TERRASSA CREARÀ PRIMER CONSELL MUNICIPAL ECONOMIA SOCIAL DE CATALUNYA

L’Ajuntament de Terrassa ha aprovat, amb el suport i implicació de tots els grups municipals i d’entitats ciutadanes, el reglament del primer Consell Municipal d’Economia Social i Solidària existent a data d’avui a Catalunya. El Ple municipal, reunit el 21 de juliol en sessió ordinària, va aprovar per unanimitat el reglament del nou organisme, que establirà un marc de col·laboració i participació d’agents, entitats, empreses, projectes i ciutadania perquè es pugui donar veu, proposar, compartir i treballar les accions, els programes i les estratègies que han de servir per impulsar
l’economia social a la ciutat.
El Consell tindrà per objectiu fomentar, impulsar i enfortir les experiències econòmiques basades en l’autoorganització de la ciutadania que no persegueixin el lucre, sinó satisfer les necessitats bàsiques, i que s’organitzin des del suport mutu, el compromís amb la comunitat, la igualtat i la democràcia. És a dir, el conjunt d’empreses i entitats que compleixin els requisits de propietat col·lectiva, gestió democràtica i responsabilitat social dins de l’àmbit de l’economia social i solidària, amb la finalitat de promoure un model econòmic just, democràtic i sostenible.
Actualment, a Terrassa hi ha més d’un centenar d’entitats que seran les destinatàries de part de les accions que es promoguin i que prendran protagonisme en aquest òrgan de participació.
Serà també objectiu del Consell la promoció i el foment de l’economia social en tots els àmbits municipals de manera transversal i des del punt de vista de la concertació pública, cooperativa i comunitària. Es farà amb la participació d’agents, institucions, serveis municipals, empreses, associacions i persones relacionades amb aquest
entorn.
La creació d’aquest Consell facilitarà el treball transversal de tots aquests agents i, al mateix temps, ajudarà a treballar objectius comuns que afavoreixin el seu impuls amb una visió de ciutat.
El tinent d’Alcalde Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Miquel Sàmper, ha manifestat que “amb aquesta aprovació es constata la voluntat de l’Ajuntament d’apostar per altres fórmules o models de desenvolupament
econòmic, que prioritzen el bé comú de la societat i posen al centre de l’activitat econòmica les necessitats de les persones.” En aquest sentit, Sàmper, ha afegit que “la necessitat de crear aquest òrgan ha vingut determinada per
establir un marc de participació que permeti donar veu a la ciutadania i entitats que produeixen, impulsen, consumeixen i fomenten l’economia social de la ciutat”.

XES Sant Andreu s’estrena al 1r Festival de Ràdio Trinijove

XES Sant Andreu s’estrena al públic posant una paradeta informativa al 1r Festival de Ràdio Trinijove, que es va celebrar el 15 juliol a la Plaça de La Trinitat, organitzat per l’entitat sòcia de la xarxa local Fundació Trinijove.

10 hores de ràdio en directe al carrer en les que no hi van faltar de res: va començar a les 12h amb un vermut musical i va seguir a ritme de percussió amb el grup de música del Centre d’Art Social de Trinijove. La tarda es va encetar amb una breu tertúlia amb la Biblioteca Trinitat Vella – José Barbero i els més petits s’ho van passar d’allò més bé amb els espectacles d’una conta contes i dues clowns, i el Dj Pam Pool que va punxar les cançons que la mainada del barri li demanava. Tot plegat acompanyat de paradetes informatives d’entitats amigues, com la XES Sant Andreu.

Gràcies a aquest macro festival “hem descobert nous talents i ens ho vam passar pipa, però sobretot crèiem que hem fet un pas endavant en la transformació social de l’entorn a través de la comunicació i l’art social”, segons Ana Montoro, Directora de l’emissora Ràdio Trinijove. Art, comunicació però sobretot màgia és el que vam respirar en aquest 1r Festival, que “serà el primer de molts”, tal i com va afirmar Ana Montoro.

 

Vermuts Coop a la fresca a Sants

Els vermuts coop i musicals, volen oferir un espai de trobada entre veïnes, veïns, projectes cooperatius i/o d’economia social i músics/ques.

Espai Coop
En cada un dels vermuts es comptarà amb un espai de difusió i exposició d’un o dos projectes d’economia social i comunitària del territori.
Espai musical
La programació musical es basa en actuacions de música en viu de bandes en petit format i sessions de djs, afavorint l’escena local i adreçat a un públic familiar i divers.
Espai gastronòmic
Es comptarà amb un espai de servei de bar on se serviran com a productes estrella de proximitat: Cervesa artesana La Bordeta, elaborada a Can Batlló, vermut de la Bodega Salvat, truites i pintxos elaborats pel bar cooperativa Kop de mà i croquetes casolanes elaborades a l’obrador La Croquetona.

