i-LabSo i El Garrofer al tercer programa de Badalona Tres60

/en /por

La tasca d’uns professionals de les ciències socials al servei de l’economia social i l’Associació de consum ecològic i responsable El Garrofer de Badalona han estat els protagonistes del tercer programa d’economia social emès el passat 14 de novembre en el marc del magazine Badalona Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (a partir 100.48 fins 117.00).

“Organitzacions per a les persones”, aquest és el lema de la cooperativa i-LabSo, que es dedica a fer anàlisi social per a les organitzacions. Al programa ha vingut un dels quatre socis-treballadors, Joan Manel Sánchez, politòleg, que ha detallat quins són els serveis que presten: diagnosi social, estudis de clients, de socis, disseny i avaluació de polítiques públiques i programes… Aquí ho podeu veure amb més detall.

En Joan Manel ha explicat que volen posar-se al servei de l’economia social i de les organitzacions, en les quals observa una “necessitat de conèixer-se a si mateixes, per poder prendre decisions, explicar qui són o cap a on volen anar”. Entre altres projectes han participat en l’estudi del perfil de les persones consumidores o usuàries de cooperatives o en el baròmetre del Tercer Sector Social.

El mateix Sánchez ha deixat la porta oberta a un possible estudi sobre quin és l’impacte social en la vida de les persones pel fet d’estar vinculats a projectes o opcions de l’economia social.

Al programa també s’ha valorat la cinquena edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, que està consolidant una oferta diversa en pràcticament tots els àmbits de consum dels particulars i també de les empreses.

A l’espai on presentem alguna de les sòcies de la xarxa local de la XES, hem parlat amb l’Anna Riera, membre d’El Garrofer. L’Anna ha presentat aquesta associació de consum ecològica i responsable que subministra als seus associats productes de l’àmbit domèstic amb criteris d’ecologia i proximitat, minimitzant mediadors i buscant el productor. “El fet de consumir col·lectivament o en grup és un canvi de model. Tenim una força diferent ja que podem donar suport a iniciatives concretes de productors i també coneixem iniciatives d’economia social”.

El proper programa serà el 12 de desembre.

Arriba la Setmana de l’Economia Social i Solidària de Mataró

/en /por

Avui a Mataró comença la Setmana de l’Economia Social i Solidària, que omplirà l’agenda, fins dissabte 19, d’activitats de divulgació, debat i formació relacionades amb l’ESS. La programació de la Setmana, coorganitzada per l’Ajuntament de Mataró, la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró i la Càtedra d’Economia Social – Tecnocampus – UPF, es desenvoluparà a Cafè de Mar i al Tecnocampus en el marc del programa Fem Economia Social i Solidària de Mataró.

Entre d’altres xerrades i taules rodones programades, com la presentació de la Guia de l’Economia social de Mataró, us volem destacar la presentació pública de la Xarxa d’Economia Social i Solidària de Mataró. Serà divendres 18 a les 19h a Cafè de Mar.

La setmana es clourà dissabte amb una Fira de l’economia social i solidària, amb parades i activitats com la Ruta cooperativa o el concert final de Gipsy Nur Project. Bona Setmana!

Tot esperant la nova economia

/en , , /por

Alguns/es us podeu preguntar què és això de l’ESS? I encara més, com pot ser que en el darrer any s’hagin celebrat primeres edicions de fires similars a Sabadell i Sant Cugat? A què es deu aquest repentí interès municipalista per l’ESS? O com pot ser que en 40 anys de democràcia no s’hagi donat mai aquest interès fins avui? Masses preguntes, oi? Anem a pams.

Reproduïm un article de Joan Pi, membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa, publicat al periòdic independent Malarrassa, membre també de la XES Terrassa. Arran de les activitats sota el nom de «Terrassa cooperativa» organitzades per l’Ajuntament i de la Fira de l’Economia Social i Solidària (ESS) que aplegarà les entitats de Terrassa a la Plaça Vella el 12 de novembre, en Joan reflexiona sobre l’impacte públic de l’economia social i solidària.

L’ESS si que és coneguda pel gran públic, com a mínim la primera S, es a dir, l’economia social. L’anomenat a vegades tercer sector, el germà pobre i benintencionat del sector privat. D’ell es coneixen les entitats sense ànim de lucre, el voluntariat, l’interès pels temes socials…; però potser no es coneixen tant les cooperatives o d’altres empreses de talant més democràtic. Fixeu-vos en un detall: la idea d’ajuntar empresa i democràcia sembla contradictori en els temps que corren.

