Adab1ts i projectes d’economia comunitària de Can Batlló com la Fusteria Col·lectiva, l’Associació de Cervesers o el Garatge. El seu objectiu és obrir un espai de trobada i intercooperació entre projectes, promoure el naixement de noves experiències i vertebrar els barris a partir de la cooperació social.

Us hi esperem!!

Salut i que visqui la Primavera! (si és Cooperativa, millor)

Seguiu la jornada a #PrimaveraCoop

,

El moviment cooperativista arrelat a Sants

Segons l’estudi presentat pel consistori, L’economia social i solidària a Barcelona, a la ciutat l’any 2015 hi havia 861 cooperatives de tot tipus, el que suposa el 20% a nivell català. Si analitzem les dades segons els districtes, l’Eixample aplega el 24% del total de cooperatives de Barcelona. En aquest punt, però, també cal destacar la situació de Sants-Montjuïc que, amb 96 associacions d’aquest tipus, engloba l’11% de cooperatives de la ciutat.

En l’èxit del moviment cooperatiu del barri de Sants (i la Bordeta) destaca el paper de Can Batlló, un espai veïnal autogestionat que ha donat lloc a altres iniciatives socials. Coòpolis és un exemple de projecte que va sorgir en el si de la Plataforma de Can Batlló, amb el suport de La Ciutat Invisible -cooperativa autogestionària- i LaCol -cooperativa d’arquitectes-, per tal de promoure el cooperativisme i les economies socials (amb espais de treball, assessorament, viver d’iniciatives…).

Fruit del cooperativisme al barri, l’any 2015 es va crear l’Impuls Cooperatiu de Sants, una associació formada per set cooperatives de treball, una de consum i 3 projectes d’economia comunitària, amb l’objectiu de dinamitzar l’economia social i solidària. Lluc Hernàndez, soci de LaCol i membre de l’Impuls Cooperatiu de Sants, destaca, però, que “la intercooperació a Sants ja era molt palpable abans. Entre nosaltres ja ens coneixíem, ens trobàvem i treballàvem de manera conjunta”.

L’Impuls ara treballa en torn diferents eixos. D’una banda, està creant un catàleg que englobi les iniciatives socials del barri, com un itinerari per saber quins serveis s’ofereixen, “perquè quan vinguis al barri puguis reconèixer ràpidament quines són aquestes cooperatives”, segons Hernàndez. De l’altra, l’Impuls vol servir per reforçar i proporcionar acompanyament a l’hora de posar en marxa nous projectes o d’enfortir els que ja existeixen. A més, amb ‘La primavera Cooperativa’ també es farà visible el cooperativisme davant de la ciutadania. Amb tot plegat, “volem enfortir i fer créixer el teixit cooperatiu, també a nivell de districte, per això treballem per reconèixer les experiències d’altres barris”.

Més enllà de formar part d’aquesta associació, les cooperatives de Sants treballen sobre el territori en el dia a dia i ho fan principalment en forma de xarxa, és a dir que davant d’una necessitat cadascú aporta el que està a les seves mans. “Per exemple, en el moment en què el Koitton Club va voler posar en marxa el bar musical, ens va encarregar a LaCol la reforma del local”, explica Lluc Hernàndez.

Ell és un dels socis de LaCol, una cooperativa d’arquitectes que va aterrar a Sants quan els seus socis encara estaven cursant la carrera i com a sortida laboral. “Nosaltres abans ja coneixíem la manera de fer i ens havíem trobat amb gent del barri. Amb el moviment de Can Batlló, a més, vam veure que la figura de l’arquitecte era totalment necessària i en aquest entorn i a peu de carrer ens vam adonar que ens trobàvem molt còmodes”.

Aquesta cooperativa es regeix segons uns valors que la diferencien d’altres estudis d’arquitectura. A LaCol, per exemple, no hi ha una jerarquització, sinó que les decisions es prenen entre tots i tot es decideix, “des de com desenvoluparem un projecte fins a si volem posar més cadires al local”. A més, el centre són les persones i no el capital o els beneficis i sempre “intentem ser pròxims al territori”.

Aquests i altres valors determinen la direcció de la cooperativa: “Quan ens apareix un projecte establim mecanismes per determinar si ens representa o no. Tenim molt present que la nostra feina té un impacte, per tant, depèn de quines accions duguem a terme afavorirem unes dinàmiques o unes altres. Si, per exemple, ens proposen fer un hotel de luxe, segurament direm que no”.

Ell destaca que en cadascun dels projectes que desenvolupen es senten identificats i comparteixen uns valors. LaCol i l’Impuls Cooperatiu de Sants volen anar més enllà i ser generadors de projectes, és a dir, ser actors actius que treballin pel barri, un espai que els permet desenvolupar aquesta manera de fer solidària i en xarxa.

FONT: Revista Acelobert