Mesures per a la inclusió de clàusules socials en la contractació municipal

Text elaborat per la Comissió de Clàusules socials de la XES de Terrassa
Presentat a la 1a Escola d’estiu d’economia social i solidària (El Prat de Llobregat, 2016)

L’aplicació de les clàusules socials en la contractació municipal és una mesura per retornar a la ciutadania de manera justa els impostos pagats a les administracions en forma de creació d’ocupació cooperativa, de foment de les organitzacions populars i de respecte a la justícia social i ambiental.
Perquè aquest retorn sigui efectiu és necessari la voluntat de les administracions a destinar la seva compra pública i l’adquisició de serveis a empreses o organitzacions en les quals prevalgui l’interès emprenedor, cooperatiu i afany ànim de lucre per sobre de l’interès especulatiu i del negoci.
L’economia social i solidària permet redistribuir la riquesa i crear una ocupació sostenible, igualitària i redistributiva, generar més ocupació a igual inversió econòmica, contribuir al canvi social, invertir en recursos i energies netes, aplicar els convenis col·lectius, i potenciar iniciatives de proximitat i ecològiques. En definitiva, en participar en una societat més justa i propera.
Per a l’aplicació de les clàusules socials no n’hi ha prou amb la voluntat de fer-ho ni amb el compromís d’acomplir-les, és necessari un seguiment que asseguri la seva aplicació. La ciutadania i els moviments socials hem de pressionar perquè aquests acords siguin una realitat i els grups polítics posin els mecanismes suficients per dur-los a terme.
Els acords de plens, com el compromís de treballar amb la banca ètica o l’impediment de la participació en concursos públics de les empreses que operen en paradisos fiscals, poden contribuir a estendre la imatge d’equitat al de la contractació municipal. Però si no incloem les clàusules socials i ambientals en els plecs administratius de la contractació no podrem evitar que finalment empreses transnacionals i mancades d’ètica s’acabin portant-se els contractes públics. Reivindicar unes bones pràctiques, que ja s’apliquen en altres administracions, pot contribuir a normalitzar la situació.
Les empreses de l’economia social acostumen a ser petites i han estat construïdes amb molt esforç de manera cooperativa. No poden assumir riscos elevats o  l’espera de mesos en cobrar. Aquests fets dificulta el seu accés a contractes que demanen un desemborsament inicial molt elevat. Per això, les administracions han de dividir en lots els grans contractes amb la finalitat que les petites i mitjanes empreses pugin participar en els contractes públics.
Els contractes reservats a organitzacions sense afany de lucre i d’interès social, s’han de fer extensius a les empreses amb estructures cooperatives, conforme a la directiva de contractes públics 2014/24 de la Unió Europea. Tanmateix encara no ha estat incorporada a la legislació estatal tot i vèncer el termini marcat.
Per a la redacció i inclusió de les clàusules socials en els plecs de contractes administratius són necessàries una bona guia i formar als equips tècnics i polítics de l’administració pública. Els grups municipals i la ciutadania han de participar en grups de treball per proposar clàusules socials efectives i viables. Cal tenir present que sense un coneixement previ de l’abast de l’economia social i solidària a l’àrea d’aplicació de cada contracte, és difícil que aquests puguin arribar a les empreses que hi treballen o que no n’hi hagin.

Les Mesures proposades:

