Entrades

Sostre Cívic i la Fundació Formació i Treball al tretzè programa del Badalona Tres60

«L’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús combina els avantatges del lloguer i els de la compra». Pel president de la cooperativa Sostre Cívic, David Guàrdia, l’habitatge cooperatiu és la proposta més sòlida per introduir canvis en el model actual d’accés a l’habitatge. Així ho va defensar a l’espai sobre economia social emès el 4 de desembre passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 82’00’’ al 105’46’’).

Aquesta cooperativa, amb prop de 600 socis, promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge en què la cooperativa és la titular de l’habitatge i, per tant, de les càrregues (hipoteca), fet que facilita la mobilitat, i que també aporta estabilitat ja que la durada del contracte és indefinida, sense dret a vendre i pot ser un bé transmissible a fills. Igualment, la propietat col·lectiva permet abaratir els costos ja que al ser una cooperativa sense ànim de lucre s’actua en règim d’autoconstrucció (d’aquesta manera s’estalvia el benefici industrial), s’utilitzen espais comuns…

David Guàrdia, president del Consell Rector de la cooperativa Sostre Cívic

La provisió de terrenys per fer aquest tipus d’habitatges pot venir per la via privada, en què col·lectivament es fa l’esforç per adquirir el terreny, o per la via del suport públic, que és la que Sostre Cívic aposta per potenciar. «Som crítics amb les polítiques actuals d’habitatge social públic ja que no canvien el mercat de l’habitatge», va dir Guàrdia. Aposten per endreçar un marc legal més clar i que les administracions públiques cedeixin patrimoni (sense vendre’l) per ser rehabilitat per part de la cooperativa.

David Guàrdia va admetre converses amb l’Ajuntament de Badalona i el grup local de Sostre Cívic a la ciutat per «identificar solars públics que es puguin cedir i poder fer una prova pilot i també per identificar patrimoni en desús, com podria ser la Torre Codina, que es podria destinar a altres activitats productives, associatives…».

A l’espai de les sòcies de la XES del Barcelonès Nord hem conegut la Fundació Formació i Treball, que va ser creada el 1992 per Càritas de Barcelona. Des de l’entitat formen i faciliten l’accés al mercat laboral de persones en risc d’exclusió social: l’any 2016 van aconseguir que més de 1.085 persones treballessin (693 en empreses ordinàries i 292 en tres empreses d’inserció de la mateixa Fundació) amb diferents línies d’activitat, sent la tèxtil la més potent. «Creem llocs de treball de transició; un cop formats, volem que els treballadors facin el salt a l’empresa ordinària», va dir el director de la Fundació, Albert Alberich.

Els centres especials de treball i les empreses d’inserció, a debat al Badalona Tres60 de Teleb

«Veiem l’ocupació no només com una font d’ingressos, sinó com l’origen d’una sèrie de xarxes que faciliten la integració de la persona». Així ho explicava el gerent de la Fundació Formació i Treball, Xavier Puig, en el debat que es va fer sobre els centres especials de treball (CET) i les empreses d’inserció al magazine Tres60 de Teleb emès el 28 de novembre passat i que podeu consultar a l’enllaç (minut 68’18’’ al 100’50’’). Junt amb la Fundació Formació i Treball també van participar, Elena López Aleu, responsable de l’àrea social de Mansol (de la Fundació Acollida i Esperança) i Josep Antoni Caubet, responsable de la comissió social de la Fundació Roca i Pi, que impulsa l’empresa d’inserció Àngels.

Josep Antoni Caubet, responsable de la comissió social de la Fundació Roca i Pi, que impulsa l’empresa d’inserció Àngels

Els convidats a la taula van indicar que des d’aquestes iniciatives econòmiques fan tot un treball «per empoderar i capacitar» a persones que arriben amb mancances: «Ens veiem com una fàbrica d’oportunitats», va dir Puig. Els nostres col·lectius sovint «han estat incapacitats per la mateixa societat», va denunciar Caubet. També van coincidir a assenyalar que aquestes empreses són una «eina-pont» per saltar a l’empresa ordinària: «Treballem les habilitats, les competències transversals dels nostres empleats; de fet, poden fer unes tasques igual de bé que els treballadors d’una empresa ordinària», va dir Elena López.

Xavier Puig, gerent de la Fundació Formació i Treball

«Ens interessa generar activitat productiva reconeguda», va dir Caubet i es va apuntar en la responsabilitat social empresarial i en que l’Administració ha de donar un cop de mà a aquestes societats tan arrelades al territori. Les clàusules socials i la reserva social de mercat també es van posar sobre la taula: són un camp, malgrat estar regulat per directives europees, que costa que s’introdueixi per part de secretaris i interventors dels ajuntaments i també es va matisar que en les licitacions convindria valorar no només l’oferta econòmica sinó també l’aportació social que fan aquestes empreses: «Hem deixat de participar en licitacions perquè perdem diners i la dignitat», va insistir Elena López.

Elena López Aleu, responsable de l’àrea social de Mansol (de la Fundació Acollida i Esperança)