El que possiblement és força més desconegut és la segona S, és a dir, l’economia solidària. Els i les solidàries som gent que volem una economia on les persones vagin per davant dels diners. Conseqüentment, no ens agrada l’actual sistema econòmic in-solidari, s’anomeni capitalisme o neoliberalisme. Solidària seria també sinònim de transformadora. Volem canviar la societat, fer-la més justa socialment, més sostenible mediambientalment, més democràtica, cooperativa i igualitària.

A aquestes alçades, després dels anys més durs de la crisi econòmica, ningú pot dubtar que la cosa no està per tirar coets: augmenten les desigualtats i la pobresa, empitjoren les condicions laborals, s’apropen noves retallades de l’estat del benestar i probablement una reforma de les pensions. Mentrestant, l’Amancio Ortega rebrà aquest any 1.000 milions en dividends d’Inditex, i les grans companyies s’estalvien 40.000 milions d’euros d’impostos establint-se a Irlanda o Luxemburg.

La globalització financera i el capitalisme salvatge que l’acompanya no donen més de sí. Totes sabem que serà molt difícil aconseguir noves millores per a les classes populars i mitjanes seguint les receptes neoliberals. Estem d’acord que ens interessa a tots/es una nova economia. Per això la unanimitat dels grups parlamentaris municipals per crear el consell municipal d’ESS.

Però, on està aquesta economia? Després de dècades de societat de consum, d’aposta per l’individualisme, la competitivitat, la maximització del benefici a ultrança, i d’arraconar i desprestigiar l’ESS i els seus valors, què en queda d’aquesta altra economia?

Tot i haver estat la gran oblidada, L’ESS sempre hi ha estat. Sempre hem comptat amb els i les irreductibles d’«una altra economia és possible» o de les «resistències al neoliberalisme» o del «comerç just». Els seus coneixements i experiència han servit de llavor a la munió de persones indignades que van ocupar carrers i places, i que actualment decanten el seu vot cap a opcions de canvi, les quals a la vegada aposten per la nova economia.

Hem tingut i tenim gent preocupada per la inserció social i laboral dels més desafavorit/des, com Teixidors o l’Heura; gent que s’ha preocupat pel seu consum i ha triat opcions ecològiques i de proximitat, com les cooperatives de consum ecològic; gent que ha volgut que els seus estalvis fossin gestionats primant l’interès col·lectiu i no el privat, apostant per la banca ètica; gent que està farta de l’oligopoli elèctric i han fet el salt a SomEnergia; gent que creu en el cooperativisme com Malarrassa, L’Eina o l’Escola Crespinell. A tots i totes ens trobareu aquest dissabte.

A simple vista a algú li pot semblar poca cosa, especialment si ens fixem en el percentatge del PIB que representem o en l’ocupació que generem. Cert, com també ho és la potencialitat de creixement en els propers anys, gràcies en part a una ciutadania que demana canvis socials reals, i en part a l’esgotament del model econòmic actual.

En la mateixa línia, no podem oblidar la influència dels valors de l’ESS en les noves tecnologies, on s’han generat iniciatives amb un enorme impacte social. Estic parlant del programari lliure (linux), del maquinari de codi obert (arduino), de les llicències copyleft o creative commons, de projectes com wikipedia, del micromecenatge, i de tota l’anomenada economia col·laborativa (com a mínim la que no està en mans dels fons d’inversió).

Tampoc podem obviar el paper d’innovació social que representen i poden representar experiències de banc del temps, moneda social, mercats d’intercanvi, grups de criança, horts comunitaris, ràdios lliures, ateneus i casals, llibreries associatives i un llarg etcètera de petits projectes no lucratius que encara avui no són prou valorats.

I encara més, la innovació en noves formes d’organitzacions empresarials que combinen molt eficientment el treball professional remunerat juntament amb l’activisme de centenars, a vegades milers de voluntaris. És el cas de wikipedia, o dels grups de desenvolupadors/es de programari lliure, però també és el cas de Fiare Banca Etica, Som Energia o Eticom-SomConnexió.

Fiare, per exemple, és una cooperativa de banca sense ànim de lucre amb 40.000 socis entre Itàlia i l’Estat Espanyol. A part de l’estructura d’oficines i professionals de la banca, existeix una estructura paral·lela de grups territorials de socis què, entre d’altres, realitza l’avaluació ètica dels projectes que es financen en el seu territori.