Definir una bona guia o web de referència
Per ajudar a la inclusió de les clàusules socials en cada plec de clàusules administratives. Per exemple la web de contractació pública responsable de REAS http://www.reasnet.com/clausulassociales/
Redactar i publicar plecs administratius que incloguin clàusules socials i ambientals
Per poder establir clàusules específiques en els contractes públics.
El Tribunal Suprem recomana que l’òrgan de contractació redacti i publiqui prèviament plecs de clàusules administratives generals, en base a l’article 114.3 del Real Decreto Legislativo 3/2011, del Texto Refundido de Ley de Contratos del Sector Público (TRLCSP).
Es desaconsellen altres formes com les normes generals, circulars o les instruccions, ja que es podrien recórrer.
Dividir els grans contractes en lots
Per afavorir que petites i mitjanes empreses puguin participar en els concursos públics. La directiva 2014/24 UE (encara no transposada però reflectida a la Resolució del 16 de març de 2016) ho exigeix ja que, sense aquesta mesura, les PIMES no poden accedir als concursos públics perquè no compleixen els requeriments de solvència tècnica, econòmica i financera dels grans contractes.
Reservar contractes a empreses cooperatives, sense afany de lucre i d’interès social
Per crear línies exclusives per a la contractació de l’economia social i solidària.
La nova directiva europea ofereix aquesta possibilitat als estats membres. Abans només es podien reservar contractes a empreses d’inserció i centres especials de treball.
Formar a les treballadores i treballadors de l’administració pública
Per què puguin tenir coneixement de les possibilitats que ofereix la legislació en matèria de clàusules en la contractació pública, i pugin aplicar-la i tramitar els diferents procediments amb seguretat jurídica.
Determinar a quines polítiques socials i ambientals es pot contribuir amb la contractació
Per saber en quins àmbits es pot fer més incidència i en quins hi ha més camí per recórrer.
Crear un grup de treball municipal que proposi clàusules a incloure en cada contracte
Per què des de l’administració i els moviments socials –com ara el Consell d’Economia Social i Solidaria– es vetlli per la seva inclusió i compliment, s’analitzin els contractes amb detall, i es redactin clàusules tenint en compte l’existència d’iniciatives que les poguessin complir.
Fer un seguiment i control de les clàusules
Per assegurar que aquelles que no estan regulades per lleis específiques tinguin un seguiment i eines de control.
Es recomana assegurar-se del compliment de les clàusules durant el procés de licitació i donar seguiment, avaluant i exigint a les empreses contractistes que compleixin amb totes les clàusules dels contractes, especialment les que disposin de llarga durada.
L’òrgan administratiu podrà fer el seguiment d’aspectes com ara afavorir contractacions laborals a persones amb risc d’exclusió social, eliminar les desigualtats per motius de sexe, incorporar productes de proximitat i altres.

Neix una nova XES local: XES Sant Andreu!!!

Més d’una desena d’entitats i persones sòcies de la XES es van trobar el passat 6 de juliol a La Fabra i Coats de Sant Andreu del Palomar amb l’objectiu de constituir la primera XES local a la ciutat de Barcelona: XES Sant Andreu.

Després de compartir objectius i prioritzar algunes activitats amb què començar a treballar plegades, van signar conjuntament l’Acta de Constitució de la xarxa local XES i van decidir tenir abast de districte, posant-se el nom de XES Sant Andreu.

Per el moment, han decidit que les primeres reunions les faran rotatòries entre les diferents entitats (L’Harmonia, Trinijove, el Menjador de Ca la Rosa, Goteo, La Pell de la Ciutat, Sepra, el Borró…) per a complir el primer dels seus propòsits: fer xarxa i conèixer-se millor, compartint èxits, reptes i objectius comuns.

Ja tenen obert un perfil a twitter per donar a conèixer la seva tasca: @XES_SantAndreu

Èxit de participació a la 1a Escola d’Estiu de l’ESS

Gairebé 140 persones han participat a la 1a Escola d’Estiu d’Economia Social i Solidària organitzada per la XES i la Fundació Esperanzah! els passats 30 de juny i 1 i 2 de juliol a el Prat de Llobregat.

La sessió de dissabte matí, dedicada a “Poder local i economia solidària: les xarxes territorials” va ser organitzada per la comissió de xarxes locals, que aplega representants de totes les xarxes locals XES i activistes de l’economia solidària. Vam plantejar la sessió com un espai per abordar conjuntament temes estratègics que afecten totes les xarxes, per poder debatre posicionaments comuns. Alhora, volíem que fos un espai participatiu amb tot el públic assistent que ens permetés aterrar i aprofundir algunes de les 14 mesures municipals per impulsar l’ESS proposades per la XES. Així la sessió es va programar amb una xerrada introductòria a càrrec d’ Oscar Rando, de XES Baix Llobregat, que va posar el focus en el territori com a lloc d’identificació, acció i de desenvolupament local, ressaltant el seu poder transformador. I tot seguit es van desenvolupar treballs en grup per debatre sobre quin paper ha de tenir el teixit local de l’ESS i les xarxes locals en l’elaboració de diagnòstics d’ESS territorials, els mapatges d’iniciatives i el Pam a Pam, i la creació de Consells municipals d’ESS. Va ser molt enriquidor.

esc_estiu_grup

Després de la pausa, la Marta Bou de XES Terrassa va compartir tota la feina d’investigació i sistematització sobre la introducció de clàusules socials en la contractació pública que ha estat desenvolupant un grup específic de treball de XES Terrassa. Tot seguit, es va proposar treballar en grups el disseny d’una campanya pública per a sol·licitar les clàusules socials a les administracions locals.

La valoració d’aquesta sessió i de tota l’Escola d’estiu és molt satisfactòria.

Per a més informació: notícia al web de la XES

Fotografies de l’Escola d’Estiu