Juan Antonio Pedreño i Cervesa Capfoguer al quart programa de Badalona Tres60

/en /por

Una visió de conjunt, espanyola i europea, de l’economia social i l’activitat de Cervesa Capfoguer han estat els eixos del quart programa d’economia social emès el passat 12 de desembre en el marc del magazine Badalona Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 92’46” al 108’40”).

Juan Antonio Pedreño, una de les veus del cooperativisme a Espanya i Europa

Juan Antonio Pedreño, una de les veus del cooperativisme a Espanya i Europa

El president de la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat (COCETA), de la patronal espanyola d’economia social Cepes i del Social Economy Europe (SEE), Juan Antonio Pedreño, ha parlat de la necessitat que les cooperatives d’un mateix sector intercooperin i guanyin dimensió. També ha anotat que l’economia social ha de ser competitiva i que no és bo que “ens donin els contractes per misericòrdia”. Podeu consultar una versió més extensa de l’entrevista a l’enllaç.

Per la seva banda, Aleix Madrid, de Capfoguer ha parlat del projecte de restauració i elaboració de cervesa artesana a Santa Coloma de Gramenet, La Fàbrica. “Per a nosaltres és un projecte de vida, de militància política, va més enllà de la feina”, ha dit. La Fàbrica està en un local emblemàtic, una antiga fàbrica tèxtil, de 780 m2 i sota el paraigua de Ca La Sisqueta. Aquesta associació amb finalitats culturals i socials aplega diverses iniciatives: el grup de consum El Cabàs, La Distri (distribució editorial), La Sisqueta pel Territori i el Cafè-Teatre.

El proper programa serà el 9 de gener.

Forbes, gangues de Nadal i l’economia de l’absurd

/en /por

Aquesta setmana, la revista FORBES, ha fet públic la llista de les persones més riques del planeta. La gent més rica d’Espanya i Catalunya, formen part del pòdium. Les marques de roba, els grans supermercats, i l’economia de casino, guanyen posicions. Fins i tot Terrassa també surt a la llista de guanyadors. Es multipliquen les felicitacions i els adjectius: Bravo!

A les portes de Nadal, gran espectacle del consumisme, deixeu-me introduir cinc cèntims d’escepticisme. Anem a pams.

El model econòmic actual (consumisme acrític, creixement pel creixement, encara que sigui traficant armes, incorporant al PIB la prostitució i el tràfic de drogues), provoca efectes devastadors. Els estem veient cada dia: canvi climàtic, esgotament de recursos, contaminació, bombolles financeres i immobiliàries, desigualtats i crisis humanitàries.

És un model en crisi: una economia de l’absurd.

Hem anat perdent la condició de ciutadans per convertir-nos en consumidors compulsius. Podem canviar de roba cada dia (marques comercials que s’han apropiat dels carrers més importants de les nostres ciutats), de mòbils cada dia més potents (programats per l’obsolescència), o jugar a la ruleta on line, on ens escuraran les butxaques amb tecnologia sofisticada. (Les ludopaties són efectes nocius però a càrrec de la sanitat pública, externalització de costos diuen). Visca l’empreneduria!

El problema és que aquest sistema té alguns defectes col·laterals. Aquestes produccions (les grans marques de moda i d’altres objectes de consum) es fa amb països allunyats, amb uns costos laborals precaris (explotació i esclavisme, com hem vist recentment a Turquia amb els nens refugiats), sense sindicats ni drets de cap mena, i amb un malbaratament criminal dels recursos ambientals. La contaminació, emmetzinament dels rius, i les grans migracions són alguns dels seus efectes.

Un altre perversió associada és que aquest model de l’absurd comporta las deslocalització de les nostres empreses: se’n van a llocs més “competititus”, sense drets socials ni ambientals i, a més a més, aquests triomfadors del FORBES, proclamen la bona nova de la “flexibilització” a casa nostra. On abans hi havia salaris de 900 €, ara són de 300, i res de vacances pagades, contractes temporals per hores i ni parlar-ne de sindicats! I millor si et fas emprenedor o autònom. Espavileu, qualsevol es pot fer ric muntant una star up amb un garatge, ens diuen!

