Ja està en marxa el nou espai Can XES!

/en , , , , /por

El darrer 1 de novembre vam inaugurar el nou espai Can XES de la XES Sant Andreu, que es troba ubicat dins el recinte de la Fabra i Coats. Recentment hem aconseguit la cessió d’un espai que ens ha de servir per seguir desenvolupant la nostra activitat i difondre i impulsar l’economia solidària a Sant Andreu. Encara l’estem adaptant i preparant del tot, però ja s’hi poden fer activitats.

Durant el vermut van prendre la paraula diversos membres de la XES per expressar les ganes que hi ha de tirar aquest projecte endavant, així com des del govern districte de Sant Andreu, la regidora i els consellers, van encoratjar a la xarxa amb la seva tasca.

Tot esperant la nova economia

/en , , /por

Alguns/es us podeu preguntar què és això de l’ESS? I encara més, com pot ser que en el darrer any s’hagin celebrat primeres edicions de fires similars a Sabadell i Sant Cugat? A què es deu aquest repentí interès municipalista per l’ESS? O com pot ser que en 40 anys de democràcia no s’hagi donat mai aquest interès fins avui? Masses preguntes, oi? Anem a pams.

Reproduïm un article de Joan Pi, membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa, publicat al periòdic independent Malarrassa, membre també de la XES Terrassa. Arran de les activitats sota el nom de «Terrassa cooperativa» organitzades per l’Ajuntament i de la Fira de l’Economia Social i Solidària (ESS) que aplegarà les entitats de Terrassa a la Plaça Vella el 12 de novembre, en Joan reflexiona sobre l’impacte públic de l’economia social i solidària.

L’ESS si que és coneguda pel gran públic, com a mínim la primera S, es a dir, l’economia social. L’anomenat a vegades tercer sector, el germà pobre i benintencionat del sector privat. D’ell es coneixen les entitats sense ànim de lucre, el voluntariat, l’interès pels temes socials…; però potser no es coneixen tant les cooperatives o d’altres empreses de talant més democràtic. Fixeu-vos en un detall: la idea d’ajuntar empresa i democràcia sembla contradictori en els temps que corren.

El que possiblement és força més desconegut és la segona S, és a dir, l’economia solidària. Els i les solidàries som gent que volem una economia on les persones vagin per davant dels diners. Conseqüentment, no ens agrada l’actual sistema econòmic in-solidari, s’anomeni capitalisme o neoliberalisme. Solidària seria també sinònim de transformadora. Volem canviar la societat, fer-la més justa socialment, més sostenible mediambientalment, més democràtica, cooperativa i igualitària.

A aquestes alçades, després dels anys més durs de la crisi econòmica, ningú pot dubtar que la cosa no està per tirar coets: augmenten les desigualtats i la pobresa, empitjoren les condicions laborals, s’apropen noves retallades de l’estat del benestar i probablement una reforma de les pensions. Mentrestant, l’Amancio Ortega rebrà aquest any 1.000 milions en dividends d’Inditex, i les grans companyies s’estalvien 40.000 milions d’euros d’impostos establint-se a Irlanda o Luxemburg.

La globalització financera i el capitalisme salvatge que l’acompanya no donen més de sí. Totes sabem que serà molt difícil aconseguir noves millores per a les classes populars i mitjanes seguint les receptes neoliberals. Estem d’acord que ens interessa a tots/es una nova economia. Per això la unanimitat dels grups parlamentaris municipals per crear el consell municipal d’ESS.

Però, on està aquesta economia? Després de dècades de societat de consum, d’aposta per l’individualisme, la competitivitat, la maximització del benefici a ultrança, i d’arraconar i desprestigiar l’ESS i els seus valors, què en queda d’aquesta altra economia?

Tot i haver estat la gran oblidada, L’ESS sempre hi ha estat. Sempre hem comptat amb els i les irreductibles d’«una altra economia és possible» o de les «resistències al neoliberalisme» o del «comerç just». Els seus coneixements i experiència han servit de llavor a la munió de persones indignades que van ocupar carrers i places, i que actualment decanten el seu vot cap a opcions de canvi, les quals a la vegada aposten per la nova economia.

