Al juny, dilluns de l’economia solidària de la XES-Terrassa

Continuen els dilluns de l’economia solidària al Punt d’Informació i Trobada de la XES-Terrassa al centre civic-Ateneu Terressenc.

Aquest mes de juny tenim tres noves experiències d’empreses i organitzacions que treballen en l’ambit de l’economia social i solidària: PIC-Vallès, Biciclot-Biter i Engrunes.

 

ELS DILLUNS DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA”:  És un espai  per permetre el debat i la reflexió entre els participants que poden ser cooperatives formades, entitats amb esperit de treball cooperatiu, emprenedors que puguin iniciar un projecte cooperatiu i ciutadans en general que vulguin consumir d’una manera més ètica i responsable.

Educació i cooperativisme: Taula rodona a Terrassa

El cooperativisme és un moviment econòmic que permet bastir un nou sistema social. I en aquest disseny ocupa un lloc central l’educació. Així queda reflectit en el 5è principi cooperatiu de l’ACI. Des de la XES-Terrassa hem considerat oportú convidar a les cooperatives d’ensenyament i a altres centres amb cooperatives d’alumnes que hi ha a la nostra ciutat per tal que puguin informar sobre les pràctiques educatives fetes des del cooperativisme, així com compartir-les amb altres comunitats educatives i el conjunt de la ciutadania. Confiem que la reflexió col·lectiva que aquí i ara encetem, obri noves vies per a la promoció de l’economia solidària en les escoles de Terrassa.

La taula rodona tindrà lloc el dijous 1 de juny a les 7 al Punt d’Informació i Trobada de la XES-Terrassa a l’Ateneu Terrassenc. I comptarà amb la participació de:

Jordi Sant Just: Escola el Cim
Mariona Torredemer: Escola Crespinell
Jordi Torné: Escola Tècnos
Santi Camps: Escola Cultura Pràctica
Fèlix Pardo: XES-Terrassa

 

Forbes, gangues de Nadal i l’economia de l’absurd

Aquesta setmana, la revista FORBES, ha fet públic la llista de les persones més riques del planeta. La gent més rica d’Espanya i Catalunya, formen part del pòdium. Les marques de roba, els grans supermercats, i l’economia de casino, guanyen posicions. Fins i tot Terrassa també surt a la llista de guanyadors. Es multipliquen les felicitacions i els adjectius: Bravo!

A les portes de Nadal, gran espectacle del consumisme, deixeu-me introduir cinc cèntims d’escepticisme. Anem a pams.

El model econòmic actual (consumisme acrític, creixement pel creixement, encara que sigui traficant armes, incorporant al PIB la prostitució i el tràfic de drogues), provoca efectes devastadors. Els estem veient cada dia: canvi climàtic, esgotament de recursos, contaminació, bombolles financeres i immobiliàries, desigualtats i crisis humanitàries.

És un model en crisi: una economia de l’absurd.

Hem anat perdent la condició de ciutadans per convertir-nos en consumidors compulsius. Podem canviar de roba cada dia (marques comercials que s’han apropiat dels carrers més importants de les nostres ciutats), de mòbils cada dia més potents (programats per l’obsolescència), o jugar a la ruleta on line, on ens escuraran les butxaques amb tecnologia sofisticada. (Les ludopaties són efectes nocius però a càrrec de la sanitat pública, externalització de costos diuen). Visca l’empreneduria!

El problema és que aquest sistema té alguns defectes col·laterals. Aquestes produccions (les grans marques de moda i d’altres objectes de consum) es fa amb països allunyats, amb uns costos laborals precaris (explotació i esclavisme, com hem vist recentment a Turquia amb els nens refugiats), sense sindicats ni drets de cap mena, i amb un malbaratament criminal dels recursos ambientals. La contaminació, emmetzinament dels rius, i les grans migracions són alguns dels seus efectes.

Un altre perversió associada és que aquest model de l’absurd comporta las deslocalització de les nostres empreses: se’n van a llocs més “competititus”, sense drets socials ni ambientals i, a més a més, aquests triomfadors del FORBES, proclamen la bona nova de la “flexibilització” a casa nostra. On abans hi havia salaris de 900 €, ara són de 300, i res de vacances pagades, contractes temporals per hores i ni parlar-ne de sindicats! I millor si et fas emprenedor o autònom. Espavileu, qualsevol es pot fer ric muntant una star up amb un garatge, ens diuen!