I arribem al límit de l’absurd, on hi havia un sistema industrial de moltes petites i mitjanes empreses, coneixement, capacitat emprenedora, i molts oficis i professions: una gran oportunitat per consolidar aquest teixit empresarial i associar-lo a les energies renovables i l’economia del coneixement i l’economia verda, resulta que ho hem deixat tot amb una economia depredadora, on tot si val. Ens han fet més pobres, però ens volen més consumidors compulsius!

Hem convertit el gruix de la nostra economia en un gran parc temàtic: turisme de masses (grans creuers), el comerç de les grans marques, dels grans supermercats (que exprimeixen els preus als productors), i la banalització del consum i de l’oci de mases: “noies noves” (magnífic documental de Mabel Lozano) de la prostitució i l’esclavisme sexual. Sol, platges i sexe! Els nous projectes de país estan associats a grans casinos i ruletes. Cal afegir el joc. Paradisos i frau fiscal, un cercle perfecte. A canvi fuga de milers i milers de joves qualificats i preparats, precarietat als que es queden, i low cost de les nostres vides.

Què hem de fer, doncs? Primer parar atenció, quan ens diuen, apa!, tenim preus baixos, “gangues” o rebaixes permanents outlet com es diuen ara. Vol dir que estem contribuint a aquesta economia de l’absurd: a quedar-nos sense feina i sense drets socials. Segon, distingir entre cobrir necessitats o consumir. Com a ciutadans/es responsables. És veritat que també les administracions ho han de fer: compres públiques amb criteris socials i ambientals, però nosaltres no podem fugir d’estudi.

Ara coneixem les marques i corporacions, que aconsegueixen bons beneficis produint als països on no es respecten els drets socials. Són les mateixes corporacions que imposen les seves lleis energètiques condicions bancàries als governs, i que defensen el TTIP (on menjar carn, fruita i altres productes plens d’antibiòtics i antiinsecticides perillosos per la nostra salut, serà permès legalment).

Afortunadament una nova manera d’entendre l’economia (satisfer eficientment les necessitats de les persones) està creixent, lentament, però guanyant noves voluntats i noves energies, per ocupar un espai sòlid a la societat. Aquesta és la gran notícia.

Les Fires d’economia social, les empreses cooperatives i el creixement d’una actitud responsable, que cada vegada té més present el comerç de proximitat, el benestar de les persones, la conciliació familiar, la protecció de l’entorn ambiental, la cooperació, el respecte i la igualtat de les persones, és la nova aposta de futur. És un procés que adopta moltes i variades formes, però obre pas a una nova manera d’entendre la vida, amb uns altres valors i principis ètics, socials i ambientals. Per aquesta raó, aquest Nadal, comprar i consumir responsablement és una opció creativa, talentosa i innovadora.

Domènec Martínez

Membre del grup de clàsusules socials de la XES de Terrassa

L’economia social a la Xarxa de ràdios locals

/en /por

L’economia social va ser el fil conductor del programa Interactiu de la Xarxa de ràdios locals que es va emetre el passat 18 d’novembre i que podeu sentir a l’enllaç. Al programa van participar-hi el Miguel Guillén, de la Unió de Cooperadors de Mataró; la Montse Lamata, tècnica de l’Ajuntament de Mataró; en Francesc Picanyol, del grup de Som Energia del Ripollès; i en Joan Andreu Parra, de la XES_Barcelonès Nord.

En el programa –que coincidia amb la Setmana de l’economia social i solidària a Mataró–es va posar de relleu l’activitat transformadora de l’economia social i solidària, les possibilitats de finançament dels projectes, el treball dignificador i realitzat en condicions humanes i els camins nous que s’obren a través del consum conscient i transformador.

i-LabSo i El Garrofer al tercer programa de Badalona Tres60

/en /por

La tasca d’uns professionals de les ciències socials al servei de l’economia social i l’Associació de consum ecològic i responsable El Garrofer de Badalona han estat els protagonistes del tercer programa d’economia social emès el passat 14 de novembre en el marc del magazine Badalona Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (a partir 100.48 fins 117.00).

