Sostre Cívic i la Fundació Formació i Treball al tretzè programa del Badalona Tres60

/en /por

«L’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús combina els avantatges del lloguer i els de la compra». Pel president de la cooperativa Sostre Cívic, David Guàrdia, l’habitatge cooperatiu és la proposta més sòlida per introduir canvis en el model actual d’accés a l’habitatge. Així ho va defensar a l’espai sobre economia social emès el 4 de desembre passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 82’00’’ al 105’46’’).

Aquesta cooperativa, amb prop de 600 socis, promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge en què la cooperativa és la titular de l’habitatge i, per tant, de les càrregues (hipoteca), fet que facilita la mobilitat, i que també aporta estabilitat ja que la durada del contracte és indefinida, sense dret a vendre i pot ser un bé transmissible a fills. Igualment, la propietat col·lectiva permet abaratir els costos ja que al ser una cooperativa sense ànim de lucre s’actua en règim d’autoconstrucció (d’aquesta manera s’estalvia el benefici industrial), s’utilitzen espais comuns…

David Guàrdia, president del Consell Rector de la cooperativa Sostre Cívic

La provisió de terrenys per fer aquest tipus d’habitatges pot venir per la via privada, en què col·lectivament es fa l’esforç per adquirir el terreny, o per la via del suport públic, que és la que Sostre Cívic aposta per potenciar. «Som crítics amb les polítiques actuals d’habitatge social públic ja que no canvien el mercat de l’habitatge», va dir Guàrdia. Aposten per endreçar un marc legal més clar i que les administracions públiques cedeixin patrimoni (sense vendre’l) per ser rehabilitat per part de la cooperativa.

David Guàrdia va admetre converses amb l’Ajuntament de Badalona i el grup local de Sostre Cívic a la ciutat per «identificar solars públics que es puguin cedir i poder fer una prova pilot i també per identificar patrimoni en desús, com podria ser la Torre Codina, que es podria destinar a altres activitats productives, associatives…».

A l’espai de les sòcies de la XES del Barcelonès Nord hem conegut la Fundació Formació i Treball, que va ser creada el 1992 per Càritas de Barcelona. Des de l’entitat formen i faciliten l’accés al mercat laboral de persones en risc d’exclusió social: l’any 2016 van aconseguir que més de 1.085 persones treballessin (693 en empreses ordinàries i 292 en tres empreses d’inserció de la mateixa Fundació) amb diferents línies d’activitat, sent la tèxtil la més potent. «Creem llocs de treball de transició; un cop formats, volem que els treballadors facin el salt a l’empresa ordinària», va dir el director de la Fundació, Albert Alberich.

Els centres especials de treball i les empreses d’inserció, a debat al Badalona Tres60 de Teleb

/en /por

«Veiem l’ocupació no només com una font d’ingressos, sinó com l’origen d’una sèrie de xarxes que faciliten la integració de la persona». Així ho explicava el gerent de la Fundació Formació i Treball, Xavier Puig, en el debat que es va fer sobre els centres especials de treball (CET) i les empreses d’inserció al magazine Tres60 de Teleb emès el 28 de novembre passat i que podeu consultar a l’enllaç (minut 68’18’’ al 100’50’’). Junt amb la Fundació Formació i Treball també van participar, Elena López Aleu, responsable de l’àrea social de Mansol (de la Fundació Acollida i Esperança) i Josep Antoni Caubet, responsable de la comissió social de la Fundació Roca i Pi, que impulsa l’empresa d’inserció Àngels.

Josep Antoni Caubet, responsable de la comissió social de la Fundació Roca i Pi, que impulsa l’empresa d’inserció Àngels

Els convidats a la taula van indicar que des d’aquestes iniciatives econòmiques fan tot un treball «per empoderar i capacitar» a persones que arriben amb mancances: «Ens veiem com una fàbrica d’oportunitats», va dir Puig. Els nostres col·lectius sovint «han estat incapacitats per la mateixa societat», va denunciar Caubet. També van coincidir a assenyalar que aquestes empreses són una «eina-pont» per saltar a l’empresa ordinària: «Treballem les habilitats, les competències transversals dels nostres empleats; de fet, poden fer unes tasques igual de bé que els treballadors d’una empresa ordinària», va dir Elena López.

