Som Mobilitat al novè programa del Badalona Tres60

«Barcelona és la ciutat d’Europa amb més densitat de vehicles per km2. Cada dia hi circulen més d’un milió de vehicles: 800.000 hi entren i surten pels més de 50 carrils i els altres corresponen a moviment intern a la ciutat», ha plantejat l’Arnau Vilardell, soci i coordinador de Som Mobilitat. L’Arnau ha participat al darrer programa d’economia social de la temporada emès el 20 de juny passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 28’40” al 48’05”).

Som Mobilitat és una cooperativa amb gairebé 600 socis que fa un any i escaig va constituir-se i que té la seu a Mataró. El seu objectiu és promoure la mobilitat sostenible i a tal fi proposen crear grups locals i oferir respostes adients a les particularitats de cada ciutat (tal i com fa Som Energia, cooperativa de la qual es reconeixen deutors i amb la qual col·laboren). Ja han adquirit els cinc primers cotxes elèctrics per al grup local de Mataró, amb la qual cosa s’han convertit en el primer car-sharing del sud europeu.

Vilardell defensa que a les ciutats s’han de prioritzar els veïns i la gent que hi viu, a diferència de l’actualitat on el cotxe, els aparcaments i les vies ràpides han colonitzat tot l’espai. En aquesta transició, des de Som Mobilitat, proposen canvis personals acompanyats dels passos de l’administració —«Hem d’exigir valentia als polítics en mobilitat i medi ambient», va dir.

Al juny, dilluns de l’economia solidària de la XES-Terrassa

Continuen els dilluns de l’economia solidària al Punt d’Informació i Trobada de la XES-Terrassa al centre civic-Ateneu Terressenc.

Aquest mes de juny tenim tres noves experiències d’empreses i organitzacions que treballen en l’ambit de l’economia social i solidària: PIC-Vallès, Biciclot-Biter i Engrunes.

 

ELS DILLUNS DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA”:  És un espai  per permetre el debat i la reflexió entre els participants que poden ser cooperatives formades, entitats amb esperit de treball cooperatiu, emprenedors que puguin iniciar un projecte cooperatiu i ciutadans en general que vulguin consumir d’una manera més ètica i responsable.

Educació i cooperativisme: Taula rodona a Terrassa

El cooperativisme és un moviment econòmic que permet bastir un nou sistema social. I en aquest disseny ocupa un lloc central l’educació. Així queda reflectit en el 5è principi cooperatiu de l’ACI. Des de la XES-Terrassa hem considerat oportú convidar a les cooperatives d’ensenyament i a altres centres amb cooperatives d’alumnes que hi ha a la nostra ciutat per tal que puguin informar sobre les pràctiques educatives fetes des del cooperativisme, així com compartir-les amb altres comunitats educatives i el conjunt de la ciutadania. Confiem que la reflexió col·lectiva que aquí i ara encetem, obri noves vies per a la promoció de l’economia solidària en les escoles de Terrassa.

La taula rodona tindrà lloc el dijous 1 de juny a les 7 al Punt d’Informació i Trobada de la XES-Terrassa a l’Ateneu Terrassenc. I comptarà amb la participació de:

Jordi Sant Just: Escola el Cim
Mariona Torredemer: Escola Crespinell
Jordi Torné: Escola Tècnos
Santi Camps: Escola Cultura Pràctica
Fèlix Pardo: XES-Terrassa

 

El Mercat Social, M5 Idees i les cooperatives escolars al vuitè programa del Badalona Tres60

El Mercat Social, la cooperativa M5 Idees i les cooperatives escolars són els temes que han ocupat el darrer programa d’economia social emès el 8 de maig passat al magazine Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 82’20” al 103’22”).

«Reivindico la gestió empresarial responsable», ha dit el coordinador de la comissió de Balanç Social de la XES, Ruben Suriñach. En Rubén ha explicat com funciona el Mercat Social i les eines que posa a disposició: el Balanç Social (la campanya actual #EnsenyaElCor està vigent fins final de juny), el mapa del Pam a Pam i la Fira d’Economia Solidària de Catalunya. «En el mercat social les transaccions econòmiques són fetes per actors que internalitzen un comportament ètic i responsables», ha conclòs.

Manolita Egea, de la cooperativa M5 Idees

Al mateix programa, hem conegut la cooperativa M5 Idees, de la mà de Manolita Egea i Mercè Rufián. Es tracta d’una comercialitzadora d’articles artesans de vidre bufat que és hereva de l’antiga Cristalleria Sant Miquel de Badalona. Les cooperativistes han destacat del seu funcionament la presa de decisions democràtica.