“Organitzacions per a les persones”, aquest és el lema de la cooperativa i-LabSo, que es dedica a fer anàlisi social per a les organitzacions. Al programa ha vingut un dels quatre socis-treballadors, Joan Manel Sánchez, politòleg, que ha detallat quins són els serveis que presten: diagnosi social, estudis de clients, de socis, disseny i avaluació de polítiques públiques i programes… Aquí ho podeu veure amb més detall.

En Joan Manel ha explicat que volen posar-se al servei de l’economia social i de les organitzacions, en les quals observa una “necessitat de conèixer-se a si mateixes, per poder prendre decisions, explicar qui són o cap a on volen anar”. Entre altres projectes han participat en l’estudi del perfil de les persones consumidores o usuàries de cooperatives o en el baròmetre del Tercer Sector Social.

El mateix Sánchez ha deixat la porta oberta a un possible estudi sobre quin és l’impacte social en la vida de les persones pel fet d’estar vinculats a projectes o opcions de l’economia social.

Al programa també s’ha valorat la cinquena edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, que està consolidant una oferta diversa en pràcticament tots els àmbits de consum dels particulars i també de les empreses.

A l’espai on presentem alguna de les sòcies de la xarxa local de la XES, hem parlat amb l’Anna Riera, membre d’El Garrofer. L’Anna ha presentat aquesta associació de consum ecològica i responsable que subministra als seus associats productes de l’àmbit domèstic amb criteris d’ecologia i proximitat, minimitzant mediadors i buscant el productor. “El fet de consumir col·lectivament o en grup és un canvi de model. Tenim una força diferent ja que podem donar suport a iniciatives concretes de productors i també coneixem iniciatives d’economia social”.

El proper programa serà el 12 de desembre.

Arriba la Setmana de l’Economia Social i Solidària de Mataró

/en /por

Avui a Mataró comença la Setmana de l’Economia Social i Solidària, que omplirà l’agenda, fins dissabte 19, d’activitats de divulgació, debat i formació relacionades amb l’ESS. La programació de la Setmana, coorganitzada per l’Ajuntament de Mataró, la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró i la Càtedra d’Economia Social – Tecnocampus – UPF, es desenvoluparà a Cafè de Mar i al Tecnocampus en el marc del programa Fem Economia Social i Solidària de Mataró.

Entre d’altres xerrades i taules rodones programades, com la presentació de la Guia de l’Economia social de Mataró, us volem destacar la presentació pública de la Xarxa d’Economia Social i Solidària de Mataró. Serà divendres 18 a les 19h a Cafè de Mar.

La setmana es clourà dissabte amb una Fira de l’economia social i solidària, amb parades i activitats com la Ruta cooperativa o el concert final de Gipsy Nur Project. Bona Setmana!

Tot esperant la nova economia

/en , , /por

Alguns/es us podeu preguntar què és això de l’ESS? I encara més, com pot ser que en el darrer any s’hagin celebrat primeres edicions de fires similars a Sabadell i Sant Cugat? A què es deu aquest repentí interès municipalista per l’ESS? O com pot ser que en 40 anys de democràcia no s’hagi donat mai aquest interès fins avui? Masses preguntes, oi? Anem a pams.

Reproduïm un article de Joan Pi, membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa, publicat al periòdic independent Malarrassa, membre també de la XES Terrassa. Arran de les activitats sota el nom de «Terrassa cooperativa» organitzades per l’Ajuntament i de la Fira de l’Economia Social i Solidària (ESS) que aplegarà les entitats de Terrassa a la Plaça Vella el 12 de novembre, en Joan reflexiona sobre l’impacte públic de l’economia social i solidària.

L’ESS si que és coneguda pel gran públic, com a mínim la primera S, es a dir, l’economia social. L’anomenat a vegades tercer sector, el germà pobre i benintencionat del sector privat. D’ell es coneixen les entitats sense ànim de lucre, el voluntariat, l’interès pels temes socials…; però potser no es coneixen tant les cooperatives o d’altres empreses de talant més democràtic. Fixeu-vos en un detall: la idea d’ajuntar empresa i democràcia sembla contradictori en els temps que corren.