I arribem al límit de l’absurd, on hi havia un sistema industrial de moltes petites i mitjanes empreses, coneixement, capacitat emprenedora, i molts oficis i professions: una gran oportunitat per consolidar aquest teixit empresarial i associar-lo a les energies renovables i l’economia del coneixement i l’economia verda, resulta que ho hem deixat tot amb una economia depredadora, on tot si val. Ens han fet més pobres, però ens volen més consumidors compulsius!

Hem convertit el gruix de la nostra economia en un gran parc temàtic: turisme de masses (grans creuers), el comerç de les grans marques, dels grans supermercats (que exprimeixen els preus als productors), i la banalització del consum i de l’oci de mases: “noies noves” (magnífic documental de Mabel Lozano) de la prostitució i l’esclavisme sexual. Sol, platges i sexe! Els nous projectes de país estan associats a grans casinos i ruletes. Cal afegir el joc. Paradisos i frau fiscal, un cercle perfecte. A canvi fuga de milers i milers de joves qualificats i preparats, precarietat als que es queden, i low cost de les nostres vides.

Què hem de fer, doncs? Primer parar atenció, quan ens diuen, apa!, tenim preus baixos, “gangues” o rebaixes permanents outlet com es diuen ara. Vol dir que estem contribuint a aquesta economia de l’absurd: a quedar-nos sense feina i sense drets socials. Segon, distingir entre cobrir necessitats o consumir. Com a ciutadans/es responsables. És veritat que també les administracions ho han de fer: compres públiques amb criteris socials i ambientals, però nosaltres no podem fugir d’estudi.

Ara coneixem les marques i corporacions, que aconsegueixen bons beneficis produint als països on no es respecten els drets socials. Són les mateixes corporacions que imposen les seves lleis energètiques condicions bancàries als governs, i que defensen el TTIP (on menjar carn, fruita i altres productes plens d’antibiòtics i antiinsecticides perillosos per la nostra salut, serà permès legalment).

Afortunadament una nova manera d’entendre l’economia (satisfer eficientment les necessitats de les persones) està creixent, lentament, però guanyant noves voluntats i noves energies, per ocupar un espai sòlid a la societat. Aquesta és la gran notícia.

Les Fires d’economia social, les empreses cooperatives i el creixement d’una actitud responsable, que cada vegada té més present el comerç de proximitat, el benestar de les persones, la conciliació familiar, la protecció de l’entorn ambiental, la cooperació, el respecte i la igualtat de les persones, és la nova aposta de futur. És un procés que adopta moltes i variades formes, però obre pas a una nova manera d’entendre la vida, amb uns altres valors i principis ètics, socials i ambientals. Per aquesta raó, aquest Nadal, comprar i consumir responsablement és una opció creativa, talentosa i innovadora.

Domènec Martínez

Membre del grup de clàsusules socials de la XES de Terrassa

, ,

Tot esperant la nova economia

Alguns/es us podeu preguntar què és això de l’ESS? I encara més, com pot ser que en el darrer any s’hagin celebrat primeres edicions de fires similars a Sabadell i Sant Cugat? A què es deu aquest repentí interès municipalista per l’ESS? O com pot ser que en 40 anys de democràcia no s’hagi donat mai aquest interès fins avui? Masses preguntes, oi? Anem a pams.

Reproduïm un article de Joan Pi, membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa, publicat al periòdic independent Malarrassa, membre també de la XES Terrassa. Arran de les activitats sota el nom de «Terrassa cooperativa» organitzades per l’Ajuntament i de la Fira de l’Economia Social i Solidària (ESS) que aplegarà les entitats de Terrassa a la Plaça Vella el 12 de novembre, en Joan reflexiona sobre l’impacte públic de l’economia social i solidària.

L’ESS si que és coneguda pel gran públic, com a mínim la primera S, es a dir, l’economia social. L’anomenat a vegades tercer sector, el germà pobre i benintencionat del sector privat. D’ell es coneixen les entitats sense ànim de lucre, el voluntariat, l’interès pels temes socials…; però potser no es coneixen tant les cooperatives o d’altres empreses de talant més democràtic. Fixeu-vos en un detall: la idea d’ajuntar empresa i democràcia sembla contradictori en els temps que corren.

