, ,

Tot esperant la nova economia

Alguns/es us podeu preguntar què és això de l’ESS? I encara més, com pot ser que en el darrer any s’hagin celebrat primeres edicions de fires similars a Sabadell i Sant Cugat? A què es deu aquest repentí interès municipalista per l’ESS? O com pot ser que en 40 anys de democràcia no s’hagi donat mai aquest interès fins avui? Masses preguntes, oi? Anem a pams.

Reproduïm un article de Joan Pi, membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa, publicat al periòdic independent Malarrassa, membre també de la XES Terrassa. Arran de les activitats sota el nom de «Terrassa cooperativa» organitzades per l’Ajuntament i de la Fira de l’Economia Social i Solidària (ESS) que aplegarà les entitats de Terrassa a la Plaça Vella el 12 de novembre, en Joan reflexiona sobre l’impacte públic de l’economia social i solidària.

L’ESS si que és coneguda pel gran públic, com a mínim la primera S, es a dir, l’economia social. L’anomenat a vegades tercer sector, el germà pobre i benintencionat del sector privat. D’ell es coneixen les entitats sense ànim de lucre, el voluntariat, l’interès pels temes socials…; però potser no es coneixen tant les cooperatives o d’altres empreses de talant més democràtic. Fixeu-vos en un detall: la idea d’ajuntar empresa i democràcia sembla contradictori en els temps que corren.

El que possiblement és força més desconegut és la segona S, és a dir, l’economia solidària. Els i les solidàries som gent que volem una economia on les persones vagin per davant dels diners. Conseqüentment, no ens agrada l’actual sistema econòmic in-solidari, s’anomeni capitalisme o neoliberalisme. Solidària seria també sinònim de transformadora. Volem canviar la societat, fer-la més justa socialment, més sostenible mediambientalment, més democràtica, cooperativa i igualitària.

A aquestes alçades, després dels anys més durs de la crisi econòmica, ningú pot dubtar que la cosa no està per tirar coets: augmenten les desigualtats i la pobresa, empitjoren les condicions laborals, s’apropen noves retallades de l’estat del benestar i probablement una reforma de les pensions. Mentrestant, l’Amancio Ortega rebrà aquest any 1.000 milions en dividends d’Inditex, i les grans companyies s’estalvien 40.000 milions d’euros d’impostos establint-se a Irlanda o Luxemburg.

La globalització financera i el capitalisme salvatge que l’acompanya no donen més de sí. Totes sabem que serà molt difícil aconseguir noves millores per a les classes populars i mitjanes seguint les receptes neoliberals. Estem d’acord que ens interessa a tots/es una nova economia. Per això la unanimitat dels grups parlamentaris municipals per crear el consell municipal d’ESS.

Però, on està aquesta economia? Després de dècades de societat de consum, d’aposta per l’individualisme, la competitivitat, la maximització del benefici a ultrança, i d’arraconar i desprestigiar l’ESS i els seus valors, què en queda d’aquesta altra economia?

Tot i haver estat la gran oblidada, L’ESS sempre hi ha estat. Sempre hem comptat amb els i les irreductibles d’«una altra economia és possible» o de les «resistències al neoliberalisme» o del «comerç just». Els seus coneixements i experiència han servit de llavor a la munió de persones indignades que van ocupar carrers i places, i que actualment decanten el seu vot cap a opcions de canvi, les quals a la vegada aposten per la nova economia.

Hem tingut i tenim gent preocupada per la inserció social i laboral dels més desafavorit/des, com Teixidors o l’Heura; gent que s’ha preocupat pel seu consum i ha triat opcions ecològiques i de proximitat, com les cooperatives de consum ecològic; gent que ha volgut que els seus estalvis fossin gestionats primant l’interès col·lectiu i no el privat, apostant per la banca ètica; gent que està farta de l’oligopoli elèctric i han fet el salt a SomEnergia; gent que creu en el cooperativisme com Malarrassa, L’Eina o l’Escola Crespinell. A tots i totes ens trobareu aquest dissabte.

A simple vista a algú li pot semblar poca cosa, especialment si ens fixem en el percentatge del PIB que representem o en l’ocupació que generem. Cert, com també ho és la potencialitat de creixement en els propers anys, gràcies en part a una ciutadania que demana canvis socials reals, i en part a l’esgotament del model econòmic actual.

En la mateixa línia, no podem oblidar la influència dels valors de l’ESS en les noves tecnologies, on s’han generat iniciatives amb un enorme impacte social. Estic parlant del programari lliure (linux), del maquinari de codi obert (arduino), de les llicències copyleft o creative commons, de projectes com wikipedia, del micromecenatge, i de tota l’anomenada economia col·laborativa (com a mínim la que no està en mans dels fons d’inversió).

Tampoc podem obviar el paper d’innovació social que representen i poden representar experiències de banc del temps, moneda social, mercats d’intercanvi, grups de criança, horts comunitaris, ràdios lliures, ateneus i casals, llibreries associatives i un llarg etcètera de petits projectes no lucratius que encara avui no són prou valorats.

I encara més, la innovació en noves formes d’organitzacions empresarials que combinen molt eficientment el treball professional remunerat juntament amb l’activisme de centenars, a vegades milers de voluntaris. És el cas de wikipedia, o dels grups de desenvolupadors/es de programari lliure, però també és el cas de Fiare Banca Etica, Som Energia o Eticom-SomConnexió.

Fiare, per exemple, és una cooperativa de banca sense ànim de lucre amb 40.000 socis entre Itàlia i l’Estat Espanyol. A part de l’estructura d’oficines i professionals de la banca, existeix una estructura paral·lela de grups territorials de socis què, entre d’altres, realitza l’avaluació ètica dels projectes que es financen en el seu territori.