El que possiblement és força més desconegut és la segona S, és a dir, l’economia solidària. Els i les solidàries som gent que volem una economia on les persones vagin per davant dels diners. Conseqüentment, no ens agrada l’actual sistema econòmic in-solidari, s’anomeni capitalisme o neoliberalisme. Solidària seria també sinònim de transformadora. Volem canviar la societat, fer-la més justa socialment, més sostenible mediambientalment, més democràtica, cooperativa i igualitària.

A aquestes alçades, després dels anys més durs de la crisi econòmica, ningú pot dubtar que la cosa no està per tirar coets: augmenten les desigualtats i la pobresa, empitjoren les condicions laborals, s’apropen noves retallades de l’estat del benestar i probablement una reforma de les pensions. Mentrestant, l’Amancio Ortega rebrà aquest any 1.000 milions en dividends d’Inditex, i les grans companyies s’estalvien 40.000 milions d’euros d’impostos establint-se a Irlanda o Luxemburg.

La globalització financera i el capitalisme salvatge que l’acompanya no donen més de sí. Totes sabem que serà molt difícil aconseguir noves millores per a les classes populars i mitjanes seguint les receptes neoliberals. Estem d’acord que ens interessa a tots/es una nova economia. Per això la unanimitat dels grups parlamentaris municipals per crear el consell municipal d’ESS.

Però, on està aquesta economia? Després de dècades de societat de consum, d’aposta per l’individualisme, la competitivitat, la maximització del benefici a ultrança, i d’arraconar i desprestigiar l’ESS i els seus valors, què en queda d’aquesta altra economia?

Tot i haver estat la gran oblidada, L’ESS sempre hi ha estat. Sempre hem comptat amb els i les irreductibles d’«una altra economia és possible» o de les «resistències al neoliberalisme» o del «comerç just». Els seus coneixements i experiència han servit de llavor a la munió de persones indignades que van ocupar carrers i places, i que actualment decanten el seu vot cap a opcions de canvi, les quals a la vegada aposten per la nova economia.

Hem tingut i tenim gent preocupada per la inserció social i laboral dels més desafavorit/des, com Teixidors o l’Heura; gent que s’ha preocupat pel seu consum i ha triat opcions ecològiques i de proximitat, com les cooperatives de consum ecològic; gent que ha volgut que els seus estalvis fossin gestionats primant l’interès col·lectiu i no el privat, apostant per la banca ètica; gent que està farta de l’oligopoli elèctric i han fet el salt a SomEnergia; gent que creu en el cooperativisme com Malarrassa, L’Eina o l’Escola Crespinell. A tots i totes ens trobareu aquest dissabte.

A simple vista a algú li pot semblar poca cosa, especialment si ens fixem en el percentatge del PIB que representem o en l’ocupació que generem. Cert, com també ho és la potencialitat de creixement en els propers anys, gràcies en part a una ciutadania que demana canvis socials reals, i en part a l’esgotament del model econòmic actual.

En la mateixa línia, no podem oblidar la influència dels valors de l’ESS en les noves tecnologies, on s’han generat iniciatives amb un enorme impacte social. Estic parlant del programari lliure (linux), del maquinari de codi obert (arduino), de les llicències copyleft o creative commons, de projectes com wikipedia, del micromecenatge, i de tota l’anomenada economia col·laborativa (com a mínim la que no està en mans dels fons d’inversió).

Tampoc podem obviar el paper d’innovació social que representen i poden representar experiències de banc del temps, moneda social, mercats d’intercanvi, grups de criança, horts comunitaris, ràdios lliures, ateneus i casals, llibreries associatives i un llarg etcètera de petits projectes no lucratius que encara avui no són prou valorats.