Xavier Puig, gerent de la Fundació Formació i Treball

«Ens interessa generar activitat productiva reconeguda», va dir Caubet i es va apuntar en la responsabilitat social empresarial i en que l’Administració ha de donar un cop de mà a aquestes societats tan arrelades al territori. Les clàusules socials i la reserva social de mercat també es van posar sobre la taula: són un camp, malgrat estar regulat per directives europees, que costa que s’introdueixi per part de secretaris i interventors dels ajuntaments i també es va matisar que en les licitacions convindria valorar no només l’oferta econòmica sinó també l’aportació social que fan aquestes empreses: «Hem deixat de participar en licitacions perquè perdem diners i la dignitat», va insistir Elena López.

Elena López Aleu, responsable de l’àrea social de Mansol (de la Fundació Acollida i Esperança)

Convocatòria Conjuntament per a la Economia Social i col·laborativa

/en /por

Fundació Goteo, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, ha llançat una convocatòria de matchfunding dirigida a impulsar i finançar fins a 24 iniciatives de la economia social i colaborativa localitzades a la ciutat de Barcelona.

Les modalitats per a presentar propostes són:

  • Emprendedoria social de proximitat
  • Economies comunitàries i col·laboratives procomuns

La convocatòria Conjuntament permet ampliar les possibilitats d’èxit dels projectes seleccionats que surtin a campanya de crowdfunding perquè:

  • Ofereix assessorament i formació personalitzades abans i durant la campanya
  • Posa a disposició 96.000€ per a duplicar les aportacions ciutadanes segons la següent formula: cada € aportat per un mecena a un projecte es duplicarà en temps real amb un altre € aportat per la Fundació Goteo, fins a un límit de 100€ per usuari i 4.000€ per projecte (és el que anomenem matchfunding)

Entra a la pàgina de Conjuntament per consultar les bases i veure si el teu projecte hi encaixa.

Per a participar tens temps fins al 4 de desembre 2017 a les 15h!

 

La XAREC, les vinyes de la Vall de Betlem i la cooperativa Te Creativa al dotzè programa del Badalona Tres60

/en /por

«La XAREC ens aporta transferència de coneixement, de formació, de proveïdors, de productes, del que ens passa cada dia en l’hostaleria», ha defensat la sommelier Anna Abellan, de la cooperativa La Sargantana a l’espai sobre economia social emès el 6 de novembre passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 86’00’’ al 112’05’’).

La Xarxa de Restauració i Cultura Cooperativa és un exemple d’organització sectorial en l’economia social i agrupa 22 sòcies. Es va constituir fa quatre anys per gestionar l’espai gastronòmic de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, un moment en què treballen plegats ajuntant les cuines. Des de la XAREC ja han creat productes propis per a les sòcies com ha estat una capsa regal o la més recent cervesa artesana cooperativa embotellada (la Xarec working class ale) que produeixen a Capfoguer.

L’Anna ha explicat també com des de La Sargantana han plantat vinya a la Vall de Betlem, a uns terrenys a tocar del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, amb l’objectiu de produir vi en quatre anys vista. Ha defensat que cal que «es deixi clar del tot per part de les administracions que el Parc de la Serralada de Marina no és urbanitzable» i la necessitat de promocionar activitats com l’agricultura en el Parc, ja que «salvaguarda i té cura del territori i del patrimoni i, a més, genera ocupació».

A l’espai de les sòcies de la XES del Barcelonès Nord hem conegut la cooperativa Te Creativa de Badalona. Les dues sòcies, Ana M. Gálvez i Anna Riera, han explicat que es tracta d’una «cooperativa de serveis d’art plàstic encarada a professionals del sector de les arts» enfocada com una casa de la cultura i governada amb els principis de l’economia social i solidària. La idea és oferir en un mateix espai comú elements que serveixin als professionals per tirar endavant els seus projectes.

Jordi Albadalejo i el grup de consum «El Cabàs» a l’onzè programa del Badalona Tres60

/en /por

«Economia social és un terme que fa servir per primer cop un economista francès el 1830. Des de llavors, hi ha la mateixa voluntat de tirar endavant amb criteris de participació, inclusió i cooperació», ha assegurat l’historiador Jordi Albadalejo a l’espai sobre economia social emès el 9 d’octubre passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 92’07” al 112’30”).