També hem vist com els alumnes de 5è i 6è de primaria de les escoles Alexandre Galí, Llorens Artigas i Miguel Hernández han creat quatre cooperatives i han venut uns productes artesanals als Encants. Es tracta d’una activitat inclosa en el programa de foment de la cultura emprenedora en el que participen 131 centres escolars de 60 municipis. El pla té el suport de la Diputació de Barcelona i de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Fiare Banca Ètica i La page al setè programa del Badalona Tres60

Una banca sense ànim de lucre? Una societat mercantil dins l’economia solidària? En el setè programa d’economia social emès el passat 13 de març al magazine Badalona Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 96’25” al 115’40”) hem pogut conèixer millor els projectes Fiare Banca Ètica i La page.

«A Fiare Banca Ètica tenim uns valors ètics i lluitem contra la injustícia social i econòmica», va explicar el coordinador del Grup d’Iniciativa Territorial de Barcelona, Artur de las Heras. L’economista va explicar que aquesta banca que opera amb codi bancari a Espanya des de finals de 2014 i que ofereix l’operativa habitual bancària a través d’internet s’està consolidant progressivament (en aquests moments, sumant la xifra de negoci a Itàlia i Espanya, són 40.000 persones sòcies i un capital social de 60 M d’euros).

Dues particularitats d’aquesta cooperativa bancària europea sense ànim de lucre són la governança i el finançament a projectes vinculats a l’economia real i no especulativa. «Els principis de col·lectivitat i no lucrativitat ens porten a que l’excedent de 4,318 M d’euros del 2016 no es reparteixi en forma de dividends als socis, sinó que es reinverteixen en el mateix projecte per enfortir-lo» va explicar De las Heras. D’altra banda, el crèdit es destina als àmbits de benestar social, eficiència energètica, agricultura de proximitat i/o ecològica, ONG’s i Tercer Sector Social. Les propostes de crèdit «passen un doble filtre: l’econòmic i l’ètico-social. Ens trobem amb una molt baixa morositat, de només un 2-3%», va defensar De las Heras.

Per la seva banda, la Sònia Martínez i en Josep Martínez, de l’estudi de disseny gràfic La Page, van explicar el funcionament d’aquesta societat mercantil que també forma part de la XES a l’aplicar criteris de sostenibilitat tant ambiental com social.

Aquest estudi nascut fa 25 anys a Badalona, fa nou anys van entrar en un procés de «plantejar-nos constantment com fem les coses i donar-les un sentit», explica Josep Martínez. La Page té la certificació EMAS «que ens demana també que siguem un agent de canvi. A més a més de dissenyar cercant el mínim impacte ambiental, treballem amb proveïdors que estiguin en línia amb nosaltres», va detallar la Sònia.

La Page han dissenyat la identitat corporativa de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord.

Eticom-Som Connexió i Som Energia al sisè programa del Badalona Tres60

Tenim opcions de sobirania en les telecomunicacions i en l’energia. En el sisè programa d’economia social emès el passat 13 de febrer al magazine Badalona Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 97’56” al 115’15”) hem pogut conèixer millor els projectes Eticom-Som Connexió i Som Energia.

“Podem resignar-nos davant les pràctiques de les grans companyies o ens podem organitzar com a consumidors”, ha dit el president d’Eticom-Som Connexió, Òscar Rando. Una cooperativa que ofereix serveis de telefona i que ja té més de 2.100 socis i més de 3.200 contractes. Rando ha destacat que el principal factor diferencial és el tracte a la gent, la no deslocalització de llocs de treball i la perspectiva ètica, solidària i participativa. Eticom-Som Connexió, amb seu al Prat, és un projecte que aposta per construir alternatives de consum potents i estratègiques i, alhora, per generar una xarxa de cooperatives i altres projectes d’economia social més petits i arrelats al territori.

També hem pogut conèixer el grup local a Badalona de Som Energia, de la mà d’un dels seus membres, l’Edelmir Sancho. Ens explica que són més de 200 persones sòcies al grup local badaloní amb l’objectiu comú de “difondre aquesta eina de lluita per la socialització de l’energia elèctrica i pressionar perquè la producció passi per ser energia verda”. Som Energia va néixer el 2010 i actualment té gairebé 32.000 persones sòcies i més de 45.000 contractes. Podeu posar-vos en contacte a través de l’email badalona@somenergia.coop, del Twitter @SomEnergiaBDN i del blog https://somenergiabdn.wordpress.com.

L’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i la moneda social de Badalona al cinquè programa de Badalona Tres60

Ben aviat tindrem un punt referent al Barcelonès Nord de les cooperatives i les iniciatives de l’economia social, l’Ateneu Cooperatiu. En el cinquè programa d’economia social emès el passat 16 de gener al magazine Badalona Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 97’15” al 112’35”) hem pogut conèixer més detalls d’aquest projecte i també hem explicat la iniciativa per impulsar una moneda social a Badalona.