I encara més, la innovació en noves formes d’organitzacions empresarials que combinen molt eficientment el treball professional remunerat juntament amb l’activisme de centenars, a vegades milers de voluntaris. És el cas de wikipedia, o dels grups de desenvolupadors/es de programari lliure, però també és el cas de Fiare Banca Etica, Som Energia o Eticom-SomConnexió.

Fiare, per exemple, és una cooperativa de banca sense ànim de lucre amb 40.000 socis entre Itàlia i l’Estat Espanyol. A part de l’estructura d’oficines i professionals de la banca, existeix una estructura paral·lela de grups territorials de socis què, entre d’altres, realitza l’avaluació ètica dels projectes que es financen en el seu territori.

En conclusió, som moltíssimes les persones que participem a l’ESS les que ens congratulem de que la promoció de l’ESS reaparegui en l’escena política. Però sobretot estem esperançats/des per l’evolució que es tingui en els propers anys. D’una banda, veurem com es desenvoluparan els projectes ja existents i com faran front a nous reptes; de l’altra, presenciarem com van prenent forma noves idees, com sorgeixen nous projectes engrescadors; i en darrer terme, podrem comprovar la seva capacitat de transformació social.

Joan Pi Gonzalez
és membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa
@joanpigonz

Publicat a Malarrassa el 10 de novembre de 2016

XES Terrassa amb el programa Terrassa Cooperativa

/en /por

Cooperar i col·laborar són valors que milloren la nostra vida diària. Aquests valors formen part i identifiquen el projectes i iniciatives que es volen mostrar i promoure des del programa Terrassa Cooperativa.

És per això que el Servei d’Emprenedoria i Economia Social, conjuntament amb les cooperatives, associacions, fundacions i diferents iniciatives d’economia social de la ciutat, us proposem un seguit d’activitats que han de servir per informar, fomentar i mostrar els avantatges i potencialitats d’aquestes formes d’activitat econòmica que aporten valor econòmic i valor social a la ciutat.

Les activitats es realitzen del 7 al 18 de novembre de 2016 a diferents espais municipals de la ciutat i estan dirigides a diferents públics i/o grups d’interès. Totes les accions són gratuïtes i només cal fer una inscripció prèvia.

XES Terrassa ha co-organitzat la Fira d’Economia Social que tindrà lloc el 12 de novembre a la Plaça Vella, així com diferents xerrades.

Consulteu el contingut, el lloc i la data de cada activitat aquí.

FESC2016: 5 anys demostrant que una altra economia existeix

/en , /por

La V Fira d’Economia Solidària de Catalunya ha tornat a demostrar que existeix un model econòmic alternatiu, ètic, sostenible, assembleari i horitzontal que posa a les persones al centre. Sota el lema “Terra compartida, terra cooperativa”, enguany més de 200 entitats han participat en la cinquena edició de la fira per a demostrar que la quotidianitat de la nostra vida es pot resoldre a través de projectes i iniciatives de l’economia social i solidària. En aquest sentit, l’àrea d’exposició, amb 190 expositores, s’ha estructurat en eixos temàtics: habitar, vestir-nos, alimentar-nos, reculturitzar-nos, educar-nos, comunicar-nos, cuidar-nos, divertir-nos, finançar-nos èticament i serveis a empreses. En aquesta edició s’han sumat 1.200 m2 d’espai a la fira, que ha afegit la pista poliesportiva, la Nau Centre d’Art Contemporani i el carrer d’accés a la porta fins la nau Elissa Garcia.

Durant tot el cap de setmana, prop de 21.000 persones han visitat la FESC i s’han desenvolupat una cinquantena d’activitats, entre xerrades, tallers i taules rodones. Aquestes activitats han implicat un total de 130 persones ponents.

Una de les principals novetats d’aquest 2016 ha estat la TecnoFESC, un espai coorganitzat per set entitats que ha volgut incidir en l’ús de la tecnologia com a eina per la transformació social. A través de diferents activitats i tallers, s’ha reflexionat al voltant de conceptes com el consum responsable i de proximitat, la reutilització, l’obsolescència programada o la seguretat de les nostres dades.