L’1 de juliol passat l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i la cooperativa La Sargantana van organitzar una ruta pel cooperativisme històric a Badalona que va acompanyar Albadalejo. Es va poder descobrir tot un moviment cooperatiu i d’organitzacions obreres i populars que havien agafat embranzida al segle XIX i principis del XX: «És un moment en que l’Estat està més preocupat pel bastiment de l’Estat-nació que per corregir els desajustos que s’estaven donant a les classes populars: hi havia un encariment dels productes bàsics, una necessitat de culturització i, en aquest sentit, les cooperatives fan una funció social de primer ordre per satisfer aquestes necessitats», va remarcar Albadalejo. Cooperatives com La Bienhechora, La Fraternidad, La Moral, ja reflecteixen en el seu nom un component ètic.

Un grup de consum com El Cabàs és tota una escola en l’autogestió

A l’espai de les sòcies de la XES del Barcelonès Nord hem conegut el grup de consum El Cabàs de Santa Coloma de Gramenet i el paper primordial que van assumir en la constitució de la iniciativa de Conreu Sereny al promoure el cultiu d’uns terrenys buits al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. «Distribuïm als socis productes produïts per cooperatives, ecològics i de proximitat. Prescindim dels intermediaris i tenim un vincle molt estret amb els productors», va resumir Marc Martínez, soci del grup de consum El Cabàs. Els interessats us podeu adreçar els dimecres de 19 a 21 h a l’Ateneu Popular Julia Romera, al C/ Sant Ramon, 51 de Santa Coloma de Gramenet, on setmanalment fan la distribució de cistelles.

Àngels, EI i la Cooperativa Cor de Marina al desè programa del Badalona Tres60

/en /por

«La crisi la salvarem tots. Més enllà de subvencions, la feina és el que ens dona canxa per sobreviure», ha remarcat en Josep Antoni Caubet, responsable de la Comissió Social de la Fundació Roca i Pi, que ha explicat l’activitat de l’empresa d’inserció Àngels, al programa d’economia social emès el 12 de setembre passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 92’13” al 111’05”).

Àngels és l’única empresa d’inserció a Badalona —una ciutat «amb una trajectòria significativa pel que fa a Centres Especials de Treball (CET)», va recordar Caubet— i la seva activitat és, a diferència dels CET que ocupen persones amb discapacitat física i/o psíquica, «acollir el perfil més social: població aturada i més vulnerable de la ciutat».

Aquesta empresa d’inserció és fruit de «la voluntat clara de la Fundació Llegat Roca i Pi de fer una acció social més important a la ciutat més enllà de la residència geriàtrica». L’activitat principal és la rehabilitació d’habitatges, pintura, electricitat, paleteria i també la recuperació i reciclatge de mobles i electrodomèstics.

Al programa també s’ha presentat la Cooperativa Cor de Marina, un projecte de restauració i cultura ubicat al punt neuràlgic de la Rambla de Badalona que porta funcionant poc més de dos anys. Un dels tres socis, Joan Giró, ha explicat que «el model cooperatiu ens ha encaixat per la nostra manera de pensar i també per qüestions legals».

Som Mobilitat al novè programa del Badalona Tres60

/en /por

«Barcelona és la ciutat d’Europa amb més densitat de vehicles per km2. Cada dia hi circulen més d’un milió de vehicles: 800.000 hi entren i surten pels més de 50 carrils i els altres corresponen a moviment intern a la ciutat», ha plantejat l’Arnau Vilardell, soci i coordinador de Som Mobilitat. L’Arnau ha participat al darrer programa d’economia social de la temporada emès el 20 de juny passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 28’40” al 48’05”).

Som Mobilitat és una cooperativa amb gairebé 600 socis que fa un any i escaig va constituir-se i que té la seu a Mataró. El seu objectiu és promoure la mobilitat sostenible i a tal fi proposen crear grups locals i oferir respostes adients a les particularitats de cada ciutat (tal i com fa Som Energia, cooperativa de la qual es reconeixen deutors i amb la qual col·laboren). Ja han adquirit els cinc primers cotxes elèctrics per al grup local de Mataró, amb la qual cosa s’han convertit en el primer car-sharing del sud europeu.