En conclusió, som moltíssimes les persones que participem a l’ESS les que ens congratulem de que la promoció de l’ESS reaparegui en l’escena política. Però sobretot estem esperançats/des per l’evolució que es tingui en els propers anys. D’una banda, veurem com es desenvoluparan els projectes ja existents i com faran front a nous reptes; de l’altra, presenciarem com van prenent forma noves idees, com sorgeixen nous projectes engrescadors; i en darrer terme, podrem comprovar la seva capacitat de transformació social.

Joan Pi Gonzalez
és membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa
@joanpigonz

Publicat a Malarrassa el 10 de novembre de 2016

,

FESC2016: 5 anys demostrant que una altra economia existeix

La V Fira d’Economia Solidària de Catalunya ha tornat a demostrar que existeix un model econòmic alternatiu, ètic, sostenible, assembleari i horitzontal que posa a les persones al centre. Sota el lema “Terra compartida, terra cooperativa”, enguany més de 200 entitats han participat en la cinquena edició de la fira per a demostrar que la quotidianitat de la nostra vida es pot resoldre a través de projectes i iniciatives de l’economia social i solidària. En aquest sentit, l’àrea d’exposició, amb 190 expositores, s’ha estructurat en eixos temàtics: habitar, vestir-nos, alimentar-nos, reculturitzar-nos, educar-nos, comunicar-nos, cuidar-nos, divertir-nos, finançar-nos èticament i serveis a empreses. En aquesta edició s’han sumat 1.200 m2 d’espai a la fira, que ha afegit la pista poliesportiva, la Nau Centre d’Art Contemporani i el carrer d’accés a la porta fins la nau Elissa Garcia.

Durant tot el cap de setmana, prop de 21.000 persones han visitat la FESC i s’han desenvolupat una cinquantena d’activitats, entre xerrades, tallers i taules rodones. Aquestes activitats han implicat un total de 130 persones ponents.

Una de les principals novetats d’aquest 2016 ha estat la TecnoFESC, un espai coorganitzat per set entitats que ha volgut incidir en l’ús de la tecnologia com a eina per la transformació social. A través de diferents activitats i tallers, s’ha reflexionat al voltant de conceptes com el consum responsable i de proximitat, la reutilització, l’obsolescència programada o la seguretat de les nostres dades.

Per cinquè any consecutiu, les monedes socials han estat única forma de pagament al recinte, vàlida per a totes les transaccions durant la fira. A la moneda oficial de la XES, l’ecosol, enguany s’hi han sumat altres monedes socials del territori: la turuta de l’Associació Ecol3VNG de Vilanova i la Geltrú, l’hora de l’Ecoxarxa del Bages i l’eco de la Xarxa Eco de Tarragona i Cooperativa Integral Catalana. Totes les monedes han tingut una equivalència d’1 a 1 excepte l’hora de l’Ecoxarxa que ha tingut un valor de 10 a 1 (és a dir, 10 ecosols/turutes/ecos equivalien a una hora). En total, han circulat 31.000 ecosols, dels quals 1.800 han estat intercanviats directament en moneda social.

L’èxit de la fira ha estat possible gràcies al suport de 110 persones voluntàries, algunes d’elles procedents d’intercanvis internacionals a través del Servei Civil Internacional. La FESC també s’ha fet notar a les xarxes socials. A Twitter, el hashtag oficial de la fira #fesc2106 va ser trending topic durant tot el dissabte al matí. La setmana de la fira més de 4.000 usuàries han generat al voltant de 9.600 piulades que han impactat en més de 35 milions d’usuaris en aquesta xarxa social.

, , , , , ,

Èxit de participació a la 1a Escola d’Estiu de l’ESS

Gairebé 140 persones han participat a la 1a Escola d’Estiu d’Economia Social i Solidària organitzada per la XES i la Fundació Esperanzah! els passats 30 de juny i 1 i 2 de juliol a el Prat de Llobregat.

La sessió de dissabte matí, dedicada a “Poder local i economia solidària: les xarxes territorials” va ser organitzada per la comissió de xarxes locals, que aplega representants de totes les xarxes locals XES i activistes de l’economia solidària. Vam plantejar la sessió com un espai per abordar conjuntament temes estratègics que afecten totes les xarxes, per poder debatre posicionaments comuns. Alhora, volíem que fos un espai participatiu amb tot el públic assistent que ens permetés aterrar i aprofundir algunes de les 14 mesures municipals per impulsar l’ESS proposades per la XES. Així la sessió es va programar amb una xerrada introductòria a càrrec d’ Oscar Rando, de XES Baix Llobregat, que va posar el focus en el territori com a lloc d’identificació, acció i de desenvolupament local, ressaltant el seu poder transformador. I tot seguit es van desenvolupar treballs en grup per debatre sobre quin paper ha de tenir el teixit local de l’ESS i les xarxes locals en l’elaboració de diagnòstics d’ESS territorials, els mapatges d’iniciatives i el Pam a Pam, i la creació de Consells municipals d’ESS. Va ser molt enriquidor.

esc_estiu_grup

Després de la pausa, la Marta Bou de XES Terrassa va compartir tota la feina d’investigació i sistematització sobre la introducció de clàusules socials en la contractació pública que ha estat desenvolupant un grup específic de treball de XES Terrassa. Tot seguit, es va proposar treballar en grups el disseny d’una campanya pública per a sol·licitar les clàusules socials a les administracions locals.

La valoració d’aquesta sessió i de tota l’Escola d’estiu és molt satisfactòria.

Per a més informació: notícia al web de la XES

Fotografies de l’Escola d’Estiu