Per cinquè any consecutiu, les monedes socials han estat única forma de pagament al recinte, vàlida per a totes les transaccions durant la fira. A la moneda oficial de la XES, l’ecosol, enguany s’hi han sumat altres monedes socials del territori: la turuta de l’Associació Ecol3VNG de Vilanova i la Geltrú, l’hora de l’Ecoxarxa del Bages i l’eco de la Xarxa Eco de Tarragona i Cooperativa Integral Catalana. Totes les monedes han tingut una equivalència d’1 a 1 excepte l’hora de l’Ecoxarxa que ha tingut un valor de 10 a 1 (és a dir, 10 ecosols/turutes/ecos equivalien a una hora). En total, han circulat 31.000 ecosols, dels quals 1.800 han estat intercanviats directament en moneda social.

L’èxit de la fira ha estat possible gràcies al suport de 110 persones voluntàries, algunes d’elles procedents d’intercanvis internacionals a través del Servei Civil Internacional. La FESC també s’ha fet notar a les xarxes socials. A Twitter, el hashtag oficial de la fira #fesc2106 va ser trending topic durant tot el dissabte al matí. La setmana de la fira més de 4.000 usuàries han generat al voltant de 9.600 piulades que han impactat en més de 35 milions d’usuaris en aquesta xarxa social.

La FESC 2016 i Conreu Sereny al segon programa de Badalona Tres60

/en /por

conreu sereny badalona

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya d’enguany i la cooperativa Conreu Sereny de Badalona han estat els protagonistes del segon programa d’economia social emès el passat 10 d’octubre en el marc del magazine Badalona Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (a partir 1.35.15 i fins 1.50.50).

Hem explicat a grans trets perquè s’organitza aquesta Fira, que arriba a la seva cinquena edició, i que permetrà conèixer més de 180 empreses, iniciatives i projectes en marxa d’economia social i solidària. També ens hem referit a projectes com els de Som Energia  o El Crític.

A l’espai que dediquem a explicar empreses d’economia social que actuen en el territori, hem presentat la cooperativa Conreu Sereny. Dolors Clotas i Maria Blasi han relatat les característiques d’aquests horts que treballen amb sistema ecològic i que estan al monestir de Sant Jeroni de la Murtra i una parcel·la recentment incorporada a Can Coll.

La Dolors i la Maria han subratllat que “en el món cooperatiu s’està fent un treball molt seriós i conscient a molts nivells que demostra que una altra economia és possible”. La progressiva consciència del consum responsable, l’aprenentatge continu de l’equip de la cooperativa (“la terra sempre ens ensenya”, ens diuen) i el treball en xarxa amb el grup Ecomaresme.cat són alguns dels aspectes que destaquen des de Conreu Sereny.

Recordeu que el programa s’emet el segon dilluns de cada mes.

La Dolors i la Maria han subratllat que “en el món cooperatiu s’està fent un treball molt seriós i conscient a molts nivells que demostra que una altra economia és possible”.

La Dolors i la Maria han subratllat que “en el món cooperatiu s’està fent un treball molt seriós i conscient a molts nivells que demostra que una altra economia és possible”.

Les xarxes locals a l’Informe “L’estat del mercat social català”

/en , , , , , , , , /por

Amb la Fira d’Economia Solidària arriba la segona edició de l’informe “L’estat del mercat social català”, corresponent a l’exercici 2015. Amb la creixent presència i capil·laritat de l’Economia Social i Solidària a Catalunya, aquest informe fa una foto fixa per entendre com està aquest moviment avui. Així, gràcies a l’anàlisi de les dades del balanç social i dle Pam a Pam podem saber la mida mitjana d’una organització d’ESS, l’estat i nombre de xarxes locals i territorials i l’acompliment de criteris sociambientals de les 105 organitzacions que han fet balanç social i les 219 que es van incorporar al Pam a Pam durant el 2015. Encapçala l’informe un esmolat pròleg de David Fernández, cooperativista de la Coop57. Teniu l’informe complet i també el resum executiu aquí (edició 2015).