L’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord ha estat un projecte presentat a la convocatòria de la Xarxa d’Ateneus cooperatius del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i, tal i com ens ha explicat la tècnica d’economia social de l’IMPO, Arantxa Rufián, ha estat el que ha assolit millor puntuació. El projecte combina la iniciativa privada i de l’economia social i els serveis de promoció d’ocupació municipals: amb Surt, Fundació de Dones, com a entitat promotora; La Sargantana, La Page, Àngels, EI, l’IMPO de Badalona i Grameimpuls de Santa Coloma de Gramenet com a entitats agrupades i altres com a entitats col·laboradores.

La creació d’ocupació i de cooperatives són els indicadors que es tindran en compte a l’hora de valorar l’eficàcia del projecte. En aquest sentit, a més, l’Ateneu vol ser el centre cooperatiu referent al territori per la trobada, coordinació, aprenentatge, innovació i suport de la creació de cooperatives. Les persones interessades poden adreçar-se a l’IMPO.

2017_02 Bea Balaguer

Per la seva banda, Bea Balaguer, ha explicat què estan fent des del Grup promotor de la moneda social de Badalona (a/e monedasocialbdn@gmail.com)per sumar més persones a la iniciativa i poder implantar-la a la ciutat. D’aquesta manera s’incrementaran les possibilitats d’intercanvi i troc de productes i serveis. També estan pensant en la denominació de la moneda.

El proper programa serà el 13 de febrer.

Juan Antonio Pedreño i Cervesa Capfoguer al quart programa de Badalona Tres60

Una visió de conjunt, espanyola i europea, de l’economia social i l’activitat de Cervesa Capfoguer han estat els eixos del quart programa d’economia social emès el passat 12 de desembre en el marc del magazine Badalona Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (minut 92’46” al 108’40”).

Juan Antonio Pedreño, una de les veus del cooperativisme a Espanya i Europa

Juan Antonio Pedreño, una de les veus del cooperativisme a Espanya i Europa

El president de la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat (COCETA), de la patronal espanyola d’economia social Cepes i del Social Economy Europe (SEE), Juan Antonio Pedreño, ha parlat de la necessitat que les cooperatives d’un mateix sector intercooperin i guanyin dimensió. També ha anotat que l’economia social ha de ser competitiva i que no és bo que “ens donin els contractes per misericòrdia”. Podeu consultar una versió més extensa de l’entrevista a l’enllaç.

Per la seva banda, Aleix Madrid, de Capfoguer ha parlat del projecte de restauració i elaboració de cervesa artesana a Santa Coloma de Gramenet, La Fàbrica. “Per a nosaltres és un projecte de vida, de militància política, va més enllà de la feina”, ha dit. La Fàbrica està en un local emblemàtic, una antiga fàbrica tèxtil, de 780 m2 i sota el paraigua de Ca La Sisqueta. Aquesta associació amb finalitats culturals i socials aplega diverses iniciatives: el grup de consum El Cabàs, La Distri (distribució editorial), La Sisqueta pel Territori i el Cafè-Teatre.

El proper programa serà el 9 de gener.

Forbes, gangues de Nadal i l’economia de l’absurd

Aquesta setmana, la revista FORBES, ha fet públic la llista de les persones més riques del planeta. La gent més rica d’Espanya i Catalunya, formen part del pòdium. Les marques de roba, els grans supermercats, i l’economia de casino, guanyen posicions. Fins i tot Terrassa també surt a la llista de guanyadors. Es multipliquen les felicitacions i els adjectius: Bravo!

A les portes de Nadal, gran espectacle del consumisme, deixeu-me introduir cinc cèntims d’escepticisme. Anem a pams.

El model econòmic actual (consumisme acrític, creixement pel creixement, encara que sigui traficant armes, incorporant al PIB la prostitució i el tràfic de drogues), provoca efectes devastadors. Els estem veient cada dia: canvi climàtic, esgotament de recursos, contaminació, bombolles financeres i immobiliàries, desigualtats i crisis humanitàries.

És un model en crisi: una economia de l’absurd.

Hem anat perdent la condició de ciutadans per convertir-nos en consumidors compulsius. Podem canviar de roba cada dia (marques comercials que s’han apropiat dels carrers més importants de les nostres ciutats), de mòbils cada dia més potents (programats per l’obsolescència), o jugar a la ruleta on line, on ens escuraran les butxaques amb tecnologia sofisticada. (Les ludopaties són efectes nocius però a càrrec de la sanitat pública, externalització de costos diuen). Visca l’empreneduria!