Hem tingut i tenim gent preocupada per la inserció social i laboral dels més desafavorit/des, com Teixidors o l’Heura; gent que s’ha preocupat pel seu consum i ha triat opcions ecològiques i de proximitat, com les cooperatives de consum ecològic; gent que ha volgut que els seus estalvis fossin gestionats primant l’interès col·lectiu i no el privat, apostant per la banca ètica; gent que està farta de l’oligopoli elèctric i han fet el salt a SomEnergia; gent que creu en el cooperativisme com Malarrassa, L’Eina o l’Escola Crespinell. A tots i totes ens trobareu aquest dissabte.

A simple vista a algú li pot semblar poca cosa, especialment si ens fixem en el percentatge del PIB que representem o en l’ocupació que generem. Cert, com també ho és la potencialitat de creixement en els propers anys, gràcies en part a una ciutadania que demana canvis socials reals, i en part a l’esgotament del model econòmic actual.

En la mateixa línia, no podem oblidar la influència dels valors de l’ESS en les noves tecnologies, on s’han generat iniciatives amb un enorme impacte social. Estic parlant del programari lliure (linux), del maquinari de codi obert (arduino), de les llicències copyleft o creative commons, de projectes com wikipedia, del micromecenatge, i de tota l’anomenada economia col·laborativa (com a mínim la que no està en mans dels fons d’inversió).

Tampoc podem obviar el paper d’innovació social que representen i poden representar experiències de banc del temps, moneda social, mercats d’intercanvi, grups de criança, horts comunitaris, ràdios lliures, ateneus i casals, llibreries associatives i un llarg etcètera de petits projectes no lucratius que encara avui no són prou valorats.

I encara més, la innovació en noves formes d’organitzacions empresarials que combinen molt eficientment el treball professional remunerat juntament amb l’activisme de centenars, a vegades milers de voluntaris. És el cas de wikipedia, o dels grups de desenvolupadors/es de programari lliure, però també és el cas de Fiare Banca Etica, Som Energia o Eticom-SomConnexió.

Fiare, per exemple, és una cooperativa de banca sense ànim de lucre amb 40.000 socis entre Itàlia i l’Estat Espanyol. A part de l’estructura d’oficines i professionals de la banca, existeix una estructura paral·lela de grups territorials de socis què, entre d’altres, realitza l’avaluació ètica dels projectes que es financen en el seu territori.

En conclusió, som moltíssimes les persones que participem a l’ESS les que ens congratulem de que la promoció de l’ESS reaparegui en l’escena política. Però sobretot estem esperançats/des per l’evolució que es tingui en els propers anys. D’una banda, veurem com es desenvoluparan els projectes ja existents i com faran front a nous reptes; de l’altra, presenciarem com van prenent forma noves idees, com sorgeixen nous projectes engrescadors; i en darrer terme, podrem comprovar la seva capacitat de transformació social.

Joan Pi Gonzalez
és membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa
@joanpigonz

Publicat a Malarrassa el 10 de novembre de 2016

FESC2016: 5 anys demostrant que una altra economia existeix

/en , /por

La V Fira d’Economia Solidària de Catalunya ha tornat a demostrar que existeix un model econòmic alternatiu, ètic, sostenible, assembleari i horitzontal que posa a les persones al centre. Sota el lema “Terra compartida, terra cooperativa”, enguany més de 200 entitats han participat en la cinquena edició de la fira per a demostrar que la quotidianitat de la nostra vida es pot resoldre a través de projectes i iniciatives de l’economia social i solidària. En aquest sentit, l’àrea d’exposició, amb 190 expositores, s’ha estructurat en eixos temàtics: habitar, vestir-nos, alimentar-nos, reculturitzar-nos, educar-nos, comunicar-nos, cuidar-nos, divertir-nos, finançar-nos èticament i serveis a empreses. En aquesta edició s’han sumat 1.200 m2 d’espai a la fira, que ha afegit la pista poliesportiva, la Nau Centre d’Art Contemporani i el carrer d’accés a la porta fins la nau Elissa Garcia.

Durant tot el cap de setmana, prop de 21.000 persones han visitat la FESC i s’han desenvolupat una cinquantena d’activitats, entre xerrades, tallers i taules rodones. Aquestes activitats han implicat un total de 130 persones ponents.