L’informe permet posar al dia l’estat dels diferents processos i eines desplegades per la Xarxa d’Economia Solidària en la construcció de mercat social. A més de projectes consolidats com la FESC o el Balanç Social, els processos d’articulació territorial i d’intercooperació sectorial estan prenent cada vegada més força: ja hi ha 7 xarxes territorials d’ESS actives (Sants i Sant Andreu a Barcelona, i Terrassa, Sabadell, Barcelonès Nord, Sant Cugat i Baix Llobregat), i n’hi ha 5 més en fase de constitució; i hi ha 3 xarxes sectorials d’ESS actives (la XAREC, FETS i la xarxa de monedes socials), i 2 més en fase de constitució.

A la present campanya, i gràcies a la nova plataforma www.ensenyaelcor.org, hi ha hagut un 50% més d’organitzacions que han fet balanç social, arribant a la xifra rècord de 105. Pràcticament el 50% són cooperatives de diferents tipus, i el 75% són sòcies de la Xarxa d’Economia Solidària. Les dades recollides –i gràcies també als registres històrics, des de 2012- ens permeten saber que una organització de l’ESS té, de mitjana, 21 persones treballadores i factura 950.000€. I també que entre totes les organitzacions de la XES tenen una base social de 215.000 persones, generen 3.700 llocs de treball i facturen 164 milions d’euros.

Si ens enfoquem en els criteris de funcionament, podem assegurar, sense cap mena de dubte, que les empreses i entitats l’ESS fonamenten la seva activitat en criteris ètics i tenen un impacte transformador positiu sobre el territori i l’entorn on s’ubiquen. Aquí us deixem algunes mostres:

– La democràcia és un dels elements diferencials de l’ESS: aquest és el segon criteri més ben puntuat per les 219 organitzacions del Pam a Pam (3,91 sobre 5), i veiem que una de cada quatre persones estan implicades en l’aprovació de pressupostos i plans de gestió.
– Quant a paritat, la gràfica 5.5 mostra la tendència a la paritat tant a les estructures laborals com a les rectores.
– La forquilla salarial interna és de l’ordre de 2,8 a 1 per les dones i 2,6 a 1 pels homes, ho desglossem a la gràfica 5.7 (grup 1 inclou cooperatives de treball i societats mercantils, grup 2 cooperatives de consum i serveis i grups cooperatius, i grup 3 associacions i fundacions).
El 75% de les organitzacions que han fet balanç social utilitzen paper reciclat de manera regular i majoritària i tenen pràctiques de prevenció en la generació de residus. Aquestes dades són reforçades pel Pam a Pam, on el criteri de gestió de residus és un dels millors puntuats: 3,22 sobre 5.
– Pel que fa a la implicació amb les finances ètiques, l’11% dels dipòsits de les empreses i entitats estava en finances ètiques, comptant de mitjana un saldo de 40.000 euros per organització.
– Quant a compres dins del circuit de mercat social, el 17% del total s’havien fet a empreses proveïdores de l’ESS. Destaca especialment el paper de les cooperatives de consum i serveis i els grups cooperatius, que arriben fins el 27%.
– Sense dubte, un dels punts forts de l’ESS és el benestar laboral i la possibilitat de desenvolupament personal que ofereixen a les persones treballadores. La gràfica 5.18 revela algunes d’aquestes magnituds (els resultats provenen de qüestionaris de qualitat laboral contestats per 818 persones treballadores, el 65% del total de les 105 organitzacions que han fet balanç).

Les conclusions a les que ens porten els resultats d’aquest informe són molt positives. L’efervescència al territori per impulsar xarxes locals, la receptivitat des dels ajuntaments, la creixent importància del balanç social com a eina de mesura d’impacte, els processos de coordinació sectorial per fer salts d’escala, el paper clau del Pam a Pam per fer diagnòstics d’ESS al territori… i no es tracta només de que hi hagi totes aquestes senyals, sinó que estan connectades, que formen part d’un tot, d’un moviment de fons que ha de permetre que cada vegada més necessitats les puguem cobrir des d’una economia d’escala –i rostre- humà.