Organitzem una trobada amb l’Ateneu Cooperatiu del Maresme per potenciar la intercooperació entre iniciatives de l’economia social i solidària (ESS) i cooperatives de la comarca del Maresme.
«A l’Ateneu Cooperatiu apostem per crear llocs de treball duradors i perquè les noves cooperatives ajudin les futures que es puguin crear per ajudar a crear mercat social.» El coordinador de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord, Dani Cembrero, ha fet balanç de l’any d’arrencada de l’Ateneu i de com es planteja la nova convocatòria a l’espai sobre economia social emès el 12 de febrer passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 80’52” al 107’20”).
Tallers Càmara
Cembrero ha explicat que amb 1.300 persones ateses, 29 cooperatives creades i 36 persones que han trobat feina, «s’han assolit els objectius», però més enllà de la qüestió numèrica, observa que és més important encara «cuidar les relacions i acompanyar, si cal durant més temps, les cooperatives i societats laborals creades». Recordem que l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord és un dels catorze ateneus que funcionen arreu de Catalunya per dinamitzar la creació i enfortiment de cooperatives i economia social en el territori.
En el programa també s’han presentat els Tallers Càmara, un taller de reparació integral de l’automòbil amb seu al polígon industrial del Manresà de Badalona, format per tres germans. «Sent tres i, a més, sent germans era una bona idea fer una cooperativa. És una fórmula que, més endavant, també ens pot permetre associar més gent.»
La moneda local Grama ha estat impulsada per l’Ajuntament colomenc
Per últim, s’ha emès un reportatge sobre la moneda local de Santa Coloma de Gramenet, la Grama, que ha arribat al primer aniversari de la seva implantació. L’objectiu immediat que tenen és que els treballadors municipals cobrin el 30% del salari en aquesta moneda per tal de facilitar els intercanvis econòmics al municipi.
«Enfront de les teories econòmiques mainstream, les dominants, hi ha també tot un discurs de les economies crítiques, entre les quals hi ha la social i solidària, l’ecològica i la feminista». Jordi Garcia Jané, soci-treballador de l’Apòstrof i regidor de Som Gramenet a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, ha participat a l’espai sobre economia social emès el 15 de gener passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 76’ al 111’35’’).
Jordi Garcia Jané
Garcia Jané, que té un blog i acaba de publicar el llibre L’economia solidària en 100 paraules (Icària Editorial, 2017), diagnostica que «estem vivint un capitalisme senil que topa amb els límits biofísics del planeta. Recordem que el capitalisme, com qualsevol sistema, és històric, no és etern i es van obrint escletxes com la de l’economia social i solidària».
En l’entrevista Garcia Jané ha destacat que «aquests darrers anys les principals polítiques públiques de promoció de l’economia social i solidària s’estan fent des dels ajuntaments, perquè és una economia molt fixada al territori i perquè les àrees de promoció econòmica i foment de l’ocupació són conscients que les polítiques clàssiques han arribat a un màxim».
La cooperativa de comunicació, L’Apòstrof, és «un exemple d’èxit», segons Garcia Jané, «perquè durant vint anys una sèrie de persones hem pogut viure d’una feina que ens omple. Èxit és haver perdurat, amb uns llocs de treball dignes i fent una feina amb sentit per a nosaltres i per a la societat».
Konexiona
A l’espai de les sòcies de la XES del Barcelonès Nord hem conegut Konexiona, la primera cooperativa de màrqueting de la Federació de Cooperatives de Treball Associat. Els seus valors, com han dit, són «el compromís amb el client, la flexibilitat, l’autenticitat i la col·laboració».
Una acadèmia d’anglès, una agència de màrqueting i una missatgeria sostenible han estat les cooperatives de recent creació que han participat al debat al programa Badalona 360 que s’ha emès a Teleb el 20 de desembre passat i que podeu consultar a l’enllaç (minut 29’40’’ al 56’15’’).