Una de les principals novetats d’aquest 2016 ha estat la TecnoFESC, un espai coorganitzat per set entitats que ha volgut incidir en l’ús de la tecnologia com a eina per la transformació social. A través de diferents activitats i tallers, s’ha reflexionat al voltant de conceptes com el consum responsable i de proximitat, la reutilització, l’obsolescència programada o la seguretat de les nostres dades.

Per cinquè any consecutiu, les monedes socials han estat única forma de pagament al recinte, vàlida per a totes les transaccions durant la fira. A la moneda oficial de la XES, l’ecosol, enguany s’hi han sumat altres monedes socials del territori: la turuta de l’Associació Ecol3VNG de Vilanova i la Geltrú, l’hora de l’Ecoxarxa del Bages i l’eco de la Xarxa Eco de Tarragona i Cooperativa Integral Catalana. Totes les monedes han tingut una equivalència d’1 a 1 excepte l’hora de l’Ecoxarxa que ha tingut un valor de 10 a 1 (és a dir, 10 ecosols/turutes/ecos equivalien a una hora). En total, han circulat 31.000 ecosols, dels quals 1.800 han estat intercanviats directament en moneda social.

L’èxit de la fira ha estat possible gràcies al suport de 110 persones voluntàries, algunes d’elles procedents d’intercanvis internacionals a través del Servei Civil Internacional. La FESC també s’ha fet notar a les xarxes socials. A Twitter, el hashtag oficial de la fira #fesc2106 va ser trending topic durant tot el dissabte al matí. La setmana de la fira més de 4.000 usuàries han generat al voltant de 9.600 piulades que han impactat en més de 35 milions d’usuaris en aquesta xarxa social.

Les xarxes locals a l’Informe “L’estat del mercat social català”

/en , , , , , , , , /por

Amb la Fira d’Economia Solidària arriba la segona edició de l’informe “L’estat del mercat social català”, corresponent a l’exercici 2015. Amb la creixent presència i capil·laritat de l’Economia Social i Solidària a Catalunya, aquest informe fa una foto fixa per entendre com està aquest moviment avui. Així, gràcies a l’anàlisi de les dades del balanç social i dle Pam a Pam podem saber la mida mitjana d’una organització d’ESS, l’estat i nombre de xarxes locals i territorials i l’acompliment de criteris sociambientals de les 105 organitzacions que han fet balanç social i les 219 que es van incorporar al Pam a Pam durant el 2015. Encapçala l’informe un esmolat pròleg de David Fernández, cooperativista de la Coop57. Teniu l’informe complet i també el resum executiu aquí (edició 2015).

L’informe permet posar al dia l’estat dels diferents processos i eines desplegades per la Xarxa d’Economia Solidària en la construcció de mercat social. A més de projectes consolidats com la FESC o el Balanç Social, els processos d’articulació territorial i d’intercooperació sectorial estan prenent cada vegada més força: ja hi ha 7 xarxes territorials d’ESS actives (Sants i Sant Andreu a Barcelona, i Terrassa, Sabadell, Barcelonès Nord, Sant Cugat i Baix Llobregat), i n’hi ha 5 més en fase de constitució; i hi ha 3 xarxes sectorials d’ESS actives (la XAREC, FETS i la xarxa de monedes socials), i 2 més en fase de constitució.

A la present campanya, i gràcies a la nova plataforma www.ensenyaelcor.org, hi ha hagut un 50% més d’organitzacions que han fet balanç social, arribant a la xifra rècord de 105. Pràcticament el 50% són cooperatives de diferents tipus, i el 75% són sòcies de la Xarxa d’Economia Solidària. Les dades recollides –i gràcies també als registres històrics, des de 2012- ens permeten saber que una organització de l’ESS té, de mitjana, 21 persones treballadores i factura 950.000€. I també que entre totes les organitzacions de la XES tenen una base social de 215.000 persones, generen 3.700 llocs de treball i facturen 164 milions d’euros.