El que possiblement és força més desconegut és la segona S, és a dir, l’economia solidària. Els i les solidàries som gent que volem una economia on les persones vagin per davant dels diners. Conseqüentment, no ens agrada l’actual sistema econòmic in-solidari, s’anomeni capitalisme o neoliberalisme. Solidària seria també sinònim de transformadora. Volem canviar la societat, fer-la més justa socialment, més sostenible mediambientalment, més democràtica, cooperativa i igualitària.

A aquestes alçades, després dels anys més durs de la crisi econòmica, ningú pot dubtar que la cosa no està per tirar coets: augmenten les desigualtats i la pobresa, empitjoren les condicions laborals, s’apropen noves retallades de l’estat del benestar i probablement una reforma de les pensions. Mentrestant, l’Amancio Ortega rebrà aquest any 1.000 milions en dividends d’Inditex, i les grans companyies s’estalvien 40.000 milions d’euros d’impostos establint-se a Irlanda o Luxemburg.

La globalització financera i el capitalisme salvatge que l’acompanya no donen més de sí. Totes sabem que serà molt difícil aconseguir noves millores per a les classes populars i mitjanes seguint les receptes neoliberals. Estem d’acord que ens interessa a tots/es una nova economia. Per això la unanimitat dels grups parlamentaris municipals per crear el consell municipal d’ESS.

Però, on està aquesta economia? Després de dècades de societat de consum, d’aposta per l’individualisme, la competitivitat, la maximització del benefici a ultrança, i d’arraconar i desprestigiar l’ESS i els seus valors, què en queda d’aquesta altra economia?

Tot i haver estat la gran oblidada, L’ESS sempre hi ha estat. Sempre hem comptat amb els i les irreductibles d’«una altra economia és possible» o de les «resistències al neoliberalisme» o del «comerç just». Els seus coneixements i experiència han servit de llavor a la munió de persones indignades que van ocupar carrers i places, i que actualment decanten el seu vot cap a opcions de canvi, les quals a la vegada aposten per la nova economia.

Hem tingut i tenim gent preocupada per la inserció social i laboral dels més desafavorit/des, com Teixidors o l’Heura; gent que s’ha preocupat pel seu consum i ha triat opcions ecològiques i de proximitat, com les cooperatives de consum ecològic; gent que ha volgut que els seus estalvis fossin gestionats primant l’interès col·lectiu i no el privat, apostant per la banca ètica; gent que està farta de l’oligopoli elèctric i han fet el salt a SomEnergia; gent que creu en el cooperativisme com Malarrassa, L’Eina o l’Escola Crespinell. A tots i totes ens trobareu aquest dissabte.

A simple vista a algú li pot semblar poca cosa, especialment si ens fixem en el percentatge del PIB que representem o en l’ocupació que generem. Cert, com també ho és la potencialitat de creixement en els propers anys, gràcies en part a una ciutadania que demana canvis socials reals, i en part a l’esgotament del model econòmic actual.

En la mateixa línia, no podem oblidar la influència dels valors de l’ESS en les noves tecnologies, on s’han generat iniciatives amb un enorme impacte social. Estic parlant del programari lliure (linux), del maquinari de codi obert (arduino), de les llicències copyleft o creative commons, de projectes com wikipedia, del micromecenatge, i de tota l’anomenada economia col·laborativa (com a mínim la que no està en mans dels fons d’inversió).

Tampoc podem obviar el paper d’innovació social que representen i poden representar experiències de banc del temps, moneda social, mercats d’intercanvi, grups de criança, horts comunitaris, ràdios lliures, ateneus i casals, llibreries associatives i un llarg etcètera de petits projectes no lucratius que encara avui no són prou valorats.

I encara més, la innovació en noves formes d’organitzacions empresarials que combinen molt eficientment el treball professional remunerat juntament amb l’activisme de centenars, a vegades milers de voluntaris. És el cas de wikipedia, o dels grups de desenvolupadors/es de programari lliure, però també és el cas de Fiare Banca Etica, Som Energia o Eticom-SomConnexió.

Fiare, per exemple, és una cooperativa de banca sense ànim de lucre amb 40.000 socis entre Itàlia i l’Estat Espanyol. A part de l’estructura d’oficines i professionals de la banca, existeix una estructura paral·lela de grups territorials de socis què, entre d’altres, realitza l’avaluació ètica dels projectes que es financen en el seu territori.

