, , , , ,

Mesures per a la inclusió de clàusules socials en la contractació municipal

Text elaborat per la Comissió de Clàusules socials de la XES de Terrassa
Presentat a la 1a Escola d’estiu d’economia social i solidària (El Prat de Llobregat, 2016)

L’aplicació de les clàusules socials en la contractació municipal és una mesura per retornar a la ciutadania de manera justa els impostos pagats a les administracions en forma de creació d’ocupació cooperativa, de foment de les organitzacions populars i de respecte a la justícia social i ambiental.
Perquè aquest retorn sigui efectiu és necessari la voluntat de les administracions a destinar la seva compra pública i l’adquisició de serveis a empreses o organitzacions en les quals prevalgui l’interès emprenedor, cooperatiu i afany ànim de lucre per sobre de l’interès especulatiu i del negoci.
L’economia social i solidària permet redistribuir la riquesa i crear una ocupació sostenible, igualitària i redistributiva, generar més ocupació a igual inversió econòmica, contribuir al canvi social, invertir en recursos i energies netes, aplicar els convenis col·lectius, i potenciar iniciatives de proximitat i ecològiques. En definitiva, en participar en una societat més justa i propera.
Per a l’aplicació de les clàusules socials no n’hi ha prou amb la voluntat de fer-ho ni amb el compromís d’acomplir-les, és necessari un seguiment que asseguri la seva aplicació. La ciutadania i els moviments socials hem de pressionar perquè aquests acords siguin una realitat i els grups polítics posin els mecanismes suficients per dur-los a terme.
Els acords de plens, com el compromís de treballar amb la banca ètica o l’impediment de la participació en concursos públics de les empreses que operen en paradisos fiscals, poden contribuir a estendre la imatge d’equitat al de la contractació municipal. Però si no incloem les clàusules socials i ambientals en els plecs administratius de la contractació no podrem evitar que finalment empreses transnacionals i mancades d’ètica s’acabin portant-se els contractes públics. Reivindicar unes bones pràctiques, que ja s’apliquen en altres administracions, pot contribuir a normalitzar la situació.
Les empreses de l’economia social acostumen a ser petites i han estat construïdes amb molt esforç de manera cooperativa. No poden assumir riscos elevats o  l’espera de mesos en cobrar. Aquests fets dificulta el seu accés a contractes que demanen un desemborsament inicial molt elevat. Per això, les administracions han de dividir en lots els grans contractes amb la finalitat que les petites i mitjanes empreses pugin participar en els contractes públics.
Els contractes reservats a organitzacions sense afany de lucre i d’interès social, s’han de fer extensius a les empreses amb estructures cooperatives, conforme a la directiva de contractes públics 2014/24 de la Unió Europea. Tanmateix encara no ha estat incorporada a la legislació estatal tot i vèncer el termini marcat.
Per a la redacció i inclusió de les clàusules socials en els plecs de contractes administratius són necessàries una bona guia i formar als equips tècnics i polítics de l’administració pública. Els grups municipals i la ciutadania han de participar en grups de treball per proposar clàusules socials efectives i viables. Cal tenir present que sense un coneixement previ de l’abast de l’economia social i solidària a l’àrea d’aplicació de cada contracte, és difícil que aquests puguin arribar a les empreses que hi treballen o que no n’hi hagin.

Les Mesures proposades:

Definir una bona guia o web de referència
Per ajudar a la inclusió de les clàusules socials en cada plec de clàusules administratives. Per exemple la web de contractació pública responsable de REAS http://www.reasnet.com/clausulassociales/
Redactar i publicar plecs administratius que incloguin clàusules socials i ambientals
Per poder establir clàusules específiques en els contractes públics.
El Tribunal Suprem recomana que l’òrgan de contractació redacti i publiqui prèviament plecs de clàusules administratives generals, en base a l’article 114.3 del Real Decreto Legislativo 3/2011, del Texto Refundido de Ley de Contratos del Sector Público (TRLCSP).
Es desaconsellen altres formes com les normes generals, circulars o les instruccions, ja que es podrien recórrer.
Dividir els grans contractes en lots
Per afavorir que petites i mitjanes empreses puguin participar en els concursos públics. La directiva 2014/24 UE (encara no transposada però reflectida a la Resolució del 16 de març de 2016) ho exigeix ja que, sense aquesta mesura, les PIMES no poden accedir als concursos públics perquè no compleixen els requeriments de solvència tècnica, econòmica i financera dels grans contractes.
Reservar contractes a empreses cooperatives, sense afany de lucre i d’interès social
Per crear línies exclusives per a la contractació de l’economia social i solidària.
La nova directiva europea ofereix aquesta possibilitat als estats membres. Abans només es podien reservar contractes a empreses d’inserció i centres especials de treball.
Formar a les treballadores i treballadors de l’administració pública
Per què puguin tenir coneixement de les possibilitats que ofereix la legislació en matèria de clàusules en la contractació pública, i pugin aplicar-la i tramitar els diferents procediments amb seguretat jurídica.
Determinar a quines polítiques socials i ambientals es pot contribuir amb la contractació
Per saber en quins àmbits es pot fer més incidència i en quins hi ha més camí per recórrer.
Crear un grup de treball municipal que proposi clàusules a incloure en cada contracte
Per què des de l’administració i els moviments socials –com ara el Consell d’Economia Social i Solidaria– es vetlli per la seva inclusió i compliment, s’analitzin els contractes amb detall, i es redactin clàusules tenint en compte l’existència d’iniciatives que les poguessin complir.
Fer un seguiment i control de les clàusules
Per assegurar que aquelles que no estan regulades per lleis específiques tinguin un seguiment i eines de control.
Es recomana assegurar-se del compliment de les clàusules durant el procés de licitació i donar seguiment, avaluant i exigint a les empreses contractistes que compleixin amb totes les clàusules dels contractes, especialment les que disposin de llarga durada.
L’òrgan administratiu podrà fer el seguiment d’aspectes com ara afavorir contractacions laborals a persones amb risc d’exclusió social, eliminar les desigualtats per motius de sexe, incorporar productes de proximitat i altres.

, , , , , ,

Èxit de participació a la 1a Escola d’Estiu de l’ESS

Gairebé 140 persones han participat a la 1a Escola d’Estiu d’Economia Social i Solidària organitzada per la XES i la Fundació Esperanzah! els passats 30 de juny i 1 i 2 de juliol a el Prat de Llobregat.

La sessió de dissabte matí, dedicada a “Poder local i economia solidària: les xarxes territorials” va ser organitzada per la comissió de xarxes locals, que aplega representants de totes les xarxes locals XES i activistes de l’economia solidària. Vam plantejar la sessió com un espai per abordar conjuntament temes estratègics que afecten totes les xarxes, per poder debatre posicionaments comuns. Alhora, volíem que fos un espai participatiu amb tot el públic assistent que ens permetés aterrar i aprofundir algunes de les 14 mesures municipals per impulsar l’ESS proposades per la XES. Així la sessió es va programar amb una xerrada introductòria a càrrec d’ Oscar Rando, de XES Baix Llobregat, que va posar el focus en el territori com a lloc d’identificació, acció i de desenvolupament local, ressaltant el seu poder transformador. I tot seguit es van desenvolupar treballs en grup per debatre sobre quin paper ha de tenir el teixit local de l’ESS i les xarxes locals en l’elaboració de diagnòstics d’ESS territorials, els mapatges d’iniciatives i el Pam a Pam, i la creació de Consells municipals d’ESS. Va ser molt enriquidor.

esc_estiu_grup

Després de la pausa, la Marta Bou de XES Terrassa va compartir tota la feina d’investigació i sistematització sobre la introducció de clàusules socials en la contractació pública que ha estat desenvolupant un grup específic de treball de XES Terrassa. Tot seguit, es va proposar treballar en grups el disseny d’una campanya pública per a sol·licitar les clàusules socials a les administracions locals.

La valoració d’aquesta sessió i de tota l’Escola d’estiu és molt satisfactòria.

Per a més informació: notícia al web de la XES

Fotografies de l’Escola d’Estiu

Sessió assessorament projectes ESS a Terrassa

El proper dilluns, 27 de juny de 18 a 20h, al Casal Cívic de Ca n’Aurell comptarem amb la presència de l’Eva Navea, tècnica del servei d’emprenedoria i encarregada de l’assessorament als projectes de l’economia social i solidària a Terrassa.

La idea és que l’Eva ens expliqui el perfil de projectes d’ESS que estan sorgint a la nostra ciutat i debatir com des de la XES, i des les entitats que la composen podem donar suport a aquests projectes.

Es demana confirmació d’assistència al correu terrassa@xes.cat

La XES està present a la 1a Setmana del Medi Ambient de Vacarisses

La xarxa local de la XES de Terrassa ha participat avui a la festa de celebració de la 1a Setmana del Medi Ambient de Vacarisses, colaborant a la Fira del Medi Ambient junt amb el Grup Local de Terrassa de Som Energia i amb el Grup del Vallès de Fiare, on diverses entitats amb processos productius sostenibles han presentat els seus productes i serveis en diverses paradetes.