El problema és que aquest sistema té alguns defectes col·laterals. Aquestes produccions (les grans marques de moda i d’altres objectes de consum) es fa amb països allunyats, amb uns costos laborals precaris (explotació i esclavisme, com hem vist recentment a Turquia amb els nens refugiats), sense sindicats ni drets de cap mena, i amb un malbaratament criminal dels recursos ambientals. La contaminació, emmetzinament dels rius, i les grans migracions són alguns dels seus efectes.

Un altre perversió associada és que aquest model de l’absurd comporta las deslocalització de les nostres empreses: se’n van a llocs més “competititus”, sense drets socials ni ambientals i, a més a més, aquests triomfadors del FORBES, proclamen la bona nova de la “flexibilització” a casa nostra. On abans hi havia salaris de 900 €, ara són de 300, i res de vacances pagades, contractes temporals per hores i ni parlar-ne de sindicats! I millor si et fas emprenedor o autònom. Espavileu, qualsevol es pot fer ric muntant una star up amb un garatge, ens diuen!

I arribem al límit de l’absurd, on hi havia un sistema industrial de moltes petites i mitjanes empreses, coneixement, capacitat emprenedora, i molts oficis i professions: una gran oportunitat per consolidar aquest teixit empresarial i associar-lo a les energies renovables i l’economia del coneixement i l’economia verda, resulta que ho hem deixat tot amb una economia depredadora, on tot si val. Ens han fet més pobres, però ens volen més consumidors compulsius!

Hem convertit el gruix de la nostra economia en un gran parc temàtic: turisme de masses (grans creuers), el comerç de les grans marques, dels grans supermercats (que exprimeixen els preus als productors), i la banalització del consum i de l’oci de mases: “noies noves” (magnífic documental de Mabel Lozano) de la prostitució i l’esclavisme sexual. Sol, platges i sexe! Els nous projectes de país estan associats a grans casinos i ruletes. Cal afegir el joc. Paradisos i frau fiscal, un cercle perfecte. A canvi fuga de milers i milers de joves qualificats i preparats, precarietat als que es queden, i low cost de les nostres vides.

Què hem de fer, doncs? Primer parar atenció, quan ens diuen, apa!, tenim preus baixos, “gangues” o rebaixes permanents outlet com es diuen ara. Vol dir que estem contribuint a aquesta economia de l’absurd: a quedar-nos sense feina i sense drets socials. Segon, distingir entre cobrir necessitats o consumir. Com a ciutadans/es responsables. És veritat que també les administracions ho han de fer: compres públiques amb criteris socials i ambientals, però nosaltres no podem fugir d’estudi.

Ara coneixem les marques i corporacions, que aconsegueixen bons beneficis produint als països on no es respecten els drets socials. Són les mateixes corporacions que imposen les seves lleis energètiques condicions bancàries als governs, i que defensen el TTIP (on menjar carn, fruita i altres productes plens d’antibiòtics i antiinsecticides perillosos per la nostra salut, serà permès legalment).

Afortunadament una nova manera d’entendre l’economia (satisfer eficientment les necessitats de les persones) està creixent, lentament, però guanyant noves voluntats i noves energies, per ocupar un espai sòlid a la societat. Aquesta és la gran notícia.

Les Fires d’economia social, les empreses cooperatives i el creixement d’una actitud responsable, que cada vegada té més present el comerç de proximitat, el benestar de les persones, la conciliació familiar, la protecció de l’entorn ambiental, la cooperació, el respecte i la igualtat de les persones, és la nova aposta de futur. És un procés que adopta moltes i variades formes, però obre pas a una nova manera d’entendre la vida, amb uns altres valors i principis ètics, socials i ambientals. Per aquesta raó, aquest Nadal, comprar i consumir responsablement és una opció creativa, talentosa i innovadora.

Domènec Martínez

Membre del grup de clàsusules socials de la XES de Terrassa

L’economia social a la Xarxa de ràdios locals

L’economia social va ser el fil conductor del programa Interactiu de la Xarxa de ràdios locals que es va emetre el passat 18 d’novembre i que podeu sentir a l’enllaç. Al programa van participar-hi el Miguel Guillén, de la Unió de Cooperadors de Mataró; la Montse Lamata, tècnica de l’Ajuntament de Mataró; en Francesc Picanyol, del grup de Som Energia del Ripollès; i en Joan Andreu Parra, de la XES_Barcelonès Nord.

En el programa –que coincidia amb la Setmana de l’economia social i solidària a Mataró–es va posar de relleu l’activitat transformadora de l’economia social i solidària, les possibilitats de finançament dels projectes, el treball dignificador i realitzat en condicions humanes i els camins nous que s’obren a través del consum conscient i transformador.