En conclusió, som moltíssimes les persones que participem a l’ESS les que ens congratulem de que la promoció de l’ESS reaparegui en l’escena política. Però sobretot estem esperançats/des per l’evolució que es tingui en els propers anys. D’una banda, veurem com es desenvoluparan els projectes ja existents i com faran front a nous reptes; de l’altra, presenciarem com van prenent forma noves idees, com sorgeixen nous projectes engrescadors; i en darrer terme, podrem comprovar la seva capacitat de transformació social.

Joan Pi Gonzalez
és membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa
@joanpigonz

Publicat a Malarrassa el 10 de novembre de 2016

XES Terrassa amb el programa Terrassa Cooperativa

Cooperar i col·laborar són valors que milloren la nostra vida diària. Aquests valors formen part i identifiquen el projectes i iniciatives que es volen mostrar i promoure des del programa Terrassa Cooperativa.

És per això que el Servei d’Emprenedoria i Economia Social, conjuntament amb les cooperatives, associacions, fundacions i diferents iniciatives d’economia social de la ciutat, us proposem un seguit d’activitats que han de servir per informar, fomentar i mostrar els avantatges i potencialitats d’aquestes formes d’activitat econòmica que aporten valor econòmic i valor social a la ciutat.

Les activitats es realitzen del 7 al 18 de novembre de 2016 a diferents espais municipals de la ciutat i estan dirigides a diferents públics i/o grups d’interès. Totes les accions són gratuïtes i només cal fer una inscripció prèvia.

XES Terrassa ha co-organitzat la Fira d’Economia Social que tindrà lloc el 12 de novembre a la Plaça Vella, així com diferents xerrades.

Consulteu el contingut, el lloc i la data de cada activitat aquí.

, , , , , , , ,

Les xarxes locals a l’Informe “L’estat del mercat social català”

Amb la Fira d’Economia Solidària arriba la segona edició de l’informe “L’estat del mercat social català”, corresponent a l’exercici 2015. Amb la creixent presència i capil·laritat de l’Economia Social i Solidària a Catalunya, aquest informe fa una foto fixa per entendre com està aquest moviment avui. Així, gràcies a l’anàlisi de les dades del balanç social i dle Pam a Pam podem saber la mida mitjana d’una organització d’ESS, l’estat i nombre de xarxes locals i territorials i l’acompliment de criteris sociambientals de les 105 organitzacions que han fet balanç social i les 219 que es van incorporar al Pam a Pam durant el 2015. Encapçala l’informe un esmolat pròleg de David Fernández, cooperativista de la Coop57. Teniu l’informe complet i també el resum executiu aquí (edició 2015).

L’informe permet posar al dia l’estat dels diferents processos i eines desplegades per la Xarxa d’Economia Solidària en la construcció de mercat social. A més de projectes consolidats com la FESC o el Balanç Social, els processos d’articulació territorial i d’intercooperació sectorial estan prenent cada vegada més força: ja hi ha 7 xarxes territorials d’ESS actives (Sants i Sant Andreu a Barcelona, i Terrassa, Sabadell, Barcelonès Nord, Sant Cugat i Baix Llobregat), i n’hi ha 5 més en fase de constitució; i hi ha 3 xarxes sectorials d’ESS actives (la XAREC, FETS i la xarxa de monedes socials), i 2 més en fase de constitució.

A la present campanya, i gràcies a la nova plataforma www.ensenyaelcor.org, hi ha hagut un 50% més d’organitzacions que han fet balanç social, arribant a la xifra rècord de 105. Pràcticament el 50% són cooperatives de diferents tipus, i el 75% són sòcies de la Xarxa d’Economia Solidària. Les dades recollides –i gràcies també als registres històrics, des de 2012- ens permeten saber que una organització de l’ESS té, de mitjana, 21 persones treballadores i factura 950.000€. I també que entre totes les organitzacions de la XES tenen una base social de 215.000 persones, generen 3.700 llocs de treball i facturen 164 milions d’euros.