Laia Vidal, sòcia-treballadora d’Aberdeen Cooperativa
«En l’etapa anterior ja eren molt partícips de les decisions, però finalment tot havia de passar pel jefe. Quatre sòcies-treballadores ens ho vam agafar amb ganes i vam constituir la cooperativa», explicava Laia Vidal d’Aberdeen School of English. «A partir d’un curs d’emprenedoria vam descobrir els valors de l’equip i les tres sòcies-treballadores vam veure que una cooperativa s’alineava amb els nostres valors», recordava Yolanda Muñoz de Konexiona. «El nostre origen està en la Plataforma d’Afectats per la Crisi, veníem de la desocupació i de feines molt precaritzades. La cooperativa incorpora valors amb els que ens sentim còmodes», sostenia Armonía Díaz d’Ambici.
Yolanda Muñoz, sòcia-treballadora de Konexiona
Les tres convidades al debat van assenyalar els ingredients bàsics per ser cooperativista: el compromís, les ganes d’aprendre contínuament en equip (ganes de discutir, acordar, cedir), els valors cooperatius, la resiliència i un treball emocional i de lectura dels altres socis-treballadors. «Podem pensar i decidir de manera diferent i aplicar-ho», va concloure Yolanda Muñoz.
Armonía Díaz, sòcia-treballadora d’Ambici
«L’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús combina els avantatges del lloguer i els de la compra». Pel president de la cooperativa Sostre Cívic, David Guàrdia, l’habitatge cooperatiu és la proposta més sòlida per introduir canvis en el model actual d’accés a l’habitatge. Així ho va defensar a l’espai sobre economia social emès el 4 de desembre passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 82’00’’ al 105’46’’).
Aquesta cooperativa, amb prop de 600 socis, promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge en què la cooperativa és la titular de l’habitatge i, per tant, de les càrregues (hipoteca), fet que facilita la mobilitat, i que també aporta estabilitat ja que la durada del contracte és indefinida, sense dret a vendre i pot ser un bé transmissible a fills. Igualment, la propietat col·lectiva permet abaratir els costos ja que al ser una cooperativa sense ànim de lucre s’actua en règim d’autoconstrucció (d’aquesta manera s’estalvia el benefici industrial), s’utilitzen espais comuns…
David Guàrdia, president del Consell Rector de la cooperativa Sostre Cívic
La provisió de terrenys per fer aquest tipus d’habitatges pot venir per la via privada, en què col·lectivament es fa l’esforç per adquirir el terreny, o per la via del suport públic, que és la que Sostre Cívic aposta per potenciar. «Som crítics amb les polítiques actuals d’habitatge social públic ja que no canvien el mercat de l’habitatge», va dir Guàrdia. Aposten per endreçar un marc legal més clar i que les administracions públiques cedeixin patrimoni (sense vendre’l) per ser rehabilitat per part de la cooperativa.
David Guàrdia va admetre converses amb l’Ajuntament de Badalona i el grup local de Sostre Cívic a la ciutat per «identificar solars públics que es puguin cedir i poder fer una prova pilot i també per identificar patrimoni en desús, com podria ser la Torre Codina, que es podria destinar a altres activitats productives, associatives…».
A l’espai de les sòcies de la XES del Barcelonès Nord hem conegut la Fundació Formació i Treball, que va ser creada el 1992 per Càritas de Barcelona. Des de l’entitat formen i faciliten l’accés al mercat laboral de persones en risc d’exclusió social: l’any 2016 van aconseguir que més de 1.085 persones treballessin (693 en empreses ordinàries i 292 en tres empreses d’inserció de la mateixa Fundació) amb diferents línies d’activitat, sent la tèxtil la més potent. «Creem llocs de treball de transició; un cop formats, volem que els treballadors facin el salt a l’empresa ordinària», va dir el director de la Fundació, Albert Alberich.