En conclusió, som moltíssimes les persones que participem a l’ESS les que ens congratulem de que la promoció de l’ESS reaparegui en l’escena política. Però sobretot estem esperançats/des per l’evolució que es tingui en els propers anys. D’una banda, veurem com es desenvoluparan els projectes ja existents i com faran front a nous reptes; de l’altra, presenciarem com van prenent forma noves idees, com sorgeixen nous projectes engrescadors; i en darrer terme, podrem comprovar la seva capacitat de transformació social.

Joan Pi Gonzalez
és membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa
@joanpigonz

Publicat a Malarrassa el 10 de novembre de 2016

XES Terrassa amb el programa Terrassa Cooperativa

/en /por

Cooperar i col·laborar són valors que milloren la nostra vida diària. Aquests valors formen part i identifiquen el projectes i iniciatives que es volen mostrar i promoure des del programa Terrassa Cooperativa.

És per això que el Servei d’Emprenedoria i Economia Social, conjuntament amb les cooperatives, associacions, fundacions i diferents iniciatives d’economia social de la ciutat, us proposem un seguit d’activitats que han de servir per informar, fomentar i mostrar els avantatges i potencialitats d’aquestes formes d’activitat econòmica que aporten valor econòmic i valor social a la ciutat.

Les activitats es realitzen del 7 al 18 de novembre de 2016 a diferents espais municipals de la ciutat i estan dirigides a diferents públics i/o grups d’interès. Totes les accions són gratuïtes i només cal fer una inscripció prèvia.

XES Terrassa ha co-organitzat la Fira d’Economia Social que tindrà lloc el 12 de novembre a la Plaça Vella, així com diferents xerrades.

Consulteu el contingut, el lloc i la data de cada activitat aquí.

FESC2016: 5 anys demostrant que una altra economia existeix

/en , /por

La V Fira d’Economia Solidària de Catalunya ha tornat a demostrar que existeix un model econòmic alternatiu, ètic, sostenible, assembleari i horitzontal que posa a les persones al centre. Sota el lema “Terra compartida, terra cooperativa”, enguany més de 200 entitats han participat en la cinquena edició de la fira per a demostrar que la quotidianitat de la nostra vida es pot resoldre a través de projectes i iniciatives de l’economia social i solidària. En aquest sentit, l’àrea d’exposició, amb 190 expositores, s’ha estructurat en eixos temàtics: habitar, vestir-nos, alimentar-nos, reculturitzar-nos, educar-nos, comunicar-nos, cuidar-nos, divertir-nos, finançar-nos èticament i serveis a empreses. En aquesta edició s’han sumat 1.200 m2 d’espai a la fira, que ha afegit la pista poliesportiva, la Nau Centre d’Art Contemporani i el carrer d’accés a la porta fins la nau Elissa Garcia.

Durant tot el cap de setmana, prop de 21.000 persones han visitat la FESC i s’han desenvolupat una cinquantena d’activitats, entre xerrades, tallers i taules rodones. Aquestes activitats han implicat un total de 130 persones ponents.

Una de les principals novetats d’aquest 2016 ha estat la TecnoFESC, un espai coorganitzat per set entitats que ha volgut incidir en l’ús de la tecnologia com a eina per la transformació social. A través de diferents activitats i tallers, s’ha reflexionat al voltant de conceptes com el consum responsable i de proximitat, la reutilització, l’obsolescència programada o la seguretat de les nostres dades.

Per cinquè any consecutiu, les monedes socials han estat única forma de pagament al recinte, vàlida per a totes les transaccions durant la fira. A la moneda oficial de la XES, l’ecosol, enguany s’hi han sumat altres monedes socials del territori: la turuta de l’Associació Ecol3VNG de Vilanova i la Geltrú, l’hora de l’Ecoxarxa del Bages i l’eco de la Xarxa Eco de Tarragona i Cooperativa Integral Catalana. Totes les monedes han tingut una equivalència d’1 a 1 excepte l’hora de l’Ecoxarxa que ha tingut un valor de 10 a 1 (és a dir, 10 ecosols/turutes/ecos equivalien a una hora). En total, han circulat 31.000 ecosols, dels quals 1.800 han estat intercanviats directament en moneda social.

L’èxit de la fira ha estat possible gràcies al suport de 110 persones voluntàries, algunes d’elles procedents d’intercanvis internacionals a través del Servei Civil Internacional. La FESC també s’ha fet notar a les xarxes socials. A Twitter, el hashtag oficial de la fira #fesc2106 va ser trending topic durant tot el dissabte al matí. La setmana de la fira més de 4.000 usuàries han generat al voltant de 9.600 piulades que han impactat en més de 35 milions d’usuaris en aquesta xarxa social.