Si ens enfoquem en els criteris de funcionament, podem assegurar, sense cap mena de dubte, que les empreses i entitats l’ESS fonamenten la seva activitat en criteris ètics i tenen un impacte transformador positiu sobre el territori i l’entorn on s’ubiquen. Aquí us deixem algunes mostres:

– La democràcia és un dels elements diferencials de l’ESS: aquest és el segon criteri més ben puntuat per les 219 organitzacions del Pam a Pam (3,91 sobre 5), i veiem que una de cada quatre persones estan implicades en l’aprovació de pressupostos i plans de gestió.
– Quant a paritat, la gràfica 5.5 mostra la tendència a la paritat tant a les estructures laborals com a les rectores.
– La forquilla salarial interna és de l’ordre de 2,8 a 1 per les dones i 2,6 a 1 pels homes, ho desglossem a la gràfica 5.7 (grup 1 inclou cooperatives de treball i societats mercantils, grup 2 cooperatives de consum i serveis i grups cooperatius, i grup 3 associacions i fundacions).
El 75% de les organitzacions que han fet balanç social utilitzen paper reciclat de manera regular i majoritària i tenen pràctiques de prevenció en la generació de residus. Aquestes dades són reforçades pel Pam a Pam, on el criteri de gestió de residus és un dels millors puntuats: 3,22 sobre 5.
– Pel que fa a la implicació amb les finances ètiques, l’11% dels dipòsits de les empreses i entitats estava en finances ètiques, comptant de mitjana un saldo de 40.000 euros per organització.
– Quant a compres dins del circuit de mercat social, el 17% del total s’havien fet a empreses proveïdores de l’ESS. Destaca especialment el paper de les cooperatives de consum i serveis i els grups cooperatius, que arriben fins el 27%.
– Sense dubte, un dels punts forts de l’ESS és el benestar laboral i la possibilitat de desenvolupament personal que ofereixen a les persones treballadores. La gràfica 5.18 revela algunes d’aquestes magnituds (els resultats provenen de qüestionaris de qualitat laboral contestats per 818 persones treballadores, el 65% del total de les 105 organitzacions que han fet balanç).

Les conclusions a les que ens porten els resultats d’aquest informe són molt positives. L’efervescència al territori per impulsar xarxes locals, la receptivitat des dels ajuntaments, la creixent importància del balanç social com a eina de mesura d’impacte, els processos de coordinació sectorial per fer salts d’escala, el paper clau del Pam a Pam per fer diagnòstics d’ESS al territori… i no es tracta només de que hi hagi totes aquestes senyals, sinó que estan connectades, que formen part d’un tot, d’un moviment de fons que ha de permetre que cada vegada més necessitats les puguem cobrir des d’una economia d’escala –i rostre- humà.

, , , , , , , , ,

Vídeo-crònica de l’Escola d’Estiu de l’ESS

Estrenem el vídeo-crònica de la I Escola d’Estiu de l’Economia Solidària de Catalunya, que vam coorganitzar amb la Fundació Esperanzah al Prat de Llobregat a principis d’estiu.

Durant els dies 1 i 2 de juliol, es van reunir al Prat gairebé 140 persones procedents de tot Catalunya, demostrant que hi ha una necessitat al sector “d’espais de reflexió per compartir moments d’intel?ligència col?lectiva”, com va comentar en Jordi Estivill, membre de la comissió de formació de la XES. Els continguts de l’Escola es van centrar en les Economies Feministes i de les Cures, les Estructures del Comú, el Desenvolupament Local, la Intercooperació o el Mercat Social, i la comissió de xarxes locals va coordinar els debats sobre relacions amb l’administració pública, la realització de diagnòstics i mapatges d’ESS o la introducció de clàusules socials en la contractació pública.

Us deixem el vídeo amb les valoracions de diferents participants i ponents, així com amb diverses imatges de les conferències, els debats i el gran dinar popular que va organitzar la Fundació Esperanzah.

, , , , , , , , ,

Les xarxes locals al Fòrum d’Economia Social de Montréal

Del 7 al 9 de setembre de 2016 se celebra el II Fòrum d’Economia Social de Montréal GSEF2016. Enguany la XES tindrà una participació molt especial, ja que un representant de la comissió de Xarxes Locals, en Pau Nadal de XES Sant Cugat, viatjarà fins al Québec per explicar el procés d’articulació territorial de l’economia solidària que estem impulsant a Catalunya.

El fòrum GSEF2016 serà un espai de trobada de governs locals i organitzacions internacionals, així com d’altres actors d’economia social i solidària. Coorganitzat per la ciutat de Montréal i el Chantier de l’économie sociale, serà un espai molt interessant per intercanviar visions i pràctiques de col·laboració, experiències per crear llocs de treball que assegurin la qualitat de vida, que contribueixin a la cohesió social i que donin suport a un desenvolupament més intel·ligent i sostenible de les ciutats.

