Alguns/es us podeu preguntar què és això de l’ESS? I encara més, com pot ser que en el darrer any s’hagin celebrat primeres edicions de fires similars a Sabadell i Sant Cugat? A què es deu aquest repentí interès municipalista per l’ESS? O com pot ser que en 40 anys de democràcia no s’hagi donat mai aquest interès fins avui? Masses preguntes, oi? Anem a pams.
Reproduïm un article de Joan Pi, membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa, publicat al periòdic independent Malarrassa, membre també de la XES Terrassa. Arran de les activitats sota el nom de «Terrassa cooperativa» organitzades per l’Ajuntament i de la Fira de l’Economia Social i Solidària (ESS) que aplegarà les entitats de Terrassa a la Plaça Vella el 12 de novembre, en Joan reflexiona sobre l’impacte públic de l’economia social i solidària.
L’ESS si que és coneguda pel gran públic, com a mínim la primera S, es a dir, l’economia social. L’anomenat a vegades tercer sector, el germà pobre i benintencionat del sector privat. D’ell es coneixen les entitats sense ànim de lucre, el voluntariat, l’interès pels temes socials…; però potser no es coneixen tant les cooperatives o d’altres empreses de talant més democràtic. Fixeu-vos en un detall: la idea d’ajuntar empresa i democràcia sembla contradictori en els temps que corren.
El que possiblement és força més desconegut és la segona S, és a dir, l’economia solidària. Els i les solidàries som gent que volem una economia on les persones vagin per davant dels diners. Conseqüentment, no ens agrada l’actual sistema econòmic in-solidari, s’anomeni capitalisme o neoliberalisme. Solidària seria també sinònim de transformadora. Volem canviar la societat, fer-la més justa socialment, més sostenible mediambientalment, més democràtica, cooperativa i igualitària.
A aquestes alçades, després dels anys més durs de la crisi econòmica, ningú pot dubtar que la cosa no està per tirar coets: augmenten les desigualtats i la pobresa, empitjoren les condicions laborals, s’apropen noves retallades de l’estat del benestar i probablement una reforma de les pensions. Mentrestant, l’Amancio Ortega rebrà aquest any 1.000 milions en dividends d’Inditex, i les grans companyies s’estalvien 40.000 milions d’euros d’impostos establint-se a Irlanda o Luxemburg.
La globalització financera i el capitalisme salvatge que l’acompanya no donen més de sí. Totes sabem que serà molt difícil aconseguir noves millores per a les classes populars i mitjanes seguint les receptes neoliberals. Estem d’acord que ens interessa a tots/es una nova economia. Per això la unanimitat dels grups parlamentaris municipals per crear el consell municipal d’ESS.
Però, on està aquesta economia? Després de dècades de societat de consum, d’aposta per l’individualisme, la competitivitat, la maximització del benefici a ultrança, i d’arraconar i desprestigiar l’ESS i els seus valors, què en queda d’aquesta altra economia?
Tot i haver estat la gran oblidada, L’ESS sempre hi ha estat. Sempre hem comptat amb els i les irreductibles d’«una altra economia és possible» o de les «resistències al neoliberalisme» o del «comerç just». Els seus coneixements i experiència han servit de llavor a la munió de persones indignades que van ocupar carrers i places, i que actualment decanten el seu vot cap a opcions de canvi, les quals a la vegada aposten per la nova economia.
Hem tingut i tenim gent preocupada per la inserció social i laboral dels més desafavorit/des, com Teixidors o l’Heura; gent que s’ha preocupat pel seu consum i ha triat opcions ecològiques i de proximitat, com les cooperatives de consum ecològic; gent que ha volgut que els seus estalvis fossin gestionats primant l’interès col·lectiu i no el privat, apostant per la banca ètica; gent que està farta de l’oligopoli elèctric i han fet el salt a SomEnergia; gent que creu en el cooperativisme com Malarrassa, L’Eina o l’Escola Crespinell. A tots i totes ens trobareu aquest dissabte.
A simple vista a algú li pot semblar poca cosa, especialment si ens fixem en el percentatge del PIB que representem o en l’ocupació que generem. Cert, com també ho és la potencialitat de creixement en els propers anys, gràcies en part a una ciutadania que demana canvis socials reals, i en part a l’esgotament del model econòmic actual.
En la mateixa línia, no podem oblidar la influència dels valors de l’ESS en les noves tecnologies, on s’han generat iniciatives amb un enorme impacte social. Estic parlant del programari lliure (linux), del maquinari de codi obert (arduino), de les llicències copyleft o creative commons, de projectes com wikipedia, del micromecenatge, i de tota l’anomenada economia col·laborativa (com a mínim la que no està en mans dels fons d’inversió).
Tampoc podem obviar el paper d’innovació social que representen i poden representar experiències de banc del temps, moneda social, mercats d’intercanvi, grups de criança, horts comunitaris, ràdios lliures, ateneus i casals, llibreries associatives i un llarg etcètera de petits projectes no lucratius que encara avui no són prou valorats.
I encara més, la innovació en noves formes d’organitzacions empresarials que combinen molt eficientment el treball professional remunerat juntament amb l’activisme de centenars, a vegades milers de voluntaris. És el cas de wikipedia, o dels grups de desenvolupadors/es de programari lliure, però també és el cas de Fiare Banca Etica, Som Energia o Eticom-SomConnexió.
Fiare, per exemple, és una cooperativa de banca sense ànim de lucre amb 40.000 socis entre Itàlia i l’Estat Espanyol. A part de l’estructura d’oficines i professionals de la banca, existeix una estructura paral·lela de grups territorials de socis què, entre d’altres, realitza l’avaluació ètica dels projectes que es financen en el seu territori.
En conclusió, som moltíssimes les persones que participem a l’ESS les que ens congratulem de que la promoció de l’ESS reaparegui en l’escena política. Però sobretot estem esperançats/des per l’evolució que es tingui en els propers anys. D’una banda, veurem com es desenvoluparan els projectes ja existents i com faran front a nous reptes; de l’altra, presenciarem com van prenent forma noves idees, com sorgeixen nous projectes engrescadors; i en darrer terme, podrem comprovar la seva capacitat de transformació social.
Joan Pi Gonzalez
és membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa
@joanpigonz
Publicat a Malarrassa el 10 de novembre de 2016