El Punt d’Informació i Trobada d’Economia Social i Solidària de Terrassa canvia l’horari

Al desembre de 2015 la xarxa local de la XES a Terrassa va inaugurar el Punt d’Informació i Trobada de l’Economia Social i Solidària a l’Ateneu Terrassenc, un espai d’informació sobre les entitats adherides a la XES, d’acompanyament de projectes solidaris, de dinamització i d’inclusió d’entitats en el mapa del Pam a Pam, d’informació sobre el mercat social i d’organització de conferències, xerrades, debats i tallers.

Des del desembre fins al maig, l’horari del punt d’informació era els dijous de 18:30 a 20:30 h. A partir d’ara, l’horari d’obertura s’ha traslladat als dilluns, també de 18:30 a 20:30 h. Convidem tan a les entitats com a la ciutadania en general a apropar-s’hi!

Malarrassa es constituirà com a cooperativa

Malarrassa és un periòdic independent de Terrassa que aposta per un periodisme proper, rigorós, crític i de qualitat, altaveu de les iniciatives socials i culturals i promotor de debats i de participació ciutadana i que, a més, és un dels impulsors de la XES Terrassa.

A l’abril, Malarrassa va iniciar un Verkami amb l’objectiu de recollir el finançament necessari per constituir-se com a una nova cooperativa de treball associat a Terrassa, professionalitzant el mitja de comunicació i permetent la seva obertura a tothom qui vulgui col·laborar i participar en el projecte.

Avui dia 21 de maig ha finalitzat la campanya de crowdfunding i, afortunadament, han arribat al seu objectiu. Gràcies a la col·laboració ciutadana, es dissenyarà un nou format de pàgina web i de periòdic gratuït i, en principi, formalitzaran la cooperativa entre els mesos de juny i l’estiu.

Felicitats Malarrassa!

La XES analitza els models d’habitatge alternatius

En el col·loqui, organitzat per la XES Terrassa, hi ha participat la cooperativa Sostre Cívic, el col·lectiu egarenc ARA – Can Casanovas i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Han exposat els seus projectes davant una trentena d’assistents.

La Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa ha organitzat aquest dijous una xerrada informativa sobre els nous models d’habitatge. Tres entitats diferents han abordat la seva visió sobre el tema, exposant els seus projectes davant d’una trentena d’assistents a l’Ateneu Terrassenc. L’acte, presentat pel secretari de la Junta de l’Ateneu, Josep Maria Sans, ha començat amb la intervenció de Raül Robert. El president de la cooperativa Sostre Cívic ha explicat les línies d’un model d’habitatge econòmic i sostenible, basat en la convivència i la cooperació tant en projectes urbans com rurals. “A part del lloguer i la propietat, hi ha altres formes que fa temps que funcionen a altres països com són les cooperatives de cessió d’ús. Això vol dir que la gent no és ni propietària hipotecada ni llogatera amb un contracte de tres anys, sinó que és usuària indefinida d’un habitatge i espais comuns i serveis. A través d’una entrada inicial retornable i una quota mensual, té el dret d’ús d’aquest habitatge i serveis i, a més, aquest dret és transmissible a familiars”, ha comentat Raül Robert.

Després que l’Ajuntament aprovés en el Ple de febrer la proposta de suport a la masoveria urbana, el projecte ARA – Can Casanovas va agafar l’impuls necessari per seguir creient en una iniciativa que va començar el 2012. En Gerard Pla és membre d’aquest col·lectiu, el qual persegueix la cessió d’ús comunitari no mercantilista de la Masia de propietat municipal de Can Casanovas, situada a la carretera de Rubí. “Volem que es vegi com una realitat que pot ser possible. És un model d’habitatge que es basa, entre d’altres aspectes, en el respecte al nostre entorn natural i en un tipus d’educació no tan jerarquitzada i no tan basada en el sistema d’educació oficial que reben els nens i nenes”, ha explicat Gerard Pla.

L’última intervenció ha anat a càrrec de tres representants de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Davant l’elevat nombre d’habitatges buits que avui dia són propietat d’entitats bancàries, els membres de la PAH reclamen un lloguer social d’aquests immobles adaptat a les possibilitats econòmiques de cada família. L’acte ha finalitzat amb un debat participatiu entre tots els assistents.

Font: terrassadigital.cat

La XES analitza els models d'habitatge alternatius

En el col·loqui, organitzat per la XES Terrassa, hi ha participat la cooperativa Sostre Cívic, el col·lectiu egarenc ARA – Can Casanovas i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Han exposat els seus projectes davant una trentena d’assistents.

La Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa ha organitzat aquest dijous una xerrada informativa sobre els nous models d’habitatge. Tres entitats diferents han abordat la seva visió sobre el tema, exposant els seus projectes davant d’una trentena d’assistents a l’Ateneu Terrassenc. L’acte, presentat pel secretari de la Junta de l’Ateneu, Josep Maria Sans, ha començat amb la intervenció de Raül Robert. El president de la cooperativa Sostre Cívic ha explicat les línies d’un model d’habitatge econòmic i sostenible, basat en la convivència i la cooperació tant en projectes urbans com rurals. “A part del lloguer i la propietat, hi ha altres formes que fa temps que funcionen a altres països com són les cooperatives de cessió d’ús. Això vol dir que la gent no és ni propietària hipotecada ni llogatera amb un contracte de tres anys, sinó que és usuària indefinida d’un habitatge i espais comuns i serveis. A través d’una entrada inicial retornable i una quota mensual, té el dret d’ús d’aquest habitatge i serveis i, a més, aquest dret és transmissible a familiars”, ha comentat Raül Robert.

Després que l’Ajuntament aprovés en el Ple de febrer la proposta de suport a la masoveria urbana, el projecte ARA – Can Casanovas va agafar l’impuls necessari per seguir creient en una iniciativa que va començar el 2012. En Gerard Pla és membre d’aquest col·lectiu, el qual persegueix la cessió d’ús comunitari no mercantilista de la Masia de propietat municipal de Can Casanovas, situada a la carretera de Rubí. “Volem que es vegi com una realitat que pot ser possible. És un model d’habitatge que es basa, entre d’altres aspectes, en el respecte al nostre entorn natural i en un tipus d’educació no tan jerarquitzada i no tan basada en el sistema d’educació oficial que reben els nens i nenes”, ha explicat Gerard Pla.

L’última intervenció ha anat a càrrec de tres representants de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Davant l’elevat nombre d’habitatges buits que avui dia són propietat d’entitats bancàries, els membres de la PAH reclamen un lloguer social d’aquests immobles adaptat a les possibilitats econòmiques de cada família. L’acte ha finalitzat amb un debat participatiu entre tots els assistents.

Font: terrassadigital.cat

,

La XES Terrassa i PiC Vallès estan presents a la III Fira Agroecològica del Vallès a Terrassa

Avui, diumenge 17 d’abril, dia de la Lluita Camperola arreu del món, ha tingut lloc la III Fira Agroecològica del Vallès a la Plaça Vella de Terrassa, un esdeveniment que ha servit com a espai de trobada entre grups de consum i productors ecològics de la comarca, horts urbans i entitats i associacions locals.

PiC Vallès, entitat membre de la XES Sabadell, ha estat una de les organitzadores de l’esdeveniment, i la XES Terrassa també hi ha participat amb un estand junt amb el Grup Local de Terrassa de Som Energia.

Inclusió i aplicació de clàusules socials a Terrassa

La inclusió de clàusules socials en els procediments d’adquisició de bens i serveis per part de les administracions publiques s’està convertint en un qüestió de màxima actualitat. La magnitud dels moviments econòmics generats per les administracions les converteix en un actor absolutament determinant i amb una gran capacitat d’incidència, també a nivell municipal.

Des de el grup local de la XES proposem encetar un debat seriós i en profunditat sobre la inclusió i aplicació de clàusules socials en la contractació municipal. Situant-nos en direcció cap una nova economia més solidaria i respectuosa, volem fer propostes transformadores als diferents actors polítics i a les institucions per a fer un gir cap a una societat més justa.

Aquest acte comptarà amb la presencia d’Amanda Ortega, membre de la comissió de balanç social de la XES, i el Domènec Martínez, exdirector de l’àrea de serveis a les persones, cohesió i benestar de l’Ajuntament de Terrassa i membre de la XES. L’acte està obert a la participació de totes les persones interessades i organitzacions vinculades amb l’economia solidària.

I més enllà de la nostra ciutat, es podrà comptar també amb la presencia d’entitats i altres xarxes locals de la XES interessades en homogeneïtzar els coneixements de punt de partida i proposar la creació d’un grup de treball interterritorial per anar avançant en la formació i propostes de compra pública responsable.

Us esperem a les 19h. del proper dijous 25 de Febrer a l’Ateneu Terrassenc.

clausules socials contractació xes terrassa

Lloc: Casal Cívic Vapor Gran
Ateneu Terrassenc
Passeig del Vapor Gran,39