Aquesta setmana, la revista FORBES, ha fet públic la llista de les persones més riques del planeta. La gent més rica d’Espanya i Catalunya, formen part del pòdium. Les marques de roba, els grans supermercats, i l’economia de casino, guanyen posicions. Fins i tot Terrassa també surt a la llista de guanyadors. Es multipliquen les felicitacions i els adjectius: Bravo!

A les portes de Nadal, gran espectacle del consumisme, deixeu-me introduir cinc cèntims d’escepticisme. Anem a pams.

El model econòmic actual (consumisme acrític, creixement pel creixement, encara que sigui traficant armes, incorporant al PIB la prostitució i el tràfic de drogues), provoca efectes devastadors. Els estem veient cada dia: canvi climàtic, esgotament de recursos, contaminació, bombolles financeres i immobiliàries, desigualtats i crisis humanitàries.

És un model en crisi: una economia de l’absurd.

Hem anat perdent la condició de ciutadans per convertir-nos en consumidors compulsius. Podem canviar de roba cada dia (marques comercials que s’han apropiat dels carrers més importants de les nostres ciutats), de mòbils cada dia més potents (programats per l’obsolescència), o jugar a la ruleta on line, on ens escuraran les butxaques amb tecnologia sofisticada. (Les ludopaties són efectes nocius però a càrrec de la sanitat pública, externalització de costos diuen). Visca l’empreneduria!

El problema és que aquest sistema té alguns defectes col·laterals. Aquestes produccions (les grans marques de moda i d’altres objectes de consum) es fa amb països allunyats, amb uns costos laborals precaris (explotació i esclavisme, com hem vist recentment a Turquia amb els nens refugiats), sense sindicats ni drets de cap mena, i amb un malbaratament criminal dels recursos ambientals. La contaminació, emmetzinament dels rius, i les grans migracions són alguns dels seus efectes.

Un altre perversió associada és que aquest model de l’absurd comporta las deslocalització de les nostres empreses: se’n van a llocs més “competititus”, sense drets socials ni ambientals i, a més a més, aquests triomfadors del FORBES, proclamen la bona nova de la “flexibilització” a casa nostra. On abans hi havia salaris de 900 €, ara són de 300, i res de vacances pagades, contractes temporals per hores i ni parlar-ne de sindicats! I millor si et fas emprenedor o autònom. Espavileu, qualsevol es pot fer ric muntant una star up amb un garatge, ens diuen!

I arribem al límit de l’absurd, on hi havia un sistema industrial de moltes petites i mitjanes empreses, coneixement, capacitat emprenedora, i molts oficis i professions: una gran oportunitat per consolidar aquest teixit empresarial i associar-lo a les energies renovables i l’economia del coneixement i l’economia verda, resulta que ho hem deixat tot amb una economia depredadora, on tot si val. Ens han fet més pobres, però ens volen més consumidors compulsius!

Hem convertit el gruix de la nostra economia en un gran parc temàtic: turisme de masses (grans creuers), el comerç de les grans marques, dels grans supermercats (que exprimeixen els preus als productors), i la banalització del consum i de l’oci de mases: “noies noves” (magnífic documental de Mabel Lozano) de la prostitució i l’esclavisme sexual. Sol, platges i sexe! Els nous projectes de país estan associats a grans casinos i ruletes. Cal afegir el joc. Paradisos i frau fiscal, un cercle perfecte. A canvi fuga de milers i milers de joves qualificats i preparats, precarietat als que es queden, i low cost de les nostres vides.

Què hem de fer, doncs? Primer parar atenció, quan ens diuen, apa!, tenim preus baixos, “gangues” o rebaixes permanents outlet com es diuen ara. Vol dir que estem contribuint a aquesta economia de l’absurd: a quedar-nos sense feina i sense drets socials. Segon, distingir entre cobrir necessitats o consumir. Com a ciutadans/es responsables. És veritat que també les administracions ho han de fer: compres públiques amb criteris socials i ambientals, però nosaltres no podem fugir d’estudi.

Ara coneixem les marques i corporacions, que aconsegueixen bons beneficis produint als països on no es respecten els drets socials. Són les mateixes corporacions que imposen les seves lleis energètiques condicions bancàries als governs, i que defensen el TTIP (on menjar carn, fruita i altres productes plens d’antibiòtics i antiinsecticides perillosos per la nostra salut, serà permès legalment).

Afortunadament una nova manera d’entendre l’economia (satisfer eficientment les necessitats de les persones) està creixent, lentament, però guanyant noves voluntats i noves energies, per ocupar un espai sòlid a la societat. Aquesta és la gran notícia.

Les Fires d’economia social, les empreses cooperatives i el creixement d’una actitud responsable, que cada vegada té més present el comerç de proximitat, el benestar de les persones, la conciliació familiar, la protecció de l’entorn ambiental, la cooperació, el respecte i la igualtat de les persones, és la nova aposta de futur. És un procés que adopta moltes i variades formes, però obre pas a una nova manera d’entendre la vida, amb uns altres valors i principis ètics, socials i ambientals. Per aquesta raó, aquest Nadal, comprar i consumir responsablement és una opció creativa, talentosa i innovadora.

Domènec Martínez

Membre del grup de clàsusules socials de la XES de Terrassa