Vilardell defensa que a les ciutats s’han de prioritzar els veïns i la gent que hi viu, a diferència de l’actualitat on el cotxe, els aparcaments i les vies ràpides han colonitzat tot l’espai. En aquesta transició, des de Som Mobilitat, proposen canvis personals acompanyats dels passos de l’administració —«Hem d’exigir valentia als polítics en mobilitat i medi ambient», va dir.

Al juny, dilluns de l’economia solidària de la XES-Terrassa

/en /por

Continuen els dilluns de l’economia solidària al Punt d’Informació i Trobada de la XES-Terrassa al centre civic-Ateneu Terressenc.

Aquest mes de juny tenim tres noves experiències d’empreses i organitzacions que treballen en l’ambit de l’economia social i solidària: PIC-Vallès, Biciclot-Biter i Engrunes.

 

ELS DILLUNS DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA”:  És un espai  per permetre el debat i la reflexió entre els participants que poden ser cooperatives formades, entitats amb esperit de treball cooperatiu, emprenedors que puguin iniciar un projecte cooperatiu i ciutadans en general que vulguin consumir d’una manera més ètica i responsable.

Educació i cooperativisme: Taula rodona a Terrassa

/en /por

El cooperativisme és un moviment econòmic que permet bastir un nou sistema social. I en aquest disseny ocupa un lloc central l’educació. Així queda reflectit en el 5è principi cooperatiu de l’ACI. Des de la XES-Terrassa hem considerat oportú convidar a les cooperatives d’ensenyament i a altres centres amb cooperatives d’alumnes que hi ha a la nostra ciutat per tal que puguin informar sobre les pràctiques educatives fetes des del cooperativisme, així com compartir-les amb altres comunitats educatives i el conjunt de la ciutadania. Confiem que la reflexió col·lectiva que aquí i ara encetem, obri noves vies per a la promoció de l’economia solidària en les escoles de Terrassa.

La taula rodona tindrà lloc el dijous 1 de juny a les 7 al Punt d’Informació i Trobada de la XES-Terrassa a l’Ateneu Terrassenc. I comptarà amb la participació de:

Jordi Sant Just: Escola el Cim
Mariona Torredemer: Escola Crespinell
Jordi Torné: Escola Tècnos
Santi Camps: Escola Cultura Pràctica
Fèlix Pardo: XES-Terrassa

 

El Mercat Social, M5 Idees i les cooperatives escolars al vuitè programa del Badalona Tres60

/en /por

El Mercat Social, la cooperativa M5 Idees i les cooperatives escolars són els temes que han ocupat el darrer programa d’economia social emès el 8 de maig passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 82’20” al 103’22”).

«Reivindico la gestió empresarial responsable», ha dit el coordinador de la comissió de Balanç Social de la XES, Ruben Suriñach. En Rubén ha explicat com funciona el Mercat Social i les eines que posa a disposició: el Balanç Social (la campanya actual #EnsenyaElCor està vigent fins final de juny), el mapa del Pam a Pam i la Fira d’Economia Solidària de Catalunya. «En el mercat social les transaccions econòmiques són fetes per actors que internalitzen un comportament ètic i responsables», ha conclòs.

Manolita Egea, de la cooperativa M5 Idees

Al mateix programa, hem conegut la cooperativa M5 Idees, de la mà de Manolita Egea i Mercè Rufián. Es tracta d’una comercialitzadora d’articles artesans de vidre bufat que és hereva de l’antiga Cristalleria Sant Miquel de Badalona. Les cooperativistes han destacat del seu funcionament la presa de decisions democràtica.

També hem vist com els alumnes de 5è i 6è de primaria de les escoles Alexandre Galí, Llorens Artigas i Miguel Hernández han creat quatre cooperatives i han venut uns productes artesanals als Encants. Es tracta d’una activitat inclosa en el programa de foment de la cultura emprenedora en el que participen 131 centres escolars de 60 municipis. El pla té el suport de la Diputació de Barcelona i de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.