«Veiem l’ocupació no només com una font d’ingressos, sinó com l’origen d’una sèrie de xarxes que faciliten la integració de la persona». Així ho explicava el gerent de la Fundació Formació i Treball, Xavier Puig, en el debat que es va fer sobre els centres especials de treball (CET) i les empreses d’inserció al magazine Tres60 de Teleb emès el 28 de novembre passat i que podeu consultar a l’enllaç (minut 68’18’’ al 100’50’’). Junt amb la Fundació Formació i Treball també van participar, Elena López Aleu, responsable de l’àrea social de Mansol (de la Fundació Acollida i Esperança) i Josep Antoni Caubet, responsable de la comissió social de la Fundació Roca i Pi, que impulsa l’empresa d’inserció Àngels.
Josep Antoni Caubet, responsable de la comissió social de la Fundació Roca i Pi, que impulsa l’empresa d’inserció Àngels
Els convidats a la taula van indicar que des d’aquestes iniciatives econòmiques fan tot un treball «per empoderar i capacitar» a persones que arriben amb mancances: «Ens veiem com una fàbrica d’oportunitats», va dir Puig. Els nostres col·lectius sovint «han estat incapacitats per la mateixa societat», va denunciar Caubet. També van coincidir a assenyalar que aquestes empreses són una «eina-pont» per saltar a l’empresa ordinària: «Treballem les habilitats, les competències transversals dels nostres empleats; de fet, poden fer unes tasques igual de bé que els treballadors d’una empresa ordinària», va dir Elena López.
Xavier Puig, gerent de la Fundació Formació i Treball
«Ens interessa generar activitat productiva reconeguda», va dir Caubet i es va apuntar en la responsabilitat social empresarial i en que l’Administració ha de donar un cop de mà a aquestes societats tan arrelades al territori. Les clàusules socials i la reserva social de mercat també es van posar sobre la taula: són un camp, malgrat estar regulat per directives europees, que costa que s’introdueixi per part de secretaris i interventors dels ajuntaments i també es va matisar que en les licitacions convindria valorar no només l’oferta econòmica sinó també l’aportació social que fan aquestes empreses: «Hem deixat de participar en licitacions perquè perdem diners i la dignitat», va insistir Elena López.
Elena López Aleu, responsable de l’àrea social de Mansol (de la Fundació Acollida i Esperança)
Fundació Goteo, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, ha llançat una convocatòria de matchfunding dirigida a impulsar i finançar fins a 24 iniciatives de la economia social i colaborativa localitzades a la ciutat de Barcelona.
Les modalitats per a presentar propostes són:
La convocatòria Conjuntament permet ampliar les possibilitats d’èxit dels projectes seleccionats que surtin a campanya de crowdfunding perquè:
Entra a la pàgina de Conjuntament per consultar les bases i veure si el teu projecte hi encaixa.
Per a participar tens temps fins al 4 de desembre 2017 a les 15h!
«La XAREC ens aporta transferència de coneixement, de formació, de proveïdors, de productes, del que ens passa cada dia en l’hostaleria», ha defensat la sommelier Anna Abellan, de la cooperativa La Sargantana a l’espai sobre economia social emès el 6 de novembre passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 86’00’’ al 112’05’’).
La Xarxa de Restauració i Cultura Cooperativa és un exemple d’organització sectorial en l’economia social i agrupa 22 sòcies. Es va constituir fa quatre anys per gestionar l’espai gastronòmic de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, un moment en què treballen plegats ajuntant les cuines. Des de la XAREC ja han creat productes propis per a les sòcies com ha estat una capsa regal o la més recent cervesa artesana cooperativa embotellada (la Xarec working class ale) que produeixen a Capfoguer.
L’Anna ha explicat també com des de La Sargantana han plantat vinya a la Vall de Betlem, a uns terrenys a tocar del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, amb l’objectiu de produir vi en quatre anys vista. Ha defensat que cal que «es deixi clar del tot per part de les administracions que el Parc de la Serralada de Marina no és urbanitzable» i la necessitat de promocionar activitats com l’agricultura en el Parc, ja que «salvaguarda i té cura del territori i del patrimoni i, a més, genera ocupació».