La FESC 2016 i Conreu Sereny al segon programa de Badalona Tres60

/en /por

conreu sereny badalona

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya d’enguany i la cooperativa Conreu Sereny de Badalona han estat els protagonistes del segon programa d’economia social emès el passat 10 d’octubre en el marc del magazine Badalona Tres60 de Teleb i que podeu consultar a l’enllaç (a partir 1.35.15 i fins 1.50.50).

Hem explicat a grans trets perquè s’organitza aquesta Fira, que arriba a la seva cinquena edició, i que permetrà conèixer més de 180 empreses, iniciatives i projectes en marxa d’economia social i solidària. També ens hem referit a projectes com els de Som Energia  o El Crític.

A l’espai que dediquem a explicar empreses d’economia social que actuen en el territori, hem presentat la cooperativa Conreu Sereny. Dolors Clotas i Maria Blasi han relatat les característiques d’aquests horts que treballen amb sistema ecològic i que estan al monestir de Sant Jeroni de la Murtra i una parcel·la recentment incorporada a Can Coll.

La Dolors i la Maria han subratllat que “en el món cooperatiu s’està fent un treball molt seriós i conscient a molts nivells que demostra que una altra economia és possible”. La progressiva consciència del consum responsable, l’aprenentatge continu de l’equip de la cooperativa (“la terra sempre ens ensenya”, ens diuen) i el treball en xarxa amb el grup Ecomaresme.cat són alguns dels aspectes que destaquen des de Conreu Sereny.

Recordeu que el programa s’emet el segon dilluns de cada mes.

La Dolors i la Maria han subratllat que “en el món cooperatiu s’està fent un treball molt seriós i conscient a molts nivells que demostra que una altra economia és possible”.

La Dolors i la Maria han subratllat que “en el món cooperatiu s’està fent un treball molt seriós i conscient a molts nivells que demostra que una altra economia és possible”.

Les xarxes locals a l’Informe “L’estat del mercat social català”

/en , , , , , , , , /por

Amb la Fira d’Economia Solidària arriba la segona edició de l’informe “L’estat del mercat social català”, corresponent a l’exercici 2015. Amb la creixent presència i capil·laritat de l’Economia Social i Solidària a Catalunya, aquest informe fa una foto fixa per entendre com està aquest moviment avui. Així, gràcies a l’anàlisi de les dades del balanç social i dle Pam a Pam podem saber la mida mitjana d’una organització d’ESS, l’estat i nombre de xarxes locals i territorials i l’acompliment de criteris sociambientals de les 105 organitzacions que han fet balanç social i les 219 que es van incorporar al Pam a Pam durant el 2015. Encapçala l’informe un esmolat pròleg de David Fernández, cooperativista de la Coop57. Teniu l’informe complet i també el resum executiu aquí (edició 2015).

L’informe permet posar al dia l’estat dels diferents processos i eines desplegades per la Xarxa d’Economia Solidària en la construcció de mercat social. A més de projectes consolidats com la FESC o el Balanç Social, els processos d’articulació territorial i d’intercooperació sectorial estan prenent cada vegada més força: ja hi ha 7 xarxes territorials d’ESS actives (Sants i Sant Andreu a Barcelona, i Terrassa, Sabadell, Barcelonès Nord, Sant Cugat i Baix Llobregat), i n’hi ha 5 més en fase de constitució; i hi ha 3 xarxes sectorials d’ESS actives (la XAREC, FETS i la xarxa de monedes socials), i 2 més en fase de constitució.

A la present campanya, i gràcies a la nova plataforma www.ensenyaelcor.org, hi ha hagut un 50% més d’organitzacions que han fet balanç social, arribant a la xifra rècord de 105. Pràcticament el 50% són cooperatives de diferents tipus, i el 75% són sòcies de la Xarxa d’Economia Solidària. Les dades recollides –i gràcies també als registres històrics, des de 2012- ens permeten saber que una organització de l’ESS té, de mitjana, 21 persones treballadores i factura 950.000€. I també que entre totes les organitzacions de la XES tenen una base social de 215.000 persones, generen 3.700 llocs de treball i facturen 164 milions d’euros.