Si ens enfoquem en els criteris de funcionament, podem assegurar, sense cap mena de dubte, que les empreses i entitats l’ESS fonamenten la seva activitat en criteris ètics i tenen un impacte transformador positiu sobre el territori i l’entorn on s’ubiquen. Aquí us deixem algunes mostres:

– La democràcia és un dels elements diferencials de l’ESS: aquest és el segon criteri més ben puntuat per les 219 organitzacions del Pam a Pam (3,91 sobre 5), i veiem que una de cada quatre persones estan implicades en l’aprovació de pressupostos i plans de gestió.
– Quant a paritat, la gràfica 5.5 mostra la tendència a la paritat tant a les estructures laborals com a les rectores.
– La forquilla salarial interna és de l’ordre de 2,8 a 1 per les dones i 2,6 a 1 pels homes, ho desglossem a la gràfica 5.7 (grup 1 inclou cooperatives de treball i societats mercantils, grup 2 cooperatives de consum i serveis i grups cooperatius, i grup 3 associacions i fundacions).
El 75% de les organitzacions que han fet balanç social utilitzen paper reciclat de manera regular i majoritària i tenen pràctiques de prevenció en la generació de residus. Aquestes dades són reforçades pel Pam a Pam, on el criteri de gestió de residus és un dels millors puntuats: 3,22 sobre 5.
– Pel que fa a la implicació amb les finances ètiques, l’11% dels dipòsits de les empreses i entitats estava en finances ètiques, comptant de mitjana un saldo de 40.000 euros per organització.
– Quant a compres dins del circuit de mercat social, el 17% del total s’havien fet a empreses proveïdores de l’ESS. Destaca especialment el paper de les cooperatives de consum i serveis i els grups cooperatius, que arriben fins el 27%.
– Sense dubte, un dels punts forts de l’ESS és el benestar laboral i la possibilitat de desenvolupament personal que ofereixen a les persones treballadores. La gràfica 5.18 revela algunes d’aquestes magnituds (els resultats provenen de qüestionaris de qualitat laboral contestats per 818 persones treballadores, el 65% del total de les 105 organitzacions que han fet balanç).

Les conclusions a les que ens porten els resultats d’aquest informe són molt positives. L’efervescència al territori per impulsar xarxes locals, la receptivitat des dels ajuntaments, la creixent importància del balanç social com a eina de mesura d’impacte, els processos de coordinació sectorial per fer salts d’escala, el paper clau del Pam a Pam per fer diagnòstics d’ESS al territori… i no es tracta només de que hi hagi totes aquestes senyals, sinó que estan connectades, que formen part d’un tot, d’un moviment de fons que ha de permetre que cada vegada més necessitats les puguem cobrir des d’una economia d’escala –i rostre- humà.

Vídeo-crònica de l’Escola d’Estiu de l’ESS

/en , , , , , , , , , /por

Estrenem el vídeo-crònica de la I Escola d’Estiu de l’Economia Solidària de Catalunya, que vam coorganitzar amb la Fundació Esperanzah al Prat de Llobregat a principis d’estiu.

Durant els dies 1 i 2 de juliol, es van reunir al Prat gairebé 140 persones procedents de tot Catalunya, demostrant que hi ha una necessitat al sector “d’espais de reflexió per compartir moments d’intel?ligència col?lectiva”, com va comentar en Jordi Estivill, membre de la comissió de formació de la XES. Els continguts de l’Escola es van centrar en les Economies Feministes i de les Cures, les Estructures del Comú, el Desenvolupament Local, la Intercooperació o el Mercat Social, i la comissió de xarxes locals va coordinar els debats sobre relacions amb l’administració pública, la realització de diagnòstics i mapatges d’ESS o la introducció de clàusules socials en la contractació pública.

Us deixem el vídeo amb les valoracions de diferents participants i ponents, així com amb diverses imatges de les conferències, els debats i el gran dinar popular que va organitzar la Fundació Esperanzah.

Les xarxes locals al Fòrum d’Economia Social de Montréal

/en , , , , , , , , , /por

Del 7 al 9 de setembre de 2016 se celebra el II Fòrum d’Economia Social de Montréal GSEF2016. Enguany la XES tindrà una participació molt especial, ja que un representant de la comissió de Xarxes Locals, en Pau Nadal de XES Sant Cugat, viatjarà fins al Québec per explicar el procés d’articulació territorial de l’economia solidària que estem impulsant a Catalunya.