A l’espai de les sòcies de la XES del Barcelonès Nord hem conegut la cooperativa Te Creativa de Badalona. Les dues sòcies, Ana M. Gálvez i Anna Riera, han explicat que es tracta d’una «cooperativa de serveis d’art plàstic encarada a professionals del sector de les arts» enfocada com una casa de la cultura i governada amb els principis de l’economia social i solidària. La idea és oferir en un mateix espai comú elements que serveixin als professionals per tirar endavant els seus projectes.
«Economia social és un terme que fa servir per primer cop un economista francès el 1830. Des de llavors, hi ha la mateixa voluntat de tirar endavant amb criteris de participació, inclusió i cooperació», ha assegurat l’historiador Jordi Albadalejo a l’espai sobre economia social emès el 9 d’octubre passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 92’07” al 112’30”).
L’1 de juliol passat l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i la cooperativa La Sargantana van organitzar una ruta pel cooperativisme històric a Badalona que va acompanyar Albadalejo. Es va poder descobrir tot un moviment cooperatiu i d’organitzacions obreres i populars que havien agafat embranzida al segle XIX i principis del XX: «És un moment en que l’Estat està més preocupat pel bastiment de l’Estat-nació que per corregir els desajustos que s’estaven donant a les classes populars: hi havia un encariment dels productes bàsics, una necessitat de culturització i, en aquest sentit, les cooperatives fan una funció social de primer ordre per satisfer aquestes necessitats», va remarcar Albadalejo. Cooperatives com La Bienhechora, La Fraternidad, La Moral, ja reflecteixen en el seu nom un component ètic.
Un grup de consum com El Cabàs és tota una escola en l’autogestió
A l’espai de les sòcies de la XES del Barcelonès Nord hem conegut el grup de consum El Cabàs de Santa Coloma de Gramenet i el paper primordial que van assumir en la constitució de la iniciativa de Conreu Sereny al promoure el cultiu d’uns terrenys buits al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. «Distribuïm als socis productes produïts per cooperatives, ecològics i de proximitat. Prescindim dels intermediaris i tenim un vincle molt estret amb els productors», va resumir Marc Martínez, soci del grup de consum El Cabàs. Els interessats us podeu adreçar els dimecres de 19 a 21 h a l’Ateneu Popular Julia Romera, al C/ Sant Ramon, 51 de Santa Coloma de Gramenet, on setmanalment fan la distribució de cistelles.
«La crisi la salvarem tots. Més enllà de subvencions, la feina és el que ens dona canxa per sobreviure», ha remarcat en Josep Antoni Caubet, responsable de la Comissió Social de la Fundació Roca i Pi, que ha explicat l’activitat de l’empresa d’inserció Àngels, al programa d’economia social emès el 12 de setembre passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 92’13” al 111’05”).
Àngels és l’única empresa d’inserció a Badalona —una ciutat «amb una trajectòria significativa pel que fa a Centres Especials de Treball (CET)», va recordar Caubet— i la seva activitat és, a diferència dels CET que ocupen persones amb discapacitat física i/o psíquica, «acollir el perfil més social: població aturada i més vulnerable de la ciutat».
Aquesta empresa d’inserció és fruit de «la voluntat clara de la Fundació Llegat Roca i Pi de fer una acció social més important a la ciutat més enllà de la residència geriàtrica». L’activitat principal és la rehabilitació d’habitatges, pintura, electricitat, paleteria i també la recuperació i reciclatge de mobles i electrodomèstics.
Al programa també s’ha presentat la Cooperativa Cor de Marina, un projecte de restauració i cultura ubicat al punt neuràlgic de la Rambla de Badalona que porta funcionant poc més de dos anys. Un dels tres socis, Joan Giró, ha explicat que «el model cooperatiu ens ha encaixat per la nostra manera de pensar i també per qüestions legals».