Amb la presència de representants de més de 50 països, el programa de tallers del GSEF2016 inclou unes 100 iniciatives procedents de 37 països i reflecteix la importància i la diversitat de les pràctiques que es realitzen a tot el món per respondre als desafiaments de les administracions públiques.

Esperem que al seu retorn en Pau ens expliqui tot allò viscut!

, , , , , , , , ,

Nova formació de l’Escola d’Economia Social i Solidària

Després de l’èxit de l’Escola d’Estiu, el proper mes de setembre inaugurem una nova formació especialitzada, coorganitzada per La Ciutat Invisible i la Xarxa d’Economia Solidària: el curs d’Economia Social i Solidària – Estudis Europeus.

Es tracta d’un formació que es durà a terme entre setembre 2016 i juliol 2017, que enllaça coneixements teòrics i pràctics sobre l’economia social i solidària catalana amb una dimensió específicament europea i mediterrània.

Són uns estudis propis de la XES, amb un reconeixement de 60 ECTS (crèdits europeus) que formen part del programa European Manager in Social Economy+ (EMISE+), finançat per la Unió Europea i desenvolupat en partenariat per la XES i el Centre Ressources Arobase (Grenoble, França) i l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Pécz (Pécz, Hongria), entre d’altres.

Aquesta primera edició, coordinada per La Ciutat Invisible amb el suport de la Comissió de Formació de la XES i altres comissions és oberta a 15 alumnes, consta de 3 Mòduls de 120 hores de formació presencial i inclou una visita formativa a Itàlia.

Us deixem la pàgina web i l’enllaç a les inscripcions.

Us informem que les inscripcions per a aquesta formació ja estan tancades.

TERRASSA CREARÀ PRIMER CONSELL MUNICIPAL ECONOMIA SOCIAL DE CATALUNYA

L’Ajuntament de Terrassa ha aprovat, amb el suport i implicació de tots els grups municipals i d’entitats ciutadanes, el reglament del primer Consell Municipal d’Economia Social i Solidària existent a data d’avui a Catalunya. El Ple municipal, reunit el 21 de juliol en sessió ordinària, va aprovar per unanimitat el reglament del nou organisme, que establirà un marc de col·laboració i participació d’agents, entitats, empreses, projectes i ciutadania perquè es pugui donar veu, proposar, compartir i treballar les accions, els programes i les estratègies que han de servir per impulsar
l’economia social a la ciutat.
El Consell tindrà per objectiu fomentar, impulsar i enfortir les experiències econòmiques basades en l’autoorganització de la ciutadania que no persegueixin el lucre, sinó satisfer les necessitats bàsiques, i que s’organitzin des del suport mutu, el compromís amb la comunitat, la igualtat i la democràcia. És a dir, el conjunt d’empreses i entitats que compleixin els requisits de propietat col·lectiva, gestió democràtica i responsabilitat social dins de l’àmbit de l’economia social i solidària, amb la finalitat de promoure un model econòmic just, democràtic i sostenible.
Actualment, a Terrassa hi ha més d’un centenar d’entitats que seran les destinatàries de part de les accions que es promoguin i que prendran protagonisme en aquest òrgan de participació.
Serà també objectiu del Consell la promoció i el foment de l’economia social en tots els àmbits municipals de manera transversal i des del punt de vista de la concertació pública, cooperativa i comunitària. Es farà amb la participació d’agents, institucions, serveis municipals, empreses, associacions i persones relacionades amb aquest
entorn.
La creació d’aquest Consell facilitarà el treball transversal de tots aquests agents i, al mateix temps, ajudarà a treballar objectius comuns que afavoreixin el seu impuls amb una visió de ciutat.
El tinent d’Alcalde Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Miquel Sàmper, ha manifestat que “amb aquesta aprovació es constata la voluntat de l’Ajuntament d’apostar per altres fórmules o models de desenvolupament
econòmic, que prioritzen el bé comú de la societat i posen al centre de l’activitat econòmica les necessitats de les persones.” En aquest sentit, Sàmper, ha afegit que “la necessitat de crear aquest òrgan ha vingut determinada per
establir un marc de participació que permeti donar veu a la ciutadania i entitats que produeixen, impulsen, consumeixen i fomenten l’economia social de la ciutat”.