El fòrum GSEF2016 serà un espai de trobada de governs locals i organitzacions internacionals, així com d’altres actors d’economia social i solidària. Coorganitzat per la ciutat de Montréal i el Chantier de l’économie sociale, serà un espai molt interessant per intercanviar visions i pràctiques de col·laboració, experiències per crear llocs de treball que assegurin la qualitat de vida, que contribueixin a la cohesió social i que donin suport a un desenvolupament més intel·ligent i sostenible de les ciutats.

Amb la presència de representants de més de 50 països, el programa de tallers del GSEF2016 inclou unes 100 iniciatives procedents de 37 països i reflecteix la importància i la diversitat de les pràctiques que es realitzen a tot el món per respondre als desafiaments de les administracions públiques.

Esperem que al seu retorn en Pau ens expliqui tot allò viscut!

Obertura licitacions per dinamització de l’ESS a districtes de Barcelona

/en , , /por

L’Ajuntament de Barcelona, des del Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Consum i Barcelona Activa, ha llançat la licitació de “Serveis de dinamització de processos de desenvolupament de l’economia social i solidària a sis districtes de Barcelona: actuacions de mapeig, desenvolupament de perfils tècnics, i dinamització d’espais de treball col.lectiu amb presència dels actors implicats”. A mode de resum, us fem quatre cèntims:

1) La licitació es divideix en 5 lots segons territori d’actuació: Sarrià-Sant Gervasi; Horta-Guinardó; Les Corts i Gràcia; Eixample; i Sant Andreu.
2) Les prestacions a realitzar per l’empresa adjudicatària són (1) Identificació i recollida de dades, (2) Promoció de relacions i treball conjunt, (3) Constitució d’espais de treball conjunt, (4) Formació i una Memòria Final.
3) El temps d’execució són 8 mesos per als lots 1-4 i 4 mesos per al lot 5 (Sant Andreu), i el pressupost d’uns 33.000 euros per als lots 1-4 i 16.500 euros per al lot 5.
4) La data límit per a presentar la proposta és dijous 15 de setembre a les 14:00h a BCN Activa (C/ Llacuna 162).

Com a XES valorem que les tasques que se sol·liciten estan estretament lligades als nostres objectius com a xarxa, i més particularment a la línia estratègica de creació de xarxes locals (en aquest cas als barris i districtes de BCN). Hem estat valorant si presentar-nos com a licitadors, però no volem concórrer en competència amb les entitats sòcies. Així que animem a les entitats dels diferents districtes, especialment a aquelles que heu iniciat processos d’articulació (tant locals com sectorials) a presentar-vos a la convocatòria i ens oferim per a treballar-ho conjuntament, oferint l’experiència i coneixement que hi ha a la XES tant en identificació com en articulació. Creiem que assumir aquest encàrrec liderat per una entitat membre amb la XES com a partner és una bona fórmula per a garantir la continuïtat de les accions un cop acabada l’execució, i per a afavorir una articulació de les accions a nivell d ela ciutat, amb l’objectiu d’enfortir l’ESS i les seves dinàmiques amb perspectiva de ciutat. Així doncs, si alguna entitat o grup vol presentar-se a la licitació i li sembla bé aquesta fórmula conjunta, agrairem ens escriviu a xavi@xes.cat i xarxes@xes.cat i us contactarem per parlar-ne i contribuir a preparar la proposta.

Link a la licitació.

Nova formació de l’Escola d’Economia Social i Solidària

/en , , , , , , , , , /por

Després de l’èxit de l’Escola d’Estiu, el proper mes de setembre inaugurem una nova formació especialitzada, coorganitzada per La Ciutat Invisible i la Xarxa d’Economia Solidària: el curs d’Economia Social i Solidària – Estudis Europeus.

Es tracta d’un formació que es durà a terme entre setembre 2016 i juliol 2017, que enllaça coneixements teòrics i pràctics sobre l’economia social i solidària catalana amb una dimensió específicament europea i mediterrània.

Són uns estudis propis de la XES, amb un reconeixement de 60 ECTS (crèdits europeus) que formen part del programa European Manager in Social Economy+ (EMISE+), finançat per la Unió Europea i desenvolupat en partenariat per la XES i el Centre Ressources Arobase (Grenoble, França) i l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Pécz (Pécz, Hongria), entre d’altres.