Si ens enfoquem en els criteris de funcionament, podem assegurar, sense cap mena de dubte, que les empreses i entitats l’ESS fonamenten la seva activitat en criteris ètics i tenen un impacte transformador positiu sobre el territori i l’entorn on s’ubiquen. Aquí us deixem algunes mostres:

– La democràcia és un dels elements diferencials de l’ESS: aquest és el segon criteri més ben puntuat per les 219 organitzacions del Pam a Pam (3,91 sobre 5), i veiem que una de cada quatre persones estan implicades en l’aprovació de pressupostos i plans de gestió.
– Quant a paritat, la gràfica 5.5 mostra la tendència a la paritat tant a les estructures laborals com a les rectores.
– La forquilla salarial interna és de l’ordre de 2,8 a 1 per les dones i 2,6 a 1 pels homes, ho desglossem a la gràfica 5.7 (grup 1 inclou cooperatives de treball i societats mercantils, grup 2 cooperatives de consum i serveis i grups cooperatius, i grup 3 associacions i fundacions).
El 75% de les organitzacions que han fet balanç social utilitzen paper reciclat de manera regular i majoritària i tenen pràctiques de prevenció en la generació de residus. Aquestes dades són reforçades pel Pam a Pam, on el criteri de gestió de residus és un dels millors puntuats: 3,22 sobre 5.
– Pel que fa a la implicació amb les finances ètiques, l’11% dels dipòsits de les empreses i entitats estava en finances ètiques, comptant de mitjana un saldo de 40.000 euros per organització.
– Quant a compres dins del circuit de mercat social, el 17% del total s’havien fet a empreses proveïdores de l’ESS. Destaca especialment el paper de les cooperatives de consum i serveis i els grups cooperatius, que arriben fins el 27%.
– Sense dubte, un dels punts forts de l’ESS és el benestar laboral i la possibilitat de desenvolupament personal que ofereixen a les persones treballadores. La gràfica 5.18 revela algunes d’aquestes magnituds (els resultats provenen de qüestionaris de qualitat laboral contestats per 818 persones treballadores, el 65% del total de les 105 organitzacions que han fet balanç).

Les conclusions a les que ens porten els resultats d’aquest informe són molt positives. L’efervescència al territori per impulsar xarxes locals, la receptivitat des dels ajuntaments, la creixent importància del balanç social com a eina de mesura d’impacte, els processos de coordinació sectorial per fer salts d’escala, el paper clau del Pam a Pam per fer diagnòstics d’ESS al territori… i no es tracta només de que hi hagi totes aquestes senyals, sinó que estan connectades, que formen part d’un tot, d’un moviment de fons que ha de permetre que cada vegada més necessitats les puguem cobrir des d’una economia d’escala –i rostre- humà.

L’economia social i solidària i La Sargantana al primer programa de Badalona Tres60

/en /por

la sargantana1

La Xarxa d’Economia Solidària del Barcelonès Nord ens estrenem a la televisió local, al magazine en directe Badalona Tres60. Podreu trobar-nos el segon dilluns de cada mes durant tota aquesta temporada. El programa està conduït per Toni Forteza i participa com a col·laborador Joan Andreu Parra, membre de la XES_Barcelonès Nord. Podeu consultar el programa emès el passat 12 de setembre a l’enllaç.

En el primer programa hem introduït què és l’economia social i quins són els accents: la cooperació, l’absència de lucre, la participació, els criteris responsables. També hem presentat una de les cooperatives del territori i membre de la xarxa, La Sargantana. L’Anna Abellán explica la trajectòria d’aquest restaurant cooperatiu membre de la XAREC i el trànsit que han fet de ser societat laboral a cooperativa.

“Aquesta és una feina més agraïda perquè comparteixes”, conclou l’Anna que, alhora, defensa que “les accions de consum produeixen canvis”. En el reportatge, l’Anna explica també què es la Xarxa d’Economia Solidària del Barcelonès Nord i qui en forma part.

L’Anna Abellán explica la trajectòria de La Sargantana i el trànsit que han fet de ser societat laboral a cooperativa.

L’Anna Abellán explica la trajectòria de La Sargantana i el trànsit que han fet de ser societat laboral a cooperativa.

1a Fira de l’Economia Social i Solidària de Sant Cugat

/en /por

Ens adrecem a vosaltres perquè des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Sant Cugat volem convidar-vos a participar a la 1a Fira de l’Economia Social i Solidària de Sant Cugat. Aquesta cita serà el proper 2 d’octubre des de les 10 del matí fins la tarda a la plaça Pep Ventura de Sant Cugat.

L’objectiu d’aquesta és donar a conèixer totes aquelles iniciatives que posen en valor el benestar de la societat i el medi ambient per sobre de l’ànim de lucre privat.

Tenim la certesa que ens cal una economia al servei de les persones i l’entorn natural, que treballi amb fórmules democràtiques de gestió i des de la cooperació i el reconeixement dels seus drets.

La fira és una oportunitat de donar-nos a conèixer al públic, així com de conèixer-nos entre nosaltres per difondre un nou model d’economia que faci prevaldre els drets col·lectius sobre els drets privats.

Durant la fira les entitats inscrites podran exposar els seus productes i/o serveis. A banda s’han programat una sèrie d’activitats que inclouen una taula rodona sobre habitatge social i/o cooperatiu, una xerrada de Josep Burgaya autor del llibre ‘L’economia del l’absurd. Quan comprar més barat fa que et quedis sense feina’, així com la cloenda de la 3a edició del concurs d’idees d’innovació social del Social Weekend Vallès.

La premsa local se n’ha fet ressò (Tot Sant Cugat, Cugat.cat, El Cugatenc) i les inscripcions estan obertes. Us convidem a inscriure-us a la 1a Fira de l’Economia Social i Solidària de Sant Cugat a la pàgina xescugat.org

Esperem veure-us el proper 2 d’octubre!
La Xarxa d’Economia Solidària de Sant Cugat és una plataforma ciutadana transversal que té per objectiu la difusió, la presa de consciència i l’impuls d’una economia més equitativa, democràtica, justa i sostenible.

?Està integrada per projectes de l’economia solidària en diverses formes legals així com entitats que treballen pel desenvolupament d’aquesta forma d’economia. Alhora també hi participen persones a títol individual.

Necessitem una economia al servei de les persones i l’entorn natural, el motor de la qual sigui el benestar de la societat i el medi ambient per sobre de l’ànim de lucre privat.

L’economia social i solidària és aquella que treballa des de la cooperació i el reconeixement dels drets de les persones i pel seu benestar.

Des de la Xarxa d’Economia Solidària de Sant Cugat treballem per impulsar-la i fer-ne difusió. Suma-t’hi i ajuda a fer-la cada dia més potent!

XES Empordà organitza jornada per articular-se i difondre l’ESS

/en /por
  • El proper dijous 29 de setembre a les 18:00h. es durà a terme una jornada sobre economia social, solidària i cooperativa a Can Met de Figueres.
  • Primer es dedicarà un espai per dinamitzar la Xarxa d’Economia Solidaria (XES) a l’Empordà i a les 19:30h. es realitzarà una xerrada informativa sobre els projectes de Som Energia, Som Connexió, Som Mobilitat i Coop57.

La Xarxa d’Economia Solidària (XES) és un xarxa formada per diverses empreses i entitats de Catalunya que comparteixen uns principis bàsics per tal de fer créixer conjuntament l’economia social i solidària (ESS). L’equitat, el treball, la sostenibilitat ambiental, la cooperació, el no-lucre i el compromís amb l’entorn són els pilars bàsics que mouen els projectes i el dia a dia de la XES.

Ara mateix, la XES ja engloba pràcticament tots els sectors de l’economia; la comunicació, l’educació, l’atenció a les persones, les energies renovables,… i ja compte amb més de 175 membres. Cada dia es sumen noves i més iniciatives que treballen per la transformació social i per construir l’economia ecològica, cooperativa i feminista.

Una de les activitats principals de la XES és l’organització de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, que enguany celebrarà la seva cinquena edició els dies 21, 22 i 23 d’octubre al recinte Fabra i Coats de Barcelona. Igualment, es duen a terme molts altres projectes, com ara la campanya i l’acompanyament en la realització del Balanç Social de les empreses de l’ESS, el mapa d’alternatives de consum responsable Pam a Pam (www.pamapam.org), etc.

A l’Empordà estem impulsant una xarxa local de la XES. Els Membres impulsors som Suno , Ecoxarxa Empordà, El Guaret, Eduxarxa, Iaeden, Terregada , Plataforma No a la MAT, Gregalada, Foresterra , Coop57… però volem créixer i ser moltes més, per això organitzem activitats i trobades de tant en tant com la jornada informativa i participativa d’aquest dijous 29 de setembre a Figueres. Entre totes tot.

 

Xarxa d’Economia Solidària de l’Empordà www.xesemporda.wordpress.com