Aquesta primera edició, coordinada per La Ciutat Invisible amb el suport de la Comissió de Formació de la XES i altres comissions és oberta a 15 alumnes, consta de 3 Mòduls de 120 hores de formació presencial i inclou una visita formativa a Itàlia.

Us deixem la pàgina web i l’enllaç a les inscripcions.

Us informem que les inscripcions per a aquesta formació ja estan tancades.

Mesures per a la inclusió de clàusules socials en la contractació municipal

/en , , , , , /por

Text elaborat per la Comissió de Clàusules socials de la XES de Terrassa
Presentat a la 1a Escola d’estiu d’economia social i solidària (El Prat de Llobregat, 2016)

L’aplicació de les clàusules socials en la contractació municipal és una mesura per retornar a la ciutadania de manera justa els impostos pagats a les administracions en forma de creació d’ocupació cooperativa, de foment de les organitzacions populars i de respecte a la justícia social i ambiental.
Perquè aquest retorn sigui efectiu és necessari la voluntat de les administracions a destinar la seva compra pública i l’adquisició de serveis a empreses o organitzacions en les quals prevalgui l’interès emprenedor, cooperatiu i afany ànim de lucre per sobre de l’interès especulatiu i del negoci.
L’economia social i solidària permet redistribuir la riquesa i crear una ocupació sostenible, igualitària i redistributiva, generar més ocupació a igual inversió econòmica, contribuir al canvi social, invertir en recursos i energies netes, aplicar els convenis col·lectius, i potenciar iniciatives de proximitat i ecològiques. En definitiva, en participar en una societat més justa i propera.
Per a l’aplicació de les clàusules socials no n’hi ha prou amb la voluntat de fer-ho ni amb el compromís d’acomplir-les, és necessari un seguiment que asseguri la seva aplicació. La ciutadania i els moviments socials hem de pressionar perquè aquests acords siguin una realitat i els grups polítics posin els mecanismes suficients per dur-los a terme.
Els acords de plens, com el compromís de treballar amb la banca ètica o l’impediment de la participació en concursos públics de les empreses que operen en paradisos fiscals, poden contribuir a estendre la imatge d’equitat al de la contractació municipal. Però si no incloem les clàusules socials i ambientals en els plecs administratius de la contractació no podrem evitar que finalment empreses transnacionals i mancades d’ètica s’acabin portant-se els contractes públics. Reivindicar unes bones pràctiques, que ja s’apliquen en altres administracions, pot contribuir a normalitzar la situació.
Les empreses de l’economia social acostumen a ser petites i han estat construïdes amb molt esforç de manera cooperativa. No poden assumir riscos elevats o  l’espera de mesos en cobrar. Aquests fets dificulta el seu accés a contractes que demanen un desemborsament inicial molt elevat. Per això, les administracions han de dividir en lots els grans contractes amb la finalitat que les petites i mitjanes empreses pugin participar en els contractes públics.
Els contractes reservats a organitzacions sense afany de lucre i d’interès social, s’han de fer extensius a les empreses amb estructures cooperatives, conforme a la directiva de contractes públics 2014/24 de la Unió Europea. Tanmateix encara no ha estat incorporada a la legislació estatal tot i vèncer el termini marcat.
Per a la redacció i inclusió de les clàusules socials en els plecs de contractes administratius són necessàries una bona guia i formar als equips tècnics i polítics de l’administració pública. Els grups municipals i la ciutadania han de participar en grups de treball per proposar clàusules socials efectives i viables. Cal tenir present que sense un coneixement previ de l’abast de l’economia social i solidària a l’àrea d’aplicació de cada contracte, és difícil que aquests puguin arribar a les empreses que hi treballen o que no n’hi hagin.

Les Mesures proposades:

Definir una bona guia o web de referència
Per ajudar a la inclusió de les clàusules socials en cada plec de clàusules administratives. Per exemple la web de contractació pública responsable de REAS http://www.reasnet.com/clausulassociales/
Redactar i publicar plecs administratius que incloguin clàusules socials i ambientals
Per poder establir clàusules específiques en els contractes públics.
El Tribunal Suprem recomana que l’òrgan de contractació redacti i publiqui prèviament plecs de clàusules administratives generals, en base a l’article 114.3 del Real Decreto Legislativo 3/2011, del Texto Refundido de Ley de Contratos del Sector Público (TRLCSP).
Es desaconsellen altres formes com les normes generals, circulars o les instruccions, ja que es podrien recórrer.
Dividir els grans contractes en lots
Per afavorir que petites i mitjanes empreses puguin participar en els concursos públics. La directiva 2014/24 UE (encara no transposada però reflectida a la Resolució del 16 de març de 2016) ho exigeix ja que, sense aquesta mesura, les PIMES no poden accedir als concursos públics perquè no compleixen els requeriments de solvència tècnica, econòmica i financera dels grans contractes.
Reservar contractes a empreses cooperatives, sense afany de lucre i d’interès social
Per crear línies exclusives per a la contractació de l’economia social i solidària.
La nova directiva europea ofereix aquesta possibilitat als estats membres. Abans només es podien reservar contractes a empreses d’inserció i centres especials de treball.
Formar a les treballadores i treballadors de l’administració pública
Per què puguin tenir coneixement de les possibilitats que ofereix la legislació en matèria de clàusules en la contractació pública, i pugin aplicar-la i tramitar els diferents procediments amb seguretat jurídica.
Determinar a quines polítiques socials i ambientals es pot contribuir amb la contractació
Per saber en quins àmbits es pot fer més incidència i en quins hi ha més camí per recórrer.
Crear un grup de treball municipal que proposi clàusules a incloure en cada contracte
Per què des de l’administració i els moviments socials –com ara el Consell d’Economia Social i Solidaria– es vetlli per la seva inclusió i compliment, s’analitzin els contractes amb detall, i es redactin clàusules tenint en compte l’existència d’iniciatives que les poguessin complir.
Fer un seguiment i control de les clàusules
Per assegurar que aquelles que no estan regulades per lleis específiques tinguin un seguiment i eines de control.
Es recomana assegurar-se del compliment de les clàusules durant el procés de licitació i donar seguiment, avaluant i exigint a les empreses contractistes que compleixin amb totes les clàusules dels contractes, especialment les que disposin de llarga durada.
L’òrgan administratiu podrà fer el seguiment d’aspectes com ara afavorir contractacions laborals a persones amb risc d’exclusió social, eliminar les desigualtats per motius de sexe, incorporar productes de proximitat i altres.

Èxit de participació a la 1a Escola d’Estiu de l’ESS

/en , , , , , , /por

Gairebé 140 persones han participat a la 1a Escola d’Estiu d’Economia Social i Solidària organitzada per la XES i la Fundació Esperanzah! els passats 30 de juny i 1 i 2 de juliol a el Prat de Llobregat.

La sessió de dissabte matí, dedicada a “Poder local i economia solidària: les xarxes territorials” va ser organitzada per la comissió de xarxes locals, que aplega representants de totes les xarxes locals XES i activistes de l’economia solidària. Vam plantejar la sessió com un espai per abordar conjuntament temes estratègics que afecten totes les xarxes, per poder debatre posicionaments comuns. Alhora, volíem que fos un espai participatiu amb tot el públic assistent que ens permetés aterrar i aprofundir algunes de les 14 mesures municipals per impulsar l’ESS proposades per la XES. Així la sessió es va programar amb una xerrada introductòria a càrrec d’ Oscar Rando, de XES Baix Llobregat, que va posar el focus en el territori com a lloc d’identificació, acció i de desenvolupament local, ressaltant el seu poder transformador. I tot seguit es van desenvolupar treballs en grup per debatre sobre quin paper ha de tenir el teixit local de l’ESS i les xarxes locals en l’elaboració de diagnòstics d’ESS territorials, els mapatges d’iniciatives i el Pam a Pam, i la creació de Consells municipals d’ESS. Va ser molt enriquidor.

esc_estiu_grup

Després de la pausa, la Marta Bou de XES Terrassa va compartir tota la feina d’investigació i sistematització sobre la introducció de clàusules socials en la contractació pública que ha estat desenvolupant un grup específic de treball de XES Terrassa. Tot seguit, es va proposar treballar en grups el disseny d’una campanya pública per a sol·licitar les clàusules socials a les administracions locals.

La valoració d’aquesta sessió i de tota l’Escola d’estiu és molt satisfactòria.

Per a més informació: notícia al web de la XES

Fotografies de l’